Considerada una de les millors jugadores del món de la seva edat, ja té un palmarès impressionant: campiona de lliga i or al Mundial sub-18 i d’Europa sub-19
Amb 19 anys ja té un palmarès impressionant. Campiona del món i d’Europa de diferents categories amb la selecció espanyola, ja sap el que és guanyar la Lliga amb el CN Mataró i ser màxima golejadora. El seu futur és extraordinari.
M’han comentat que anaves per a ballarina…
(Riu) La meva mare m’obligava! Bromes a part, sí, la meva mare em va portar a una acadèmia a fer ballet amb tan sols cinc anys. No obstant això, jo li deia que volia fer el que feia el papa.
Que era…
Jugar a waterpolo! El meu pare, que va ser un gran waterpolista, va començar i es va retirar al Centre Natació Mataró. Va estar tota la vida al Centre, tretze anys seguits al primer equip.
“Soc molt exigent amb mi mateixa i no m’agrada perdre mai”
Salta a la vista que et van fer cas…
Vaig començar a fer waterpolo amb sis anys, així que ja en porto tretze en aquest esport. El meu pare em va avisar que el waterpolo era molt dur i sacrificat, però a mi no em costava cap esforç anar a entrenar o a jugar. M’ho passava molt bé a l’aigua.
M’expliquen que eres una nena amb un caràcter una mica ‘explosiu’…
(Riu) Sí, sí, ja des de molt petita era molt competitiva, amb una personalitat forta i això em va provocar alguns problemes. Diguem que era una mica rebel. Per sort he tingut durant molts anys al meu costat una persona, una entrenadora, que ha estat molt important i essencial a la meva carrera esportiva: Elena Padilla.
Gran entrenadora, sí…
Ella em va saber reconduir, em va portar pel bon camí i em va ensenyar a adoptar un altre tipus d’actitud davant determinades circumstàncies dins de l’esport. Jo era com un petit poltre i ella em va saber domar. Em costava assumir una derrota, alguns arbitratges… l’Elena ha estat com una segona mare per a mi. Sempre ha cregut en mi i l’estimo molt, la veritat.
Quin rol ha tingut i té la teva família?
Ja he comentat la influència del meu pare, però també tinc molta sort de tenir una persona al meu costat que sempre m’ha donat una visió diferent, que m’ha ajudat entendre i empatitzar amb situacions complicades, que m’ha ajudat en moments molt foscos i que ara mateix la tenim com a delegada al meu equip. Està fent un gran treball d’equilibri dins l’equip amb totes nosaltres.
I és…
La meva mare, Mònica Murillo.
“Mai no podré oblidar l’any 2024. Va ser molt especial guanyar l’or al Mundial juvenil i la Lliga amb el Mataró”
I la nissaga Claveria Murillo continua…
Així és. El meu germà petit, el Cesc, que té 16 anys, ja està entrenant amb el primer equip masculí i estic segura que arribarà molt lluny al món del waterpolo.
Quan perceps que podies arribar lluny en el waterpolo?
El primer símptoma el vaig percebre quan, sent jo cadet, l’entrenadora del juvenil, Marina Zablith, em va pujar al juvenil i vaig jugar sota les seves ordres moltíssims partits. També en edat cadet vaig debutar a la selecció espanyola a l’Europeu de 2021. Quan em van becar per entrar al CAR també va ser un punt d’inflexió molt positiu en el meu desenvolupament com a esportista. Al CAR hi ha molt bons entrenadors, magnífiques instal·lacions i em van ajudar a créixer en tots els aspectes.
Quan vas entrar al CAR?
Jo sempre havia estudiat al Col·legi Mare de Déu de Lourdes de Mataró, des d’Educació Infantil fins a tercer d’ESO, que va ser quan vaig entrar al CAR i ja aquí fins a segon de batxillerat. Al CAR hi vaig estar molt temps treballant amb Jordi Valls, que ara és el seleccionador de l’equip nacional femení, amb qui vaig debutar aquesta temporada.
Recordes quan ho vas fer amb el primer equip del Centre?
Sí, un dia que està marcat a la meva memòria per sempre. També va ser en edat cadet, amb 15 anys. Dani Ballart em va donar l’oportunitat de jugar contra el Saragossa. Per mi va ser com una espècie de somni fet realitat. Compartir vestuari i piscina amb Anni Espar, Anna Gual, Vivian Sevenich…
Has nomenat Dani Ballart. Com és?
Et deixa les coses molt clares. Mai t’enganyarà i et diu sempre el que pensa, t’agradi o no. No ho posa gens fàcil a ningú i menys a les que comencem, perquè vol que ens forgem en l’esforç, no en la comoditat. Aquest nivell d’exigència és el que et manté sempre alerta, desperta, preparada. És un gran entrenador per al waterpolo modern, d’elit.
Has guanyat molts títols importants. Quin d’ells t’ha fet més feliç?
El Mundial juvenil sub-18 de l’any passat a Chengdú (la Xina). Va ser molt especial perquè érem un equip que havíem crescut juntes i sempre ens havíem quedat a les portes de l’or. Guanyar-lo va ser molt emotiu, per això el valoro tant, pel que va significar per a tota una generació, la del 2006.
“El meu pare va ser waterpolista del CN Mataró tota la vida. És una cosa que no descarto, com també va fer la Marta Bach”
Més que la Lliga de fa dues temporades amb el Mataró?
És diferent, però òbviament guanyar la lliga amb el teu equip de tota la vida… Va ser molt emocionant perquè va ser en la nostra piscina. En semifinals havíem eliminat al Sabadell. Un èxit històric que premiava la gran aposta del club pel waterpolo femení. Formar part d’aquesta fita és un gran orgull per a mi. L’any 2024, amb la Lliga i els campionats d’Europa i del món és per no oblidar-ho mai.
Com et defineixes com a jugadora?
M’agrada més defensar que atacar…
Qui ho diria, si vas ser la màxima golejadora de la Lliga l’any passat!
Sí, sí, amb 86 gols. Em defineixo com una waterpolista polivalent, que pot jugar en diferents posicions. En el meu club tinc més responsabilitats defensives i amb la selecció soc més assistent i ofensiva.
Competitiva…
Molt, sempre… Tinc un caràcter molt fort a l’aigua i soc molt exigent amb mi mateixa. No m’agrada perdre.
I quan perds?
No m’enfonso anímicament. Sé que l’endemà hi ha una altra oportunitat. El ‘coco’ és molt important en aquest esport i jo soc molt forta de cap.
“He tingut ofertes per anar a universitats americanes i a altres clubs, però no tinc pressa, el Mataró és casa meva”
El CN Mataró, des de la sortida de les holandeses, ha apostat més que mai pel planter…
És una aposta que m’encanta, perquè ningú millor que la gent de casa sap apreciar el sentiment de club. Nosaltres el tenim. Sabem que no podem competir amb altres clubs a nivell econòmic, però sí en qualitat i compromís. El Centre sempre ha obtingut grans resultats en categories inferiors i porta molts anys traient grans jugadores. Amb la sortida de les holandeses, Laura Aarts, Vivian Sevenich i Simone van de Kraats, i també l’hongaresa Rita Keszthelyi, el que ha passat és que les de casa hem hagut de fer un pas endavant i ser més protagonistes.
Amb el teu palmarès i el teu nivell, i imitant altres companyes teves com la Rita Gurri, per exemple, per què no has anat a jugar a l’estranger?
He tingut ofertes per a anar-me’n a diferents universitats americanes i per jugar en altres lligues europees, però és una cosa que, de moment, no m’atreu. Soc molt jove, no tinc gens de pressa i com a casa no estaré enlloc. Aquí hi tinc la meva segona família i soc superfeliç.
En un futur?
Ja es veurà. Jo gaudeixo molt en el meu club i no descarto fer com el meu pare, que va començar i va acabar al Mataró o com Marta Bach, que va fer tota la seva carrera al Centre.
Quins somnis et queden per complir?
Uf, molts, afortunadament! Amb el Mataró m’encantaria conquistar un dia la Champions League. I amb la selecció, òbviament un Mundial i, sobretot, una medalla olímpica.
“Crec que soc una jugadora molt polivalent. Malgrat que vaig ser la màxima golejadora de l’última Lliga, m’agrada més defensar que atacar”
Et veurem a Los Angeles 2028?
Entreno i jugo per aconseguir-ho. Crec que, des de fa anys, tenim a la millor generació de jugadores del món i per sota pugen també amb un nivell altíssim. A més, a Espanya tenim la millor lliga del món de waterpolo femení. Soc molt optimista de cara al futur, però com sempre dic: cal demostrar-ho cada dia, treballant.
Mataronina de pro?
Això sempre. Mataró m’acompanya allà on vaig i és una pena que no hagi pogut gaudir de Les Santes per estar jugant a l’estranger.
Quins són els teus hobbies?
Sobretot, llegir molt i sortir de compres… que a Mataró és molt fàcil!
Dani Ballart, entrenador del CN Mataró
“És la millor jugadora del món de la seva edat”. La Martina es una jugadora tot terreny. Pots fer-la servir del que vulguis que sempre ho farà bé. Per mi, és la millor jugadora del món de la seva edat. No per la seva qualitat, que també, sino per la seva solidaritat en els moments que percep que s’ha de sacrificar per l’equip. Es capaç de fer els gols necessaris si l’equip està espès en atac o convertir-se en la millor defensora si l’equip no la necessita en termes de realització. Un cop es vagi fent més gran i agafi més maduresa, acabarà equilibrant aquesta balança per ser una jugadora total
Palmarès Martina Claveria
2021
- Plata campionat d’Espanya cadet
- Bronze Campionat d’Espanya juvenil
- Bronze de l’Europeu selecció sub-16
2022
- Or campionat de Catalunya juvenil
- Or campionat d’Espanya cadet i MVP
- Or campionat d’Espanya juvenil Bronze del mundial selecció sub-17
- Or Supercopa d’Espanya absolut
2023
- Plata Copa de la Reina Plata de LEN Champions
- Segona posició Lliga Espanyola Absoluta
- Plata campionat d’Espanya juvenil
- Plata de l’Europeu selecció sub-18 i MVP
2024
- Quarta posició LEN Champions
- Campiona Lliga Espanyola
- Or campionat d’Espanya juvenil i MVP
- Campiona d’Europa selecció sub-19 (Zagreb)
- Campiona del món selecció sub-18 2024 (Chengdu, la Xina)
- Plata Supercopa d’Espanya
2025
- Quarta a la World League selecció absoluta
- Subcampiona del món selecció sub-20 (Brasil)
“Els meus somnis són guanyar la Champions League amb el Mataró i una medalla olímpica amb Espanya. Treballaré de valent per estar a Los Angeles 2028”
Entrevista de Toni Frieros
