Filla d’una gran campiona, Gloria Latorre, la de Mataró ja ha guanyat dues medalles en el campionat d’Espanya sub-17
Gloria Rodríguez Latorre (29 d’octubre de 2009) va néixer amb una raqueta de bàdminton sota el braç. La seva mare, que també es diu Gloria, fa quaranta anys que està en el món d’aquest esport… i triomfant.
Va ser 20 vegades campiona d’Espanya entre individual, dobles i mixtos. Va crear un club a Argentona, va jugar molts anys a Menorca, va estar federada pel CB Collado Villalba de Madrid i tot just ha fitxat pel CB La Garriga, amb el qual competirà en l’àmbit nacional i internacional en categoria Màster. El seu marit, el Toni, pare de Gloria, també va ser jugador.
Tots dos van veure com la seva filla es va decantar primer per la gimnàstica artística i després l’aeròbica a Mataró, on sempre ha viscut amb la seva família. La Gloria va estudiar al Marta Mata i a l’Institut Thos i Codina i des de fa dos anys ho fa al CAR de Sant Cugat on està becada i on entrena i dorm: “La meva mare em donava el pit a les graderies entre partit i partit”, explica amb orgull aquesta jove esportista que va deixar la gimnàstica “perquè em vaig trencar el colze i perquè no acavaba de gaudir del tot”.
Sempre havia coquetejat amb el bàdminton, però no va ser fins als 12 anys quan va començar de debò al CB Granollers, el seu club fins avui dia, on hi ha el centre de tecnificació de la federació catalana: “Havia jugat tornejos sense haver entrenat, però sempre acabava perdent amb noies més i més ben preparades, així que, com jo també volia guanyar tornejos, em vaig posar les piles”.
“El meu somni és igualar el meu gran referent, Carolina Marín, i guanyar una medalla olímpica i el Mundial
Després de molts tornejos i campionats, el gran salt de qualitat l’ha donat aquest 2025. Al campionat d’Espanya sub-17 va guanyar la medalla d’or en dobles i va ser bronze en l’individual. Poc després, va representar Espanya a l’Europeu de Lanzarote a la prova de dobles. La Gloria es defineix com a “molt competitiva, lluitadora, persistent i disciplinada”.
La seva mare diu d’ella que té “l’esmaixada més forta que he vist mai en una noia de la seva edat i una gran defensa”. Amb 16 anys té dos miralls en els quals mirar-se, la seva mare i la gran Carolina Marín: “Són els meus grans referents. Tant de bo pugui arribar on ha arribat la Carolina, ser campiona del món i guanyar una medalla olímpica”.
Per a la Gloria, el bàdminton és la seva vida: “Els meus cinc sentits estan posats en aquest esport que estimo. Gaudeixo molt entrenant i competint, per això no és un sacrifici, encara que acabi rebentada”.
Una mentalitat de campiona, sens dubte.
