Fundat l’any 2007 amb un sol equip sènior, avui pot presumir de tenir 17 equips i més de 220 llicències
La història del Club Futbol Sala San Luis de Palafolls és la gran demostració que la suma d’il·lusió, treball, dedicació, humilitat i metodologia és capaç de moure muntanyes i provocar petits miracles esportius.
Fa dinou anys, el 2007, el club fundat per uns amics amants del futbol sala de Sant Lluís, un dels nuclis de població històrics que estructuren el municipi de Palafolls amb una forta identitat obrera i residencial, tenia un sol equip, només un: el sènior masculí.
Avui, per situar-nos i posar-ho tot en el context que es mereix, tenim una fotografia del club amb 17 equips, un d’ells femení, més de 220 llicències esportives i una fita summament difícil d’aconseguir: en totes les categories, a excepció del juvenil femení, el CFS San Luis està a Divisió d’Honor.
Un llarg viatge, no sempre fàcil, en el qual des del primer dia ha portat el timó de la nau Rafael Jiménez, president fundador, exjugador del club i actualment també el principal coordinador. Aquest funcionari públic és l’ànima del CFS San Luis, juntament amb els seus dos companys de junta, Manuel Parra i el seu fill, Oriol Parra, que al mateix temps és jugador del primer equip.
Rafael Jiménez, president: “El nostre objectiu és consolidar el que tenim i si podem anar pujant esglaó a esglaó, millor que millor”
Assegut a la seva oficina del Pavelló Poliesportiu El Palauet de Palafolls, una de les joies arquitectòniques més singulars de la comarca del Maresme, dissenyat pel prestigiós arquitecte japonès Arata Isozaki (guanyador del Premi Pritzker i autor del cèlebre Palau Sant Jordi de Barcelona) inaugurat el 1996, Rafa Jiménez ens explica aquest viatge de gairebé vint anys: “Una de les claus del nostre creixement sostingut es va produir el 2009, quan l’Ajuntament de Palafolls ens va traspassar els equips de base, un prebenjamí i un altre benjamí, que jugaven al Consell Esportiu del Maresme. Ens vam obligar a apostar decididament per la formació i, a poc a poc, aquesta decisió ens va permetre anar ampliant el nombre d’equips”.
Va passar un problema extensible a tots els clubs de tots els esports i de totes les comarques. Quan apareixia un nen amb bon nivell, venia un altre club d’una categoria més alta i se l’emportava: “Vam aconseguir detenir aquesta petita hemorràgia en el moment que vam anar ascendint, de mica en mica, de categories. Va ser fonamental donar als nostres nois la categoria que mereixia el seu nivell. Vam fer un gran esforç i inversió en la formació dels entrenadors i avui podem dir amb orgull que tots els primers equips, excepte el femení, estan en la màxima categoria del futbol sala català”.
Un altre motiu d’orgull per a l’entitat és la seva escola de porters, molt coneguda a la Selva i al Maresme i de la qual s’han nodrit molts clubs: “Tenim prop de quaranta jugadors sota la direcció tècnica d’Iván López. És una escola que gaudeix de gran prestigi”.
El club ha anat donant petits, però importants passos en la construcció d’un projecte esportiu sòlid: “Hem incorporat la figura d’un preparador físic i d’un psicòleg que complementa la funció de l’entrenador”, ressalta el president amb orgull, recordant que un dels jugadors formats en el club, Iker Ruiz, està al cadet del FC Barcelona, ja és internacional i a partir d’enguany viurà a La Masia.
“El nostre objectiu és consolidar el que tenim i si podem anar pujant esglaó a esglaó millor, com ha passat aquesta temporada amb el nostre sènior masculí, que ha estat campió de Divisió d’Honor de l’FCF i la pròxima temporada jugarà per primera vegada en categoria nacional, la Tercera Divisió Nacional. També ens agradaria tenir un sènior femení”, afegeix Rafa Jiménez.
Per finalitzar, i sent realista, el president només mostra una preocupació: “Per una qüestió de natalitat, la base de la piràmide cada vegada és més petita. Ho veiem a les escoles, que s’estan reduint les línies en els cursos. Això vol dir que cada dia hi ha menys nens i és una realitat que hem pogut constatar aquests últims anys. A la nostra escoleta, per exemple, no arribem als deu nens”.
En els pròxims mesos el CFS San Luis de Palafolls complirà 20 anys de vida i ho farà en el millor moment de la seva història. La dedicació i l’esforç, sempre altruista, ha donat els seus fruits. Un exemple a seguir.
