“Hem girat l’handbol català com un mitjó”
Jaume Fort ha estat un dels mítics jugadors de l’handbol espanyol. Amb ell de porter, Espanya va guanyar la primera medalla de la seva història en un Europeu i en uns Jocs Olímpics. Jugador del Cardedeu, del Granollers, de l’Alzira, del Teka Santander, del Lemgo i del Göppingen a Alemanya, i del Ciudad Real, dirigeix l’handbol català des de 2017.
Amb vostè es compleix allò de ser escolanet abans que frare…
Des que vaig néixer a Cardedeu fa seixanta anys, l’handbol ha estat sempre present a la meva vida. Els meus germans ja hi jugaven i jo vaig començar a jugar a la pista descoberta del poble. Quan plovia et mullaves i a l’hivern et pelaves de fred. Excepte àrbitre, he passat per totes les etapes d’aquest esport: jugador, entrenador i directiu.
Una trajectòria longeva…
Vaig fitxar pel Granollers amb catorze anys i em vaig retirar amb trenta-set anys al Ciudad Real.
Quina etapa recorda amb més afecte?
Tantes! Potser la Copa del Rei amb l’Alzira el 1992 i la Copa EHF el 1994. També el primer mundial de clubs de 1997 que vam guanyar amb el Teka Santander a Viena. Però si haig de triar alguna cosa…
“Som el gran motor de l’handbol espanyol amb 16.300 llicències i 91 clubs”
Sí…
Em quedo amb el canvi de mentalitat que va provocar en l’handbol espanyol aquella generació de jugadors de la qual vaig tenir l’honor de formar part als anys noranta. Vam guanyar la primera medalla de la història del nostre esport a l’Europeu de 1996 que es va celebrar a Ciudad Real i Sevilla. Lluitar per les medalles internacionals va ser un abans i un després per al nostre esport.
Amb el mític Juan de Dios Román a la banqueta.
Això mateix. Vam perdre la final d’un gol contra Rússia. Dos Mesos després vam anar als Jocs Olímpics d’Atlanta i ens vam penjar la medalla de bronze, un èxit que es va repetir quatre anys després en els Jocs Olímpics de Sydney, on ja no vaig participar. Jo vaig estar a Seül 88, Barcelona 92 i Atlanta 96.
El van marcar aquells cinc anys a Alemanya?
Molt, va ser una experiència vital inoblidable. A Alemanya l’handbol es viu amb molta passió. Primer vaig lluitar per guanyar títols amb el Lemgo i després per no descendir amb el Göppingen. Després de catorze anys fora de casa vaig decidir tornar.
I què va començar a fer?
Vaig entrar en política municipal com a regidor d’Esports del meu poble, Cardedeu, durant una legislatura. Vaig ser entrenador de porters i porteres durant uns mesos a la selecció de Corea del Sud i també a la de Romania. M’hi estava uns mesos i tornava. El 2013 vaig ser director de competició del Mundial Sènior Femení que es va celebrar a Espanya, cosa que em va fer molt feliç.
Per què va acceptar optar a la presidència de la Federació Catalana?
A qualsevol pavelló on anava, amb qualsevol president de club amb què parlava, jugadors, àrbitres, directius, tots veien una necessitat de canvi en l’handbol català. Ningú feia aquest pas endavant… I el vam donar el meu equip i jo el 2017.
Què es va trobar?
La Federació estava en situació concursal, endeutada, amb guerres internes, ancorada en el passat…
“No hi ha millor lloc per fer el CESA que el Maresme, on Calella es mereixia ser la Ciutat de l’Handbol Català”
I avui?
Crec que des de l’actual junta directiva hem girat la situació com un mitjó. Avui tenim una federació moderna des del punt de vista tecnològic i d’ imatge, amb la seva pròpia OTT, i només amb un deute contret per la instal·lació que la FCH tenia a Cerdanyola del Vallès. I el més important, crec que estem fent una gestió responsable que ajuda de veritat els clubs.
Catalunya és el motor de l’handbol espanyol?
Sens dubte. Tenim 16.334 llicències i la que ens segueix, que és Galícia, en té 11.981. En competició de base, Catalunya triomfa als campionats de clubs i seleccions autonòmiques. I a nivell d’ elit tenim dos autèntics referents com Barça i Granollers, aquest últim amb equip a la màxima categoria femenina i masculina.
El CESA és tot un èxit…
És extraordinari, sí. L’any passat vam organitzar 303 partits, més de 140 hores de visualitzacions en xarxes socials, vam tenir més de 10.000 persones entre jugadors i familiars.
Un CESA que es fa a Blanes, Lloret, Malgrat, Calella, Mataró, Santa Susanna, Tordera Pineda… Està molt present al Maresme, perquè el Maresme és únic per les seves instal·lacions i per la seva oferta hotelera. I, a més, tots els pavellons estan molt a prop els uns dels altres. Pocs llocs a Espanya, per no dir cap, ofereixen l’oferta que tenim a la Selva i al Maresme.
“Avui som una Federació moderna, sanejada, responsable i que ajuda de veritat els clubs”
Ha citat la nostra comarca. Quin pes hi té?
Si veus el mapa del Maresme t’adones que encara podria créixer més. Així i tot, només hi ha quatre comarques a Catalunya que tinguin més clubs que el Maresme.
Els coneix bé…
Molt bé! Crec que el JH Mataró i la UEH Calella estan fent una gran feina amb la base, també el CH Llavaneres i el Laietà Argentona. Són quatre equips en trenta municipis. Conec molt a tots els seus presidents.
Parlant de Calella, serà la Ciutat de l’Handbol Català?
Sí, durant aquests dos anys serà la Ciutat de l’Handbol Català i acollirà, a més d’entrenaments, formacions i altres actes, les finals de la Copa Catalana, el CESA d’handbol platja, les finals de la Supercopa de Catalunya i la Festa de l’Handbol. Calella és sinònim d’handbol i fa molts anys que treballa amb un gran compromís en la promoció del nostre esport. S’ho mereixia.
I tant!
