Campiona d’Espanya de 1.500 metres
La mataronina, formada al Centre Atlètic Laietània, ja és un dels grans noms de l’atletisme espanyol. Estava destinada a triomfar, però el millor encara ha d’arribar.
Enhorabona per aquest recent títol de campionat d’Espanya guanyat a Màlaga. És el més important de la teva carrera?
Jo diria que sí, perquè és a nivell absolut. És veritat que també vaig quedar subcampiona d’Europa sub-20 i campiona d’Espanya en diferents categories menors, sub18, sub-20 i sub-23.
Sempre has anat pel bon camí…
Sí, de petita ja destacava en els campionats que participava.
Tens algun vincle familiar amb aquest esport?
Cap ni un. El meu pare feia futbol i i la meva mare no feia cap esport, tot i que ara, a prop dels 60 li ha donat per fer (riu).
Quan comença tot?
A l’Escola Valldemia de Mataró. Fèiem els Jocs Atlètics cada any i ens reuníem tots els maristes de Catalunya a l’Estadi Olímpic de Barcelona, un lloc emblemàtic. M’encantava córrer, saltar i fer relleus, tant, que vaig demanar als meus pares que m’apuntessin a fer atletisme. I com que el teu club, el Laietània, tenia secció d’atletisme…
Exacte. Soc sòcia del Laietània des que vaig néixer, com les meves dues germanes i la meva mare. Puc dir-te que el Laietània és la meva segona casa i part molt important de la meva vida: hi he passat tots els estius, vacances i caps de setmana.
Teniu de tot, una ubicació idíl·lica, piscina, gimnàs, tennis, pàdel, però no pistes d’atletisme.
(Riu) Exacte. La secció d’atletisme té la seva seu a les pistes municipals d’atletisme de Mataró, que també és la casa d’un altre club d’atletisme de la ciutat, els Lluïsos. Allà vaig fer tota la meva carrera atlètica, entrenaments, etcètera, fins que el 2024 vaig anar a entrenar a Madrid.
“El meu somni és córrer a uns Jocs Olímpics”
Ara ja pots viure de l’atletisme…
Sí, gràcies al meu club, a New Balance, beques i premis, ara per ara, sí. És un privilegi viure del que més m’agrada. Gaudeixo tant el dia a dia que mai ho he considerat una feina.
Quina és la persona o entrenador que t’ha acompanyat al llarg d’aquests anys?
L’Andreu Novakosky. Una persona molt important a la meva vida que em va portar a l’elit fins al 2023. Actualment entreno amb Antonio Serrano a Madrid. L’andreu va ser qui em va fer arribar a l’èlit.
I ja vas començar a fer curses de 800 i 1.500?
No! A l’escola de l’atletisme del Laietània feia de tot. Com que també era bastant alta per la meva edat (ara faig 1,74), m’agradava fer alçada, triple… i córrer, és clar. L’Andreu em va començar a entrenar i ell només feia migfons.
Quin va ser el teu primer èxit?
El campionat d’Espanya juvenil (sub-18) que vaig guanyar. Arran d’això em vaig classificar per al meu primer campionat internacional, que va ser l’europeu sub-18 a Hongria. Va ser totalment inesperat.
Per tu, el 2021 va ser el teu gran any?
En categories inferiors, sí, perquè vaig ser subcampiona d’Europa sub-20 de 1.500 m a Tallinn i sisena al Mundial de Kenya de 800 m. El 2022 sí que ja vaig fer un salt de nivell absolut.
Sense vertigen…
Vaig anar a l’europeu absolut de Munic en 800 i quan guanyes les primeres medalles en categoria absoluta, ajuda molt a adonar-te que ja no ets una promesa, que això va de debò, que has arribat a un nivell alt a la categoria que realment importa i per la que has estat treballant tots aquests anys.
A més a més has finalitzat una carrera universitària…
Sí, Ciències Biomèdiques. A casa, els meus pares sempre m’han inculcat que els estudis eren prioritaris. El dia de demà no viuré de l’atletisme, així que he d’estar preparada per sortir al mercat laboral amb certes garanties.
Però ara vius a Madrid…
El 2023 vaig començar amb un nou entrenador a Madrid, Antonio Serrano, però entrenava a Mataró, a distància, mentre finalitzava les estudis. L’any passat, amb la carrera acabada, vaig fer l’aposta definitiva per al CAR de Madrid.
“Tot va començar a l’Escola Valldemia de Mataró. Fèiem els Jocs Atlètics cada any i ens reuníem tots els maristes de Catalunya a l’Estadi Olímpic de Barcelona”
Millor?
Tant el 2023 com el 2024 vaig patir diferents lesions i crec que hi va tenir molt a veure l’alt nivell d’estrès que patia. Sortir tant d’hora de Mataró, agafar el bus per anar a la universitat, a la Diagonal, hora i mitja de trajecte, menjar ràpid qualsevol cosa per tornar a Mataró als entrenaments, una altra hora i mitja en bus…
Estressant, sí…
Per una atleta d’elit el descans és tan o més important que el mateix entrenament. Portava un estil de vida incompatible amb l’alt rendiment. Acabar la universitat va ser molt alliberador.
1.500m o 800 m?
Sempre m’han agradat més els 1.500 m. El que passa és que quan era més petita i anava a campionats, els 1.500 estaven molt plens, hi havia molt nivell i era molt difícil. Llavors, juntament amb l’Andreu, ens vam decantar una mica més pels 800 m.
Campiona d’Espanya…
Va ser una final on anava última a la primera volta. La clau va estar en col·locar-me bé els últims 500 metres i trobar el forat a l’última recta…
La millor d’Espanya…
Per a mi, un premi a una temporada en què ho he passat molt malament. Des de setembre porto arrossegant una lesió al peu que no m’ha permès entrenar sense dolor en tots aquests mesos.
I a partir d’ara?
Els meus objectius són millorar la meva marca personal, que està en 4:03:33 que vaig fer a Bèlgica… i baixar dels quatre minuts a curt termini.
Ho veus factible?
Sí, perquè no crec que hagi arribat al meu sostre. M’encantaria superar el rècord d’Espanya que té Marta Pérez, que va fer 3:57:75 a les semifinals dels JJOO de París.
Parlant dels Jocs Olímpics…
És el somni de qualsevol atleta, malgrat que per a mi té el mateix mèrit anar a un Mundial, perquè el sistema de classificació és el mateix, clar que uns Jocs és especial, diferent, només són cada quatre anys.
Los Angeles està a la cantonada. Tindràs només 26 anys…
Sí, exacte. A la meva prova hi ha moltes atletes que superen els 30 anys, així que per edat crec que fins i tot podria arribar als Jocs de 2032. Tinc temps! (somriu).
Què t’agrada fer fora de l’atletisme?
M’agrada l’esport en general, cuinar, llegir, pintar i, a l’estiu, anar a la piscina.
I ser de Mataró…
Molt, molt arrelada a la meva ciutat, que té de tot, platja, muntanya, un centre preciós per caminar i fer compres. Aquí no sents l’angoixa de la gran ciutat. Com no m’he de sentir a prop de Mataró, si soc ‘filla’ del Valldemia i del Laietània?
També vas viure a Vilassar de Mar, oi?
Des que vaig néixer fins als sis anys. Vivíem al costat del Museu de la Marina. El que passava és que els meus pares treballaven a Mataró, nosaltres anàvem al col·legi a Mataró, els meus avis vivien a Mataró i tot plegat va fer que per logística tots ens anéssim a viure a Mataró quan va néixer la meva germana petita.
Millor?
Home, podria dir-se que si queia del llit arribava a la porta del col·legi (riu). Vam anar a viure al costat del Valldemia i del Teatre Monumental.
“Estic bé fisicament i mentalment, i soc molt ambiciosa. Crec que puc lluitar per batre el rècord d’Espanya, però no vull posar-me cap límit de marca”
Tens cap referència al món de l’atletisme?
La britànica Georgia Hunter-Bell, atleta de 1.500 amb medalles europees, mundials i olímpiques.
T’has preguntat on és el teu límit?
Porto tota la vida entrenant, estic bé físicament i mentalment, i soc ambiciosa. Crec que puc lluitar per batre el rècord d’Espanya, però no em poso cap límit de marca.
Entrevista de Toni Frieros
