Format en el CH Mataró, on va estar fins als 18 anys, l’actual atacant del Reus Deportiu, després de passar pel Vic, Noia, Forte dei Marmi (Itàlia) i Calafell, està a la cúspide de la seva carrera. Campió d’Europa i del món amb Espanya, s’ha convertit en un dels grans de l’hoquei
Sant Jaume, el centre neuràlgic de Premià de Dalt, on estem parlant, et porta grans records?
La casa dels meus avis materns està a pocs metres. Tots els caps de setmana, festius i vacances, els passava aquí al Sant Jaume, rondant per la pista de ciment, o per la de sota del pavelló d’esports, jugant a futbol sala, amb la bicicleta, passejant per la muntanya… Sempre dic que soc de Mataró i de Premià de Dalt, perquè a Premià de Dalt vinc sempre des que vaig néixer.
Formen part del teu univers…
Estan molt vinculades. El meu pare era de Barcelona i venia de vacances a Premià de Dalt. Va conèixer la meva mare, es van casar i al cap de poc li va sortir treball a Mataró, on es van establir i on vaig néixer. La vinculació del meu pare amb Premià de Dalt és molt forta perquè va arribar a ser el president del club de futbol sala quan va pujar a la Divisió de Plata.
“Porto l’hoquei i el gol a la sang”
I per què no vas jugar a futbol sala en lloc d’hoquei patins?
El meu pare va jugar a hoquei durant molts anys, al Premià de Mar, al Vilassar de Mar… I va ser una casualitat que els fills de la directora on treballava la meva mare com a educadora infantil, la guarderia Patufet, ja desapareguda, eren els responsables de l’escola d’hoquei del Mataró. Parlo de l’Adam i de la Natàlia Puig.
No vas tenir escapatòria…
(Riu) No! Patino des dels tres anys, així que vaig aprendre a caminar i a patinar pràcticament al mateix temps. Per a mi patinar era i és una cosa tan natural com caminar o respirar. Vaig entrar al CH Mataró als tres anyets… i fins als 18 anys, així que no puc estar més agraït al club. Ha estat on m’he format, casa meva i la meva família, una part crucial de la meva vida. Encara que vaig estar a punt de deixar-ho…
Què va passar?
A l’Escola GEM de Mataró, on treballa la meva mare, jugava molt a handbol. Era un esport que m’agradava molt, la veritat, però al final vaig entendre que havia nascut per a l’hoquei. Llavors el meu gran somni era arribar al primer equip del Mataró.
I hi vas arribar…
A la temporada 2013-2014 sent júnior. Vaig ser el màxim golejador de l’OK Lliga Plata i vam pujar de categoria, a l’OK Lliga. Per als que ens hem format en el club va ser un èxit enorme, un orgull descomunal. És veritat que vam descendir la temporada següent i aquí la meva carrera esportiva va canviar.
Et fitxa el Vic…
A la vida tot són etapes i projectes. Necessitava progressar i millorar i va arribar el moment de sortir del ‘niu’ i volar pel meu compte. El Vic acabava de jugar la final de la Champions League, tenia un equipàs i un gran entrenador, Pujalte. Va ser una experiència molt positiva per a mi. Vaig aprendre moltíssim, encara que no jugués tot el que m’hagués agradat.
“Ara mateix estic en el moment més dolç de tota la meva carrera esportiva. Crec que soc un jugador molt més complet”
Una nova experiència…
Anava a un club professional, amb un altíssim nivell d’exigència, on tenia companys d’equip molt bons, igual o millors que jo i vaig haver de posar-me les piles, sobretot defensivament. Vic va ser essencial en la meva carrera. Em va fer més fort físicament i sobretot de ‘coco’, de mentalitat.
I te’n vas anar al Noia…
Va arribar la crisi econòmica al Vic i vam haver d’anar-nos. Al Noia, on vaig coincidir amb Nil Roca, teníem un gran equip, però no vam arribar a guanyar res. Aquí va ser on em va sorgir l’oportunitat de viure una gran experiència: jugar a una lliga estrangera.
El Forte dei Marmi d’Itàlia.
Un lloc preciós de la Toscana davant del mar… i un club encara més professionalitzat que a Espanya. Entrenava dues vegades al dia amb l’obligació de lluitar per la Lliga. Viure amb aquesta pressió em va ajudar mentalment. Tinc grans records d’aquells tres anys i mig. Vam guanyar una Lliga, dues Supercopes i vaig batre el rècord golejador de la Lliga amb 65 gols en una sola temporada.
Tornes a Espanya…
Vaig fitxar pel Calafell l’hivern del 2021 i aquella temporada acabem guanyant l’Europe Cup, coneguda com a Copa CERS. A la següent vaig ser màxim golejador de l’OK Lliga.
“El meu somni és guanyar l’OK Lliga i, sobretot, la Champions League, l’únic títol que em falta a nivell de clubs”
I va ser quan t’arriba el premi de la selecció.
Ja havia estat internacional amb la sub-20 i sub-23, però mai amb l’absoluta. Disputar l’europeu a casa, el Pavelló Olímpic de l’Ateneu Agrícola de Sant Sadurní d’Anoia, va ser molt especial a títol personal, i guanyar l’europeu va ser màgic i molt emotiu per a la nostra generació de jugadors. Sempre recordaré el partit final contra Portugal, aquell 4-2.
Continues fent passos a la teva carrera…
Sí, crec que fitxar pel Reus Deportiu ho va ser. Li podem mirar als ulls a qualsevol equip. De fet, vam eliminar al Barça de la Champions i hem estat campions la Copa del Rei, títol que el Reus no conquistava des del 2006. Visc a Reus amb la meva dona i la nostra filla i gaudim molt d’aquest projecte esportiu.
Un premi a la teva carrera va ser el campionat del món guanyat en Novara l’any passat. No es pot demanar més.
A nivell de selecció, no, per descomptat. És molt difícil arribar a la selecció perquè hi ha poques places i tenim jugadors molt bons. Vagi el que vagi està justificat. Un Mundial és el màxim. Vam derrotar a l’Argentina a la final per la mínima (2-1) i la selecció es va poder treure l’espina clavada en l’últim mundial, on vam caure a quarts de final.
Al gener vas ser triat millor esportista masculí de Mataró 2024.
És molt bonic que la teva ciutat valori la teva trajectòria. Em va fer molta il·lusió.
“La meva millor medicina per desconnectar és venir al Maresme, a Mataró o Premià de Dalt. Formen part del meu univers vital”
Quin somni et queda per complir?
Mai he guanyat la Lliga a Espanya i em faria molta il·lusió, però sobretot conquistar la Champions League.
Tens temps encara…
Sí, encara no he complert els trenta anys i crec que estic en el moment més dolç de la meva carrera esportiva. Físicament i mentalment em trobo molt bé. Continuo sent ambiciós i mentre mantingui aquesta il·lusió, continuaré al peu del canó. Ara tornarem a jugar l’Europeu, que serà a Portugal, i després el 2026 el Mundial al Paraguai. I cal defensar tots dos títols. Si el seleccionador compte amb mi, és clar.
Martí Casas és sinònim de gol…
(Riu) Des de nen sempre he tingut una gran facilitat per fer gols, és veritat. Són les meves senyes d’identitat: rapidesa i gol. Ho porto a la sang. No obstant això, fa molts anys vaig aprendre que si volia arribar lluny en aquest esport havia d’aprendre a defensar més i millor i a jugar amb la mateixa intensitat tot el partit.
Vius a Reus. Què fas quan no has de jugar?
Baixem amb la nena a la casa de Mataró o a la dels meus pares a Premià de Dalt. El Maresme és la nostra millor medicina per desconnectar.
Desconnectes amb altres esports?
Abans de néixer la meva filla veia tot tipus d’esports per televisió. Ara m’agrada veure al Barça i jugar al golf i al pàdel quan puc, gairebé sempre de vacances. Això sí, al Maresme.
Martí Casas sí que és un dels nostres.
“El CH Mataró ha estat la meva escola, la meva família i casa meva. El meu somni de petit era arribar al primer equip. Els estic molt agraït”
Palmarès clubs
- 1999 – 2015 CH Mataró
- 2015 – 2017 CP Vic
- 1 COPA Intercontinental
- 2017 – 2018 CE Noia Freixenet
- 2018 – 2021 Forte dei Marmi
- 1 LLIGA Italiana
- 2 SUPERCOPES italianes
- 2021 – 2023 CP Calafell
- 1 EUROPE CUP
- 1 LLIGA CATALANA
- 2023 – Reus Deportiu
- 1 COPA DEL REI
Palmarès Selecció Espanyola
- 1 Campionat d’Europa 2023
- 1 Campionat del Món WRG 2024
Palmarès Selecció Catalana
- 1 Golden Cat 2022
Entrevista de Toni Frieros
Fotos d’estudi de Gonzalo Sanguinetti
