ESPORTIU MARESME ha viatjat fins a Vila-sana, al Pla d’Urgell de Lleida, per entrevistar l’Aina Florenza, considerada la millor jugadora d’hoquei patins del món. La mataronina, cinc anys seguits Bola d’Or de la Lliga i MVP de la competició i amb un palmarès envejable, lidera el projecte esportiu de l’actual campió del món de clubs.
Se’t veu molt feliç…
Sí, ha estat un canvi molt gran i positiu en la meva vida privada i professional. Vaig jugar set anys seguits a l’Hoquei Club Palau-solità i Plegamans, però sempre anava a entrenar i a jugar des de Mataró. És la primera vegada, amb 23 anys, que visc fora de casa. Sempre vaig somiar estar a la situació actual.
A què et refereixes?
Em refereixo al fet que sempre vaig voler viure de l’hoquei patins, que fos la meva professió. Sé que el dia de demà no podré viure de rendes, però ara al Club Patí Vila-sana sí que puc.
No fas res més?
Sí, vaig fer la carrera de Magisteri, en l’especialitat d’Educació Física, i treballo al Consell Esportiu del Pla d’Urgell, a Mollerussa, que és a cinc minuts de Vila-sana. Treballo en un pla pilot per promocionar l’esport femení a la comarca.
“En el món de l’esport professional necessites nous reptes i il·lusions. A mi em va costar molt prendre la decisió d’anar-me’n del CH Mataró amb 16 anys i fitxar pel Palau”
Per què vas decidir fitxar pel CP Vila-sana i deixar l’HC Palau, on ho has guanyat tot?
Perquè a la vida tot són etapes, res dura per sempre. En el món de l’esport professional, o d’elit, necessites nous reptes i il·lusions. A mi em va costar molt prendre la decisió d’anar-me’n del CH Mataró amb 16 anys i fitxar pel Palau buscant progressar en la meva carrera. Mataró era casa meva, el meu club des dels quatre anys, on jugava el meu germà. Si volia sortir de la meva zona de confort havia de fer un pas endavant.
I bé que el vas fer…
Van ser set anys meravellosos a Palau-solità i Plegamans. Me n’hi vaig anar molt joveneta, amb 16 anys, perquè somiava jugar al costat de les meves dues grans referents, Laura Puigdueta i Berta Busquets. Haver crescut al seu costat ha estat un privilegi. He après de les millors. Estic molt contenta del meu creixement personal i esportiu a Palau, el meu agraïment etern al club i a l’afició. Sempre els portaré al cor.
A més, te n’has anat amb un palmarès extraordinari…
(Riu i pensa) Em sembla que han estat quatre lligues, tres Champions, i una Supercopa d’Espanya, una Copa de la Reina i una Lliga Catalana. No em puc queixar, no.
“Fitxar pel Vila-sana ha estat un canvi molt gran i positiu en la meva vida privada i professional. Em va captivar el seu projecte”
I cinc vegades Bola d’Or. Aina Florenza és sinònim de gol…
(Torna a riure) Sempre he tingut facilitat per fer gols i és evident que això ha definit i ha marcat la meva trajectòria. M’agrada fer gols, però també gaudeixo d’altres facetes del joc. No es pot atacar bé i fer gols si abans no defenses amb la mateixa intensitat.
Per què li vas donar el “sí” a l’oferta que et va fer el Vila-sana?
Per diverses raons. La primera, esportiva. El projecte que lidera el nostre president, Ramon Porta, és fantàstic. No és només un projecte per al dia d’avui, sinó que és sobretot de futur immediat. S’ha confeccionat un equip per lluitar per tots els títols. El club ha fet un esforç molt gran per portar grans jugadores, com Sandra Coelho, Anna Salvat, Luchi Agudo, Dai Silva, Gime Gómez, Bea Gaete… Cal no oblidar que el Vila-sana és l’actual campió del món de clubs (Copa Intercontinental), així que el llistó està molt alt.
Parlaves de diverses raons…
La segona raó és econòmica, perquè fitxar pel Vila-sana, com deia abans, em permet viure de l’hoquei aquests tres anys que tinc de contracte.
Hem vist que tothom et coneix pels carrers…
Vila-sana és un poble molt petit, de 750 habitants, i és normal que tothom es conegui. Jo visc en una casa amb altres dues companyes del club, l’Elsa i l’Anna, i podem venir caminant al pavelló. Un pavelló on el dia que tenim un partit important hi ha més de 400 persones, clar que alguns venen dels pobles veïns, com Mollerussa, Linyola…
“M’agrada fer gols, però també gaudeixo d’altres facetes del joc. No es pot atacar bé si abans no defenses amb la mateixa intensitat”
Coneixent-te una mica, has vingut perquè, com deies, vols guanyar més títols…
Sens dubte. Soc una guanyadora nata i sé que al Vila-sana podem guanyar molts títols. Aquest és l’objectiu: Lliga, Champions… Per ser un club fundat el 2003 i que va arribar a l’elit el 2017 a l’OK Lliga, ser on és ara té un mèrit enorme.
Com et veus d’aquí a uns anys?
No sé si arribaré a 30 anys… La veritat és que a vegades em veig una mica saturada, sobretot perquè des de fa sis anys pràcticament no tinc vacances. Cada any juguem o bé l’Europeu o bé el Mundial amb la selecció. Són molts entrenaments, molts viatges i es fa dur.
T’ha anat molt bé a la selecció…
Sí, vaig tenir la sort de debutar amb 16 anys i guanyar el meu primer Mundial a Barcelona. En total han estat dos Mundials i tres Europeus. Enguany, si em convoquen, tenim el Mundial a Paraguai, on cal defensar el títol.
T’has plantejat jugar a l’estranger?
No, de moment no. Ni a Itàlia ni a Portugal, per exemple, hi ha el nivell de la lliga espanyola. Aquí tenim el Fraga, el Gijón, el Palau i altres equips que fan que l’OK Lliga sigui molt competitiva i igualada. Això m’agrada, perquè cal jugar sempre molt bé per estar a dalt del tot.
“És la primera vegada, amb 23 anys, que visc fora de casa. Sempre vaig somiar estar en la situació actual: poder viure del meu esport”
Fora de la pista, com et veus d’aquí a uns anys?
Visc el moment, però sé que en un futur no gaire llunyà m’agradaria formar una família. La meva parella, l’Ivan, juga al Barcelos de Portugal. Quan puc m’escapo a veure’l o ell em ve a veure a mi. Ara els dos hem de gaudir de les nostres respectives carreres esportives.
Trobes a faltar Mataró, el Maresme?
No me n’he anat mai de Mataró, perquè hi són els meus pares, el meu germà, els meus amics… Quan podem, ells venen a veure’m o jo els vaig a veure.
Per cert, què penses quan es diu que ets la millor jugadora del món, la Messi de l’hoquei patins?
(Somriu) Agraeixo aquests elogis, però no crec que sigui la millor del món. Hi ha moltes jugadores, a Espanya i a l’Argentina, que són extraordinàries.
“He passat set anys meravellosos al CH Palau. Sempre portaré el club i la seva afició al cor”
Tu també ho ets.
Entrevista de Toni Frieros
