Amb 85 anys, i des de 1979, continua sent delegat del primer equip d’hoquei patins
Amb 84 anys (en farà 85 el pròxim 26 de març), Ramon Viñolas Amat és el protagonista d’una de les històries humanes i esportives més entranyables que podem trobar al Maresme… i segurament a l’esport català. Un amor incondicional a un esport, a un poble, a un club i a un escut.
Nascut a Amer (la Selva), es va instal·lar a Tordera el 1964 per treballar com a mecànic tèxtil i aquell mateix any ja es va fer soci del CP Tordera gràcies a la seva amistat amb Josep Riera, entrenador d’equips inferiors del club. Es va aficionar a l’hoquei, a seguir els equips del club com un aficionat més i donava un cop de mà en tot el que podia, fins i tot arreglant patins.
Soci del club des de 1964, va ser entrenador d’èxit d’equips inferiors i president durant sis temporades
La temporada 1979-1980 va començar la seva singladura com a delegat del primer equip: “Va ser just l’any que vam pujar de Segona a Primera Divisió i després a Divisió d’Honor”, diu amb emoció el Ramon, que el 1980 es va treure el títol d’entrenador. “Anava cada dissabte a Barcelona a estudiar”, recorda.
Pocs anys després va viure en primera persona dues de les fites més importants en la història del club: “La temporada 85-86 guanyem la Copa CERS, l’únic títol europeu i internacional que tenim. La temporada següent, sent jo entrenador de l’equip júnior, ens proclamem campions d’Espanya sense perdre un sol partit i això que ens enfrontem a Barça, Voltregà, Vic…”.
Delegat, entrenador dels equips inferiors… i president: “Ho vaig ser durant sis anys, de 2005 fins a 2011, perquè m’ho van demanar i no podia dir que no”.
Des de finals dels setanta fins al dia d’avui, el Ramon ha vist i ha viscut la història del CP Tordera en primera persona: “He vist jugar i he compartit entrenaments i partits amb Enric Torné, Ayats, Garriga, Tresserras, Marc Torra, Carlos Figueroa… Tordera sempre ha estat bressol de grans jugadors que han arribat molt lluny en aquest esport”.
El Ramon, la seva esposa i la seva filla Mónika, l’han acompanyat a molts desplaçaments: “El CP Tordera és la meva segona família”. El seu somni és tornar a veure el CP Tordera una altra vegada a la màxima categoria de l’hoquei espanyol: “Vam estar vint-i-cinc anys seguits a Divisió d’Honor”, diu amb una certa enyorança. Cada setmana se’l pot veure als entrenaments del primer equip a la Pista Parroquial de Tordera… i també en tots i cadascun dels seus partits exercint de delegat: “Continuaré fins que la salut m’ho permeti”.
Una llegenda viva i un exemple de vida.
