El vertiginós ascens de l’última revelació del futbol espanyol
Amb 19 anys (26 de juliol de 2006) és una de les grans revelacions de la Lliga espanyola. Després de triomfar al filial del FC Barcelona, és titular al Real Mallorca. En un 2025 vertiginós, va ser internacional sub-19, sub-20 i sub-21. El Jan va començar a l’Escoleta de la UE Vilassar de Mar, va passar pel CE Vilassar de Dalt i pel CE Mataró i ara seu a taula amb l’elit del futbol espanyol. Esportiu Maresme ha parlat amb l’extrem de moda a Palma.
Quin 2025, Jan!
Sí, i tant, ni en els meus millors somnis m’hauria imaginat viure tot el que he viscut…
Sorprès? Et costa assimilar-ho?
Sorprès? Sí i no, perquè jo sempre he confiat molt en les meves possibilitats. I em sembla que ho he assimilat bé perquè, encara que tot ha anat molt de pressa, he madurat i ho visc tot amb tranquil·litat i amb els peus a terra.
Fem una cronologia dels fets…
Vinga!
Tu ets de Vilassar de Mar…
Sí, de tota la vida, hi visc amb els meus pares i el meu germà, que té quatre anys més que jo. Primer vaig estudiar a l’Escola Vaixell Burriac i després a l’Institut Vilatzara, tots dos enganxats al camp de futbol de la UE Vilassar de Mar.
D’aquí la teva passió pel futbol?
El futbol sempre ha estat la meva obsessió. Estava al col·legi esperant que arribés la tarda per anar a entrenar i somiava que arribés el cap de setmana per jugar el partit. El futbol és l’única cosa que m’interessa i m’importa al marge de la meva família i amics.
“Ni en els meus millors somnis m’hauria imaginat viure el que estic vivint. Tot ha passat molt de pressa”
Vas estar molt poc temps a l’Escoleta del Vilassar de Mar…
Només mig any, perquè el meu germà va fitxar pel Badalona i per raons logístiques familiars, jo també hi vaig fitxar. Després, al meu segon any de prebenjamí, al RCD Espanyol…
Crec que et va descartar…
Sí, i ho vaig passar molt malament i vaig plorar molt quan el meu pare em va dir que no continuaria a l’Espanyol. Són moments i experiències que has de superar i dels quals aprens.
Sergi González, tècnic del Vilassar de Dalt, et fitxa per al seu benjamí… Com recordes aquell any?
Vam ser campions de lliga sobrats, amb molta diferència i vam pujar de Primera a Preferent. Tots els meus companys eren de segon any, menys jo.
El Sergi, malgrat que eres el més petit, et feia jugar de defensa perquè sortissis des de darrere amb la pilota controlada…
Sí, és cert, i mira que era una rateta… Vam gaudir molt aquella temporada, perquè jugàvem molt bé a futbol i m’ho vaig passar molt bé.
“Recordo amb molt d’afecte el meu any al benjamí del Vilassar de Dalt, on vam ser campions de lliga jugant molt bé al futbol
Alguna vegada has tingut complex per ser el més baixet de l’equip?
Mai, perquè la falta d’altura la suplia amb altres característiques: valentia, empenta i no m’arronsava davant de ningú. A més, tenia bon toc de pilota.
I de Vilassar de Dalt a la Damm.
Em va fitxar com a benjamí d’últim any. El meu pare em portava totes les tardes a la Vall d’Hebron. A la feina feia el torn de sis del matí a dos del migdia i a les tardes es podia ocupar de nosaltres. El pobre ha fet tants quilòmetres! Sense els meus pares no hauria pogut fer res al futbol.
“Al Barça vaig millorar molt en tots els aspectes i vaig viure un any espectacular: triplet amb el juvenil, titular amb el Barça Atlètic i, a més, debut amb la selecció espanyola sub-19, sub-20 i sub-21”
Què va passar a la Damm?
Van prescindir de mi per una qüestió de comportament. Érem tres o quatre a l’equip que, a vegades, la fèiem bona. En comptes de parlar amb nosaltres i canalitzar-nos, van decidir donar-nos la baixa. No ens van donar una segona oportunitat.
La teva mare, sent psicòloga, et va ajudar a identificar aquests comportaments i millorar-los?
La meva mare és la meva mare, no la meva psicòloga, i els consells que em donava, me’ls donava com a mare. En aquesta època sí que vaig anar algunes vegades a un psicòleg. Tenia un caràcter molt fort, reaccions molt impulsives, també era molt inquiet… No sé si jo no entenia els altres o els altres no m’entenia a mi. Afortunadament, a mesura que m’he anat fent gran el meu comportament ha millorat i he anat madurant.
I de la Damm…
Un any al Mataró, vaig tornar després al Badalona i a l’any següent a l’Europa, on vaig acabar l’etapa d’infantil.
“Quan tinc un dia lliure vaig a Vilassar de Mar, encara que només siguin vint-i-quatre hores. És on soc més feliç, necessito respirar l’aire de la meva terra”
Cada any un club nou…
Potser és difícil de comprendre, sona estrany, sí… No he estat mai més de dos anys a un equip. Només vaig buscar categoria al meu segon any com a cadet, perquè l’Europa va baixar de categoria i me’n vaig anar al Granollers a Divisió d’Honor.
I arriba un salt important: te’n vas al Nàstic de Tarragona. Està lluny de Vilassar…
Sí, ja era juvenil de primer any. Me’n vaig anar a viure a la residència que tenia el Nàstic, així que el canvi va ser bastant important, però m’hi vaig adaptar ràpidament. Vaig començar al B, que estava a Preferent, i vaig acabar jugant una dotzena de partits amb el juvenil de Divisió d’Honor.
Dos anys a Tarragona…
El juvenil A va baixar a Nacional i vaig jugar en aquest equip el meu segon any de juvenil, on vaig marcar 18 gols a la Lliga i vam tornar a pujar de categoria. Després d’aquesta temporada va ser quan em va fitxar el Barça per al juvenil d’últim any.
No és normal que el Barça fitxi un juvenil d’últim any… com ho vas viure?
Amb molts nervis i incertesa, perquè quatre o cinc mesos abans d’acabar la Lliga, el Barça ja em va dir que volia fitxar-me, però fins al 26 de juliol no vaig signar perquè no s’entenien entre Barça i Nàstic. Ho vaig passar molt malament. Veia que anaven passant les setmanes i no es tancava el traspàs. Al final, mira com són les coses, vaig fitxar pel Barça el dia que feia 18 anys.
Ets culer?
Sí, sí, des de petit que soc del Barça.
“No he sentit mai pressió jugant al futbol i potser per això soc on soc, perquè jugo igual a Primera Divisió que amb els meus amics a Vilassar de Mar
La teva explosió la temporada passada va ser senzillament espectacular…
Em van passar moltes coses bones i en molt poc temps. Ara que ho penso, em dic: “Mare meva!”. Sota les ordres de Juliano Belletti al juvenil, vam guanyar el triplet: Lliga, Copa i la UEFA Youth League. Després vam ser subcampions de la Intercontinental. I amb Espanya vaig jugar l’Europeu sub-19 a Romania, on vam ser subcampions, i el Mundial sub-20 a Xile. L’única taca va ser el descens amb el Barça Atlètic, amb el qual vaig jugar 17 partits i vaig marcar quatre gols.
Què t’ha aportat a tots els nivells aquest any al Barça?
Molt, sobretot per créixer personalment i madurar. I futbolísticament, a focalitzar tots els esforços en el mateix: a millorar i a pensar en la meva professió i a deixar-me de ximpleries. Quan estàs al Barça, entrenant i jugant amb companys tan bons, gairebé sense adonar-te’n millores en tot: el control, la passada, la visió de joc, els desmarcatges, la tècnica…
Com et defineixes?
Sobretot, soc un extrem dretà expert en l’ucontra u, a desbordar i a intentar fer l’última passada. També tinc gol i aquí al Mallorca ha d’arribar.
És cert que no volies jugar més al Barça Atlètic, perquè havia baixat de categoria?
No és que no volgués jugar al filial, això no és exactament així, però si tens una oferta d’un equip de Primera Divisió, tu que haguessis preferit, jugar a Segona RFEF?
“Quan l’Espanyol em va descartar de nen ho vaig passar molt malament i vaig plorar molt perquè no ho entenia”
Com es va produir el fitxatge pel Mallorca?
Em vaig quedar molt sorprès, flipant, quan em va trucar el Jagoba Arrasate. Havia arribat a casa d’entrenar, ja en plena pretemporada, i em van dir els meus representants que el Mallorca em volia tant sí com no i que el seu entrenador em trucaria. I així va ser. L’endemà, Arrasate em va trucar i em va dir textualment: “Dissabte et vull aquí”. Per a mi, que mai havia estat ni a Segona Divisió, va ser un orgull.
Va trigar a produir-se el traspàs…
Sí, van ser dies d’incertesa. Estava decidit a fitxar pel Mallorca, perquè no havia anat a la gira d’estiu amb el Barça, cosa que sincerament em va decebre, i perquè veia que seria difícil jugar, ja que hi havia molts jugadors a la meva posició, així que havia de fer el meu propi camí i buscar la meva oportunitat per continuar creixent.
El Barça, per si de cas, s’ha quedat el 50% dels teus drets…
Així és. El Mallorca va pagar 3,5 milions d’euros per l’altre 50%.
Tornes del Mundial Sub-20 i debutes amb el Mallorca… al Bernabéu contra el Reial Madrid!
Estava una mica nerviós perquè un estadi com el Bernabéu imposa, però la veritat és que jo mai he sentit pressió jugant al futbol i potser per això soc on soc, perquè jugo igual a Primera Divisió que amb els amics a Vilassar de Mar.
Què et demana Arrasate?
Que estigui obert a banda, que treballi defensivament quan no tinguem la pilota, i que quan la tingui jo, que vagi pel lateral, encari i que tregui coses, una passada, un xut, una centrada…
“De nen tenia un caràcter molt fort i reaccions molt impulsives. A mesura que m’he anat fent gran el meu comportament ha millorat i he anat madurant”
Feliç a Mallorca?
Al cent per cent. Visc al costat de Son Moix i tothom m’ha acollit molt bé, especialment el vestidor, on em sento molt a gust. Hi ha un grup de gent molt maca. Com soc el més petit, tots em cuiden. Quan m’equivoco, amb respecte i afecte, em corregeixen i m’ajuden tant dins com fora del camp. Fora del futbol, espero tenir més temps per anar descobrint totes les meravelles que hi ha a Mallorca.
Quin és el teu somni, la teva meta?
Tota la vida estaré agraït al Mallorca, però tothom sap que soc culer des que vaig néixer i el meu somni seria poder triomfar un dia al Barça. Ara, si això no pot ser, no passa res, també està demostrat que per a un futbolista hi ha vida després del Barça o del Madrid.
Qui ha estat el teu ídol?
Sempre em va agradar molt Neymar, perquè m’identifico molt amb la seva manera d’entendre el futbol, sense por d’encarar o intentar fer coses. I no dic Messi perquè Leo menja a part. Ha estat el millor de la història.
Et veus a la selecció absoluta?
Tant de bo! Aquests mesos he estat a tres seleccions diferents i, per descomptat, seria un somni arribar a l’absoluta. Intentaré fer molt bé les coses al Mallorca perquè es faci realitat.
El teu refugi és Vilassar de Mar?
Sí, quan tinc un dia lliure vaig a Vilassar de Mar, encara que només siguin vint-i-quatre hores. És on soc més feliç, a casa, amb la família i els amics. Necessito estar a Vilassar de Mar, respirar l’aire de la meva terra.
Mentrestant, gaudeix del camí.
L’Opinió de Sergi González, entrenador de Virgili Al CE Vilassar de Dalt
Vaig fitxar el Jan quan va acabar la seva etapa de prebenjamí a l’Espanyol per al nostre benjamí A de Primera, format per jugadors d’últim any i d’un nivell alt. Aquella temporada vam guanyar la Lliga i vam pujar a Preferent. El Jan tenia molt de talent amb la pilota als peus, però a més tenia una cosa que encara manté i l’ha millorat: una gran capacitat per superar línies de pressió amb la seva conducció. Amb la pilota als peus era rapidíssim. Tenia una gran confiança en les seves capacitats, com ha demostrat. Sempre mostrava el gen competitiu que l’ha acompanyat. No li agradava perdre mai. Ja tenia un caràcter fort i temperamental, era valent i anava a totes les disputes. Per a mi com a entrenador va ser un any fantàstic i com a anècdota puc explicar que nosaltres jugàvem amb un 2-3-1 i encara que ell era eminentment ofensiu i el més baixet de l’equip, jo el posava de central perquè molts equips ens esperaven darrere i el Jan, des de la defensa, amb la seva sortida de pilota, podia crear situacions de superioritat. També ha estat molt positiu per a ell la seva família, tant els seus pares com el seu germà gran, que sempre li han donat suport. Un orgull haver estat el seu entrenador.
Entrevista de Toni Frieros
Fotos de Carlos Martínez/RCD Mallorca i arxiu Jan Virgili
