Nascut a Berga el 8 d’agost de 1977, Abel García Marín rep Esportiu Maresme per parlar de la nova conselleria, dels seus reptes… i de la nostra comarca
Permeti’m que li digui que he llegit la seva biografia i té una trajectòria política ‘densa’…
(Somriu) Sí, se’n podria dir així. He picat molta pedra, que és una altra manera de dir-ho.
Vostè va néixer a Berga…
Sí, però soc de la Pobla de Lillet.
I viu a Sabadell…
Des de finals dels anys 90, per estudis (soc graduat en Història per la Universitat Autònoma de Barcelona) i per feina. Em vaig comprar un pis a Sabadell amb 20 anys, quan estudiava i treballava descarregant camions.
Políticament, ha estat, i continua sent, una persona molt activa. Ens pot explicar la seva trajectòria des dels inicis?
Em vaig iniciar en la política molt jove, l’any 2003, com a regidor d’Esports de La Pobla de Lillet pel PSC. Al segon mandat, 2007-2011, vaig ser primer tinent d’alcalde. En aquest període també vaig ser assessor de l’Àrea d’Esports de la Diputació de Barcelona representant la meva comarca, el Berguedà.
I se’n va a l’Ajuntament de Mollet del Vallès…
Vivint a Sabadell ho tenia molt a prop i, des del 2011 fins al 2016, vaig desenvolupar diferents responsabilitats a les àrees de Joventut i Participació Ciutadana. Va ser el 2016 quan vaig acceptar la proposta de l’alcalde de Mollet Josep Monràs, per incorporar-me com a tècnic d’Esports al seu equip de govern.
“El nostre únic objectiu és servir el país. No tenim colors”
I va ser moltes més coses…
Del 2011 al 2013 vaig ser el responsable de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya a la Catalunya Central. El 2015, vicepresident del Consell Comarcal del Berguedà, on vaig portar Esports, Joventut, Transport i Mobilitat i Turisme. També vaig ser president del Consell Esportiu del Berguedà i responsable de la Sectorial d’Esports del PSC.
No em sorprèn que acabés més tard a l’Ajuntament de Berga…
Des del 2015 vaig ocupar un espai polític important a la meva comarca. Més tard vaig viure tot el tema del Procés. Van ser dies difícils i convulsos, vam aguantar, i el desembre del 2018 em van cridar del partit per proposar-me que fos el candidat del PSC a Berga. Vam obtenir un regidor, vam treballar molt bé a l’oposició i el 2023 ens vam quedar a un sol regidor de Junts. Vaig tornar a la Diputació de Barcelona i l’agost de 2024 em va trucar el nou conseller d’Esports, Berni Álvarez, perquè fos el secretari general d’Esports de la Generalitat de Catalunya.
Sorprès? Ho va veure com un premi?
M’imagino que el conseller demanaria noms i algú em va recomanar. El meu agraïment és infinit per dipositar en les meves espatlles aquesta confiança i aquesta responsabilitat. Un premi, diu?
Sí…
Al PSC hi ha molta gent vàlida, molta, si bé és cert que des del 2005 sempre he estat molt vinculat al sector de l’esport, vaig ser la persona que va confeccionar els programes territorials… és a dir, tenia coneixements tant tècnics com polítics.
Trepitjar territori…
Exactament, és això. Únicament visitant molts ajuntaments i parlant amb molts alcaldes, regidors i tècnics, picant pedra com li deia abans, pots tenir tota aquesta experiència de primera mà.
Ja pot parlar com a secretari general… (Torna a somriure).
Faig meves les paraules del president Salvador Illa: “Som el Govern de tots”. No tenim colors. El nostre únic objectiu és servir el país.
I quins són els seus objectius?
El primer que hem fet ha estat organitzar tota la gestió interna, tenint en compte una cosa molt important: hem creat dues conselleries, Esports i Política Lingüística, que no existien… i amb els mateixos pressupostos que hi havia.
“Des del primer dia volíem solucionar un greu problema del qual es queixaven entitats i clubs. El registre arrossegava un retard de més d’un any. I això, afortunadament, ja està actualitzat”
I vostè és el responsable de…
Com a secretari general d’Esports, soc també el president del Consell Català de l’Esport, del CAR de Sant Cugat, del Canal Olímpic (Equacat), del Circuit de Bellpuig i el conseller és qui presideix l’INEFC.
Alguna urgència?
Sí, des del primer dia volíem solucionar un greu problema del qual es queixaven entitats i clubs. El registre d’entitats arrossegava un retard de més d’un any. I això, afortunadament, s’ha posat al dia aquest mes de març. Ja està actualitzat.
Què més queda?
Ara afrontem un altre gran repte: posar al dia la modificació dels estatuts de clubs i entitats. Portarà més temps perquè el volum és enorme i és una cosa molt més complexa.
Podem afirmar que el seu programa estrella és l’anomenat Pla de Xoc?
No s’equivoca. Fa molts mesos que estem treballant per millorar i adequar les infraestructures esportives del país. Ho hem fet a través d’una convocatòria pluriennal de cinc anys de 120 milions d’euros per a tot Catalunya. El 2025 vam repartir vuit milions i el 2026 seran vint-i-vuit milions.
“Vaig jugar a futbol,de porter, fins els 40 anys, primer a la Pobla de Lillet i després al Puigcerdà. Des de fa uns anys la meva passió és l’ultra distància, córrer, perquè m’aporta concentració”
Són suficients?
Li diré que l’anterior Govern de la Generalitat tenia una convocatòria de vint-i-vuit milions i només per a municipis de més de 2.000 habitants. Nosaltres els hem inclòs a tots. Ara se’n beneficiaran els 911 municipis que té Catalunya.
El camí es fa caminant, oi?
I tant! Sap quin va ser el primer acord de Govern del conseller?
No…
Enderrocar el pavelló d’esports de Sant Hipòlit de Voltregà. Era un cas extrem perquè estava en ruïnes. L’euro que no inverteixes avui a millorar una instal·lació, són quatre euros l’any següent. Nosaltres hem delimitat aquestes ajudes en quatre eixos: sostenibilitat, seguretat, accessibilitat i funcionalitat. Aquests són els pilars del nostre Pla de Xoc.
“El Maresme és una comarca que aporta un gran valor a l’esport català. El seu privilegiat espai geogràfic li permet combinar els esports de muntanya amb els nàutics i els de platja”
En què es beneficiaran els municipis del Maresme?
Han sol·licitat un total d’11,6 milions d’euros i per a tot el Pla se n’han concedit 8,2 milions. Al Maresme pràcticament tots els ajuntaments s’han acollit a aquestes ajudes. La capital del Maresme, Mataró, per exemple, té atorgats 1,6 milions.
Vostè coneix molt bé el Maresme…
Sí, i per diferents raons. De nen passava tots els estius a Premià de Mar, a casa dels meus oncles. Els meus cosins tenen un taller de cotxes al centre del poble.
“Estem treballant per millorar les infraestructures esportives del país a través d’una convocatòria pluriennal de cinc anys de 120 milions d’euros per a tot Catalunya”
I quines altres raons?
Perquè he estat moltes vegades al Maresme i és una comarca que conec molt bé. Donada la meva afició al trail, he entrenat al Parc de la Serralada Litoral, he passat pel castell de Burriac, per exemple… I el Maresme, òbviament, és una comarca que aporta un gran valor a l’esport català.
Alguns exemples?
El seu privilegiat espai geogràfic li permet combinar els esports i les activitats de muntanya amb els esports nàutics i els de platja. Això ja és un senyal diferencial. Al Maresme hi ha un dels millors equips de waterpolo femení d’Europa, el CN Mataró, que he visitat en incomptables ocasions.
Continuï, continuï
Té medallistes olímpics en Vela, com Florian Trittel, del CN El Balís. Organitza esdeveniments internacionals de gran envergadura com són l’Ironman de Calella i el Raid Hípic de Santa Susanna, municipi que també va acollir un acte del Ral·li Dakar… Alguns municipis, com Calella, Santa Susanna o Malgrat, han apostat pel turisme esportiu dotant-se de les infraestructures hoteleres adequades. Mataró, per citar una altra ciutat, és una gran potència esportiva. Ara milloraran les pistes d’atletisme gràcies a aquest Pla de Xoc.
Catalunya sí que és una gran potència…
Sí, i hem d’estar molt orgullosos que així sigui. I això ens obliga a tenir el llistó molt alt. Per a aconseguir-ho cal ordenar-ho tot i buscar un model, un nexe amb totes les federacions esportives. Parlem d’una visió de l’Esport 360 graus. Un gran puntal és el CAR de Sant Cugat, un model d’excel·lència, innovació i serveis. Un gran exemple del resultat en esports col·lectius és el waterpolo i el replicarem amb l’hoquei herba. I encara tenim altres reptes.
Quins?
Com ja va anunciar el conseller, estem treballant per tenir un centre d’Alt Rendiment en altura, a 1.800 metres, com Sierra Nevada i Font Romeu.
Un ‘ocellet’ m’ha dit que li agrada molt el futbol…
Sempre vaig jugar a futbol, de porter, des de nen fins que vaig penjar les botes amb 41 anys. Vaig fer la primera part de la meva carrera a La Pobla de Lillet, on vaig ser el capità de l’equip centenari que, a més, va pujar de categoria. Després vaig fitxar pel Puigcerdà. El club va passar per uns moments molt delicats i vaig començar a jugar a futbol sala, però vaig tornar al Puigcerdà al futbol 11, on va acabar la meva carrera.
He vist fotos seves participant en proves d’Ultra Trail. Mare meva, no para!
Un dia vaig entrar al vestidor de la Pobla de Lillet i els vaig dir als meus companys: “M’he apuntat a l’Ultra Catllaràs”. Es van posar a riure perquè jo no corria ni per escalfar. Vaig fer els 54 quilòmetres amb 4.000 metres positius i des de llavors em dedico a la ultradistància. És la meva passió, córrer, perquè m’aporta concentració. L’Ultra Pirineus, que són 100 quilòmetres, ja l’he fet onze vegades i l’he acabat nou vegades seguides.
Es pot saber d’on treu el temps, perquè també és pare?
Doncs sí, la veritat és que dormo molt poc, no més de cinc hores al dia. Em llevo abans de les quatre de la matinada i aprofito qualsevol moment que tinc lliure per anar a córrer.
Donant exemple…
