Jugador del FC Barcelona
Diego Kunda Visciglia farà 18 anys aquest 14 de desembre i ja és un dels jugadors més destacats del voleibol masculí català i espanyol. Va néixer a Sant Cugat, viu a Sant Cebrià de Vallalta des de fa quatre anys i tota la seva vida ha transcorregut a Arenys de Mar. Estava ‘condemnat’ a ser jugador de voleibol.
Els seus pares, Gustavo i Carla, van deixar Buenos Aires (l’Argentina) fa vint anys, on practicaven aquest esport al més alt nivell. A més, l’oncle patern de Diego, Gabriel, va ser internacional amb l’Argentina i va arribar a jugar a Itàlia: “Ell ha estat el meu referent, el mirall en el qual m’he mirat”, comenta Diego.
Format al CV Arenys de Mar, ha guanyat dues medalles de bronze amb la selecció espanyola, una europea (sub-17) i una mundial (sub-19)
Els seus pares es van instal·lar a Arenys de Mar, on va transcórrer tota la seva infància i la seva adolescència. Va estudiar al col·legi Joan Maragall primer i a l’Institut Els Tres Turons la secundària. “Em vaig iniciar en el voleibol amb tan sols cinc anys en les activitats extraescolars del col·legi. Sent prebenjamí vaig començar en l’aleví de l’Arenys de Mar i em va fitxar el Barça. Hi vaig estar un any, vaig tornar a l’Arenys i un altre cop al Barça a la meva primera temporada com a cadet. I fins ara”, resumeix el Diego.
Va debutar amb el primer equip blaugrana a la Superliga 2 amb quinze anys. I aquí continua, sent titular en el seu primer any com a júnior i destacant en la posició d’atacant diagonal, encara que també de receptor.
La seva qualitat innata i progressió el van portar a formar part de la selecció catalana (tres anys seguits bronze en el Campionat d’Espanya d’Autonomies) i de la selecció espanyola: “La temporada passada va ser gairebé perfecta amb el Barça. Només vam perdre un partit en Lliga i jo vaig ser el màxim anotador de l’equip”. A més, cal sumar-li la medalla de bronze amb Espanya en el campionat del món sub-19 que es va disputar a l’Uzbekistan fa uns mesos. Un èxit que s’uneix també al bronze conquistat amb la selecció espanyola en l’europeu sub17 de 2023.
“El meu somni seria poder viure professionalment del voleibol i arribar a disputar un Mundial o uns Jocs Olímpics. I també jugar en alguna lliga europea potent, com la italiana, per exemple”.
Als seus 18 anys i 1,94 d’altura, vol estudiar fisioteràpia o psicologia. El voleibol forma part de la seva vida dins i fora de casa.
El seu pare, que va començar a l’Arenys de Mar, és entrenador i coordinador del CV Premià de Dalt. La seva mare entrena al primer equip femení de l’Arenys i també a altres equips a Premià de Dalt. Els Kunda Visciglia són sinònim de voleibol.
