Campiona d’Espanya i plusmarquista de 800 metres sub-20
La campiona d’Espanya i plusmarquista nacional de 800 metres sub-20 (només sis atletes han baixat dels dos minuts) i millor atleta catalana i espanyola del 2024 de la seva categoria, ja ha debutat en un europeu absolut i ara anirà al Mundial de Tòquio. Una història d’èxit que té les seves arrels a Arenys de Mar, on és tot un ídol.
Com va començar tot, Marta?
Els meus pares em van apuntar a fer natació i atletisme quan era petita. Nedava al CN Mataró i corria a la Penya Apa Anem-hi, d’aquí d’Arenys. També m’agradava molt el futbol. Tot de manera lúdica. Va arribar un moment en el qual havia d’anar a entrenar més dies a la setmana a la piscina, i això ja no em va agradar tant (riu), així que em vaig decidir per l’atletisme que el tenia més a prop de casa i només hi anava dues vegades per setmana.
Des de petita et va atreure la mitjana distància…
El cros em va ajudar molt en la meva formació. Vaig córrer i guanyar moltes proves del Circuit Maresmenc de Cros. També del de Girona. En pista sempre corria 1.000 metres fins que a partir de sub-18 vaig haver de triar entre 800 i 1.500 metres, perquè ja no es corren els 1.000 metres. I em vaig decantar pels 800.
“Portar el nom d’Arenys de Mar a tot arreu m’omple d’orgull. Sento l’efecte de la gent quan vaig pels carrers del poble”
On entrenaves?
A la pista de terra de 200 metres que té la Penya Apa Anem-hi. També al polígon del poble, prop dels Mossos, a la platja, al passeig marítim… Vaig tenir d’entrenadors a Montse Puigvert, al Manel i a Zenon Tomás. A partir de la categoria sub-16 no vaig tenir més remei que deixar la Penya i anar-me’n al Club Atletisme Canovelles per poder competir a escala nacional.
Decisió encertada?
Sí, perquè havia de fer un salt de qualitat. La vida són etapes i a les ordres del meu nou entrenador, Alfonso Guillén, vaig poder continuar progressant. Vaig estar tres anys a Canovelles, després vaig fitxar pel Platges de Castelló i enguany m’he incorporat a l’equip d’atletisme de Nike.
Quan et vas adonar que tenies futur en l’atletisme?
Sens dubte el 2020, quan vaig quedar campiona d’Espanya sub-16 de 1.000 metres. Tenia 13 anys. De totes maneres, jo no havia fet res fora del normal. Únicament entrenava dues vegades per setmanes i mai en una pista d’atletisme. Crec que el gran salt de qualitat el vaig fer a la categoria sub-18, entre 2021 i 2022… i també aquest 2025.
Ho vas guanyar tot…
En aquells dos anys com a sub-18, un amb el Canovelles i un altre amb el Platges de Castelló, vaig guanyar els quatre campionats d’Espanya de 800 metres, dos en pista coberta i dosa l’aire lliure. Al final d’aquesta categoria vaig debutar amb la selecció espanyola sub-18 al’Europeu de Jerusalem.
Ja ets una habitual de les diferents seleccions…
Fa dos anys que estic al màxim! (riu) He representat set vegades a Espanya: al’Europeu sub-18, a l’Olimpíada Juvenil, a l’Iberoamericà al Perú on vaig guanyar el 800, a l’Europeu del DNA sub-20, al Mundial i Europeu sub-20 i a l’Europeu absolut.
“Somio participar en els Jocs Olímpics de Los Angeles 2028”
Tens l’espina clavada de l’Europeu sub-20 de Tampere, a Finlàndia, fa poques setmanes?
Sí, era la favorita a la final després d’una gran semifinal, però no vaig saber llegir-la bé. Arribava molt bé de forma, però no em vaig col•locar bé i vaig començar nerviosa. Podia haver-ho fet millor, la veritat. De tot s’aprèn.
Parlem de les coses positives. Campiona d’Espanya sub-20 a l’aire lliure, en pista… i plusmarquista nacional. Quasi res…
Enguany he batut el rècord d’Espanya sub-20 en cinc ocasions, tres a l’aire lliure. Va ser una emoció molt gran baixar dels dos minuts al’Estadi Vallehermoso de Madrid: 1’59’’88. És la sisena millor marca espanyola de tots els temps.
I la mínima per a anar al Mundial de Tòquio d’aquest mes de setembre, del 13 al 21…
Un gran orgull i una gran satisfacció estar a la llista del seleccionador. Aniré a viure l’experiència, a aprendre i a donar el millor de mi. És el premi a molts anys de treball, d’entrenaments, que comparteixo amb els que han estat els meus entrenadors i amb la meva família, que m’ha portat sempre pel bon camí.
I amb Arenys de Mar…
També, sens dubte. Poder portar el nom d’Arenys de Mar per tot el món és molt bonic, m’omple d’orgull.
“Anar al Mundial de Tòquio és la recompensa a molts anys d’esforços i un premi per als meus entrenadors i la meva família”
He vist que la gent t’estima i et reconeix pel carrer…
Sí, cada dia, en qualsevol carrer del poble, em saluden i em feliciten. És meravellós i estic molt agraïda per tant d’afecte.
Amb què somies?
Ara entro en la categoria absoluta, en l’atletisme professional, i espero fer coses importants perquè encara puc millorar. Faré dinou anys el 28 de desembre. Somiar, somiar, a veure, m’agradaria estar en uns Jocs Olímpics. Vaig ser a París com espectadora i espero viure’ls per dins a Los Angeles el 2028.
Estàs estudiant…
Sí, aquest curs faré segon de CAFE al’ INEFC de Montjuïc…
Hi vas des d’Arenys?
Sí! Agafo el tren cada dia a dos quarts de set del matí. És sacrificat, la veritat, però vull estar preparada per quan l’atletisme s’acabi, perquè no es pot viure el dia de demà del nostre esport.
Et veus corrent els 1.500?
Més endavant sí que m’hi veig, sí. El 800 és menys tàctic i més explosiu, perquè has de donar dues voltes a la pista al màxim. En el meu cas tinc bastanta força en els últims 100 metres.
Tens referents?
Esther Guerrero, que és de Banyoles, i Mariano García. Em fixo molt en ells. Vaig compartir europeu absolut amb ells i em va fer molta il•lusió.
Com tu ens il•lusiones a nosaltres, Marta.
Entrevista de Toni Frieros
