CategorIa Màster 1
El jugador de bàdminton de Teià, Dani Garcia, va complir finalment el seu somni i es va proclamar campió d’Espanya en categoria màster 1.
A causa de la Covid-19, el torneig es va acabar celebrant a la regió de Múrcia, en condicions molt restrictives, en comptes d’Astúries, com estava inicialment previst.
Garcia va arribar a la cita com cap de sèrie número 1, la qual cosa li va estalviar de jugar els quarts de final. El teianenc lidera el rànquing masculí a nivell estatal amb un ple de punts, ja que aquesta temporada compta per victòries les seves participacions en el campionat de Catalunya i els quatre màsters que ha disputat.
A Múrcia, va superar la fase de grups amb bona nota i marcadors folgats. En canvi, la semifinal li va costar i va necessitar tres sets. A la final es va trobar amb un vell conegut, “més gran i més fort” que ell: el madrileny Manu Gómez. El tanteig del primer set va ser molt igualat, 21-19. El segon, per contra, va ser una delícia: 21-10.
Amb 36 anys d’edat, era la vuitena vegada consecutiva que Garcia jugava la final individual
Alt rendiment. Amb 36 anys d’edat, era la vuitena vegada consecutiva que Garcia jugava la final individual. “Enguany arribava més ben preparat que mai, gràcies al CAR de Sant Cugat”. L’esportista explica que després de la setena desfeta va sol·licitar l’ingrés al CAR, que l’ha acollit com a esportista extern. Allí han revisat, planificat i adaptat el seu pla de treball. “Ja no tinc la velocitat, l’explosivitat i la flexibilitat de quan vaig començar”, admet.
Garcia explica que “al CAR treballem per microcicles d’activació, potenciació i refredament” i, fruit de l’edat, els intervals s’han allargat: “Abans era molt competitiu i ara m’he tornat selectiu. Deixo passar cinc o sis setmanes per recuperar i tornar a preparar el cos”.
“Soc una persona molt autoexigent i ara puc dir que tinc una gran pau. M’he demostrat que podia aconseguir-ho”
Fins l’any passat, entrenava cinc dies a la setmana. Ara n’hi destina quatre: dos a les instal·lacions del Club Bàdminton Granollers, al qual pertany i representa, i dos al CAR. “Comencem diumenge. I en comptes de llevar-me a les sis del matí per entrenar, com sempre feia, ara començo a les cinc de la tarda i faig una hora de gimnàs i dues de pista”.
A Granollers desenvolupa “moltíssima qualitat física” amb el seu entrenador de tota la vida, el menorquí Pau Puig, en qui confia “cegament”. A Sant Cugat fa cura del cos mitjançant circuits funcionals i sessions de massatge. “Al CAR hem canviat volum de treball per qualitat de treball”.
Malsons i pànic. Tot i els progressos físics, Garcia s’adona ara, en perspectiva, que “l’apartat psicològic era la faceta més fluixa” de la seva preparació. Al CAR ha conegut Txema Vela, que ha estat el mentor de campiones olímpiques com Gemma Mengual i Ona Carbonell.
En certa manera, si Garcia va aconseguir el triomf a Múrcia va ser també gràcies a Vela: “La matinada prèvia em vaig despertar amb un atac de pànic”, evoca. “El partit era a les 11h. Entre somnis, revivia totes les finals que havia perdut. Per superar aquella situació de bloqueig, a les vuit, va parlar amb Vela, que li va procurar un “ancoratge psicològic”. Es tractava d’afrontar la final com una cadena de bicicleta amb 42 baules, una per cada punt en disputa. “Em vaig aferrar a la idea que cada volant guanyat m’acostava a l’objectiu”, recorda.
L’or en el campionat d’Espanya li obre de bat a bat les portes al campionat d’Europa que es farà a Croàcia el juny. Per a un veterà com ell, “serà tot un honor” participar-hi. Tinc benzina per a set mesos i no em plantejo reptes a llarg termini”.
Al novembre de l’any vinent també es disputarà el Mundial de bàdminton a Huelva, per al qual estaria virtualment classificat si mantingués la seva posició actual al rànquing. Sens dubte, seria un bon floró per posar fi a la seva carrera profesional: “Soc una persona molt autoexigent i ara puc dir que tinc una gran pau amb mi mateix. M’he demostrat que podia aconseguir-ho”, conclou.
L’esportista va començar la seva relació d’amor amb el bàdminton al poliesportiu de Teià
