Nedador paralímpic del CN Mataró i medallista mundial i europeu
Va arribar a Sant Feliu de Guíxols amb pocs mesos de vida procedent de Buenos Aires (l’Argentina). Va nedar per al CN Riembau de Platja d’Aro mentre vivia a Sant Feliu de Guíxols i ha estat més de deu vegades campió de Catalunya i d’Espanya
El 2016 va començar a entrenar i competir amb l’equip del Centre Natació Mataró, al qual encara representa. La preparació olímpica per a París 2024 la va fer al CAR, on actualment viu i entrena. Estudia tercer curs de Ciència i Enginyeria de Dades.
Buenos Aires… a l’aigua
Sí, la natació està gravada al meu ADN. La meva mare era nedadora, com els seus cinc germans. Un d’ells va participar en els Jocs Panamericans de Mar del Plata de 1995 i el meu avi era entrenador de natació.
Vas néixer amb aquesta discapacitat…
Sí, és de naixement. Els metges li van dir a la meva mare al final de l’embaràs. Va ser un cas bastant estrany a l’hora de desenvolupar-se la mà esquerra.
“Ser olímpic era el somni de la meva vida”
Que no t’ha impedit ser un gran nedador…
Ja a l’Argentina, quan era un nadó, em van portar a fer cursos de matronatació. Al Club Natació Riembau vaig començar a nedar i a competir contra nois sense discapacitat. Al principi, la meva motivació radicava a saber a quants d’ells els podia guanyar. I millorar els meus temps, és clar.
Quan t’integres a la natació adaptada?
El 2013, en els Jocs Catalans, una iniciativa per promoure l’esport adaptat que va canviant de seu cada any. Es va fer a Platja d’Aro i la part de natació la va organitzar el nostre club. Va ser quan se’m va obrir un nou món.
Recordes el teu primer èxit?
Va ser en un campionat de Catalunya Open, on vaig competir com a independent, quedant tercer en 50 papallona, encara que la meva especialitat són 50 i 100 metres crol.
Quan apareix el CN Mataró a la teva vida?
El 2016. En una jornada de la Lliga, Ricardo Yébenes, de B-Swim, empresa que coordina la natació adaptada del CN Mataró, em va veure i em va preguntar si volia formar part del seu equip. Van parlar amb els meus pares, perquè vivíem a Sant Feliu de Guíxols. Vaig dir que sí i va ser quan em van portar al meu primer campionat d’Espanya. Anava a entrenar a Mataró un parell de vegades a la setmana. Una hora de cotxe d’anada i una altra de tornada. A Mataró vaig conèixer Maria Folgado i Roger Cruañas, que es coordinaven amb David Sáez, el meu entrenador al Riembau.
I com va anar aquest canvi de club?
Quan em van veure entrenar van comprovar que no tenia la millor tècnica, no sabia el que era una sèrie, no sabia dosificar-me… Era un desastre! Tant el Cru com la Maria van fer una gran feina amb mi i em van ensenyar molt bé. Entrenar al CN Mataró em va ajudar a fer un gran salt de qualitat.
El 2017 entres al grup de promeses AXA…
Aquest patrocini em va permetre poder anar a molts campionats de natació adaptada. Al juny, per exemple, vaig participar en una World Serie a Berlín, una experiència nova per a mi. Vaig guanyar una medalla de plata en 50 papallona que guardo amb molt d’afecte.
“Entrenar i competir al CN Mataró em va ajudar a fer un gran salt de qualitat”
El teu primer europeu amb la selecció espanyola…
A Dublín el 2018. Vam quedar tercers en el relleu 4 x 100 lliures i segons en el relleu d’estils. És a dir, vaig tornar amb dues medalles. Per a mi va ser impressionant.
I després el Mundial…
Després d’aquest Mundial de Londres em vaig instal·lar a viure a Mataró, des d’on cada dia vaig a la Universitat.
Què estudies?
Ciència i Enginyeria de Dades… Una enginyeria informàtica amb moltes matemàtiques i estadístiques. Una carrera molt dura i difícil de compaginar amb l’alta competició.
No vas poder anar als Jocs Paralímpics de Tòquio…
Vaig patir un accident la nit de Cap d’Any i em vaig trencar el colze. Si tenia alguna opció d’anar als JJOO Paralímpics de 2020, es van esfumar aquella nit…
Et va afectar l’aturada per la COVID?
A mi, particularment, a nivell esportiu i personal, em va venir bé perquè em va permetre fer una pausa per refer-me. Quan vam tornar a entrenar, em vaig posar amb Cruañas a entrenar i a treballar de valent.
Sí?
El març de 2021 vaig quedar campió d’Espanya de 100 lliures per primera vegada, amb 57,9 i això em va donar l’oportunitat d’anar a l’Europeu de Madeira. Em vaig ficar a les finals de 100 lliures, de 100 braça i en els dos estils, fent rècord d’Espanya. Una altra medalla de bronze en 4×100 estils.
Quan vas entrar al CAR?
Després dels Jocs del 2021. Ja m’havien ofert entrar-hi dos anys abans i ho vaig rebutjar perquè encara estava entrenant a Girona. Quan vaig entrar al CAR al setembre és quan començo a entrenar amb Jaume Marcé. Aquella temporada decideixo prioritzar també els estudis i per logística i proximitat em quedo al CAR, deixo de viure a Mataró i ja no baixo a entrenar amb Cruañas, solament competeixo per al club.
El cicle olímpic per a París 2024 el fas al CAR?
Sí, amb Jaume Marcé i molt puntualment amb Cruañas.
Abans, el Mundial…
Va ser el març de 2022, a Madeira. Em vaig classificar per als 100 lliures, on vaig arribar a la final fent la meva millor marca. El fermall d’or va arribar amb el relleu 4×100 lliure mixt, medalla de bronze. La meva primera medalla mundial!
Quan et van dir que anaves als Jocs Paralímpics de París?
Espanya tenia plaça per a 19 esportistes, 15 d’ells amb mínimes. A Tòquio eren 15 de 15, a París, 15 de 19. Hi havia quatre places i érem cinc nedadors sense la mínima que hi podíem anar. Vaig ser el quart a ser triat. El seleccionador ens va trucar a mi i al meu entrenador i ens ho va comunicar.
Quina alegria, no?
Sí, però no estava feliç del tot perquè la meva espatlla em continuava molestant molt. A París vaig estar 12 dies abans de competir i els sis primers estava amargat. Quan va deixar de fer-me mal, vaig interioritzar que estava a París complint un somni que tenia des de nen: ser olímpic.
“El Centre és una gran família, casa meva, gent meravellosa… Sempre els estaré molt agraït”
Dos diplomes, no està malament…
En el 50 lliures vaig sortir amb molta confiança. Vaig quedar sisè al matí i vuitè a la tarda. Després, en el relleu per equips vam quedar setens . Els diplomes ja els tinc a casa, però em falta emmarcar-los.
Et veus a Los Angeles 2028?
Crec que sí, però haig de veure encara per on em porta la vida. L’any que ve tenim Mundial a Singapur i ara la meva preparació està enfocada en això.
Què és per a tu el CN Mataró?
Una gran família, casa meva. He passat tantes hores aquí i he conegut tanta gent meravellosa… Sempre els estaré molt agraït de com em van acollir des del principi. Tinc amics que em duraran tota la vida. Amb Roger Cruañas hem passat moltes hores junts i estem molt units. Un vincle molt fort. També amb Maria Folgado, que sempre m’ha defensat, i Ricard Yébenes. Tots ells han estat determinants i importants en la meva carrera.
Entrevista de Toni Frieros
