Va debutar al Girona FC amb 17 anys i ara és un dels millors defenses de la lliga: “Visc un somni… que és real”
Encara no ha fet els 21 anys i ja ha jugat més de 100 partits oficials amb el Girona, la gran revelació de la Lliga espanyola. De la pista de futbol sala del Sant Jaume de Premià de Dalt i de l’Escoleta del CE Premià al Barça, on va estar set anys. Va jugar dos temporades a L’Hospitalet. Avui triomfa al Girona, on va debutar amb 17 anys. L’Arnau, internacional sub-21, és un dels millors carrilers del futbol espanyol.
Les teves arrels estan a Premià de Dalt…
Sí, entre Premià de Dalt, Premià de Mar i Vilassar de Dalt. Els meus pares es van separar quan jo era molt petit. El meu pare vivia a Premià de Mar (encara que ara s’ha comprat una casa a Premià de Dalt), i la meva mare a Vilassar de Dalt, si bé jo sempre havia anat al col·legi a Premià de Dalt.
Al Marià Manent…
Així és, des de P3 fins a la Primària, tot ho vaig fer a l’Escola Marià Manent i després la Secundària en l’INS Valerià Pujol, que està al costat de pavelló d’esports i davant del camp de futbol del Premià de Dalt.
Quins records et porten aquells anys… no tan llunyans?
Molts i inoblidables, la veritat. A més d’aprendre i formar-me, vaig fer grans amics, molts d’ells són íntims avui dia, hem crescut junts, i ens veiem molt sovint quan estic pel poble.
És curiós, perquè mai vas jugar al Premià de Dalt…
No, els meus primers passos els vaig fer amb tres anyets al Cover, equip de futbol sala de Premià de Mar, on em portava el meu pare. Des de la terrassa del bar del pavelló es veia el camp de futbol i recordo que li deia al meu pare que jo volia jugar a futbol en gespa, com aquells nens que jo veia. Això va passar quan el meu pare em va apuntar a l’Escola del Premià de Mar. Jo a Premià de Mar només anava a dormir a casa del meu pare. A més, érem molts nens del poble que anàvem a estudiar a Premià de Dalt.
“Tant de bo pugui anar als Jocs Olímpics de París aquest estiu; seria una experiència inoblidable. Treballaré de valent per ser-hi”
Vas estar molt poc temps al Premià de Mar…
Solament un any, el primer de prebenjamí. En aquella època, per cert, jugava de davanter centre, no era defensa.
I ja al Barça…
El Barça va voler fitxar-me un any abans, però no podia perquè encara no tenia l’edat per a jugar en el seu prebenjamí, així que el que van fer va ser becar-me perquè entrenés i jugués en la seva Escola. Els caps de setmana solia jugar dos partits, un amb l’Escola del Barça i un altre amb el prebenjamí del Premià de Mar. En arribar al Barça, gairebé tots els nens volien jugar a dalt, de davanters i a mi no em va importar fer-ho com a defensa. De fet, una de les meves característiques principals com a jugador del Barça era la meva sortida de pilota des de darrere.
Recordo els anys en què jugaves el torneig de futbol sala d’estiu en el Sant Jaume de Premià de Dalt…
Uf, quins records! Jugava amb els meus cosins, Víctor López i Ximo, i altres amics. Aquest torneig prebenjamí, benjamí i aleví, era, i continua sent, espectacular. Hi havia un gran ambient a les graderies, magnífics equips, molts formats per jugadors procedents d’equips molt bons… Em feia molta il·lusió que arribés l’estiu per poder jugar el torneig del Sant Jaume. Els vam guanyar durant molts anys.
Vas molt sovint a Premià de Dalt o al Maresme?
No tinc moltes oportunitats perquè estic gairebé tot l’any viatjant i jugant, però sí, quan puc vaig a Premià de Dalt, a casa dels meus pares i em veig amb els amics de sempre per fer un volt pel poble. M’acosto al Sant Jaume, al bicipark La Poma… També anem al port de Premià de Mar, que està molt bé.
Fitxes pel Barça sent un nen, què et va aportar?
Un percentatge molt alt del que soc avui com a futbolista, i també com a persona, li dec al Barça. Comptant l’any de l’Escola, en total hi vaig estar vuit anys. En el Barça has de créixer amb uns valors, una educació, dins i fora del terreny de joc. I com a futbolista, aprens a jugar d’una manera molt determinada: dominar la pilota, jugar-la bé, ocupar els espais… A més, guanyar tants títols, ser capità, em va fer molt feliç viure tots aquells anys. Vam formar un equip molt bo i gairebé tots vam pujar junts des de prebenjamins.
Encara tens contacte amb ells?
I tant! Amb Xavi Simons i Alejandro Balde, per exemple, ens veiem sempre que podem, fins i tot ens reunim les famílies. Estàvem i estem molt units.
“Mai no oblido d’on vinc i on són les meves arrels: Premià de Dalt, Premià de Mar, el Maresme… Sempre que puc baixo al poble per estar amb la família i els amics”
Vuit anys al Barça i arriba l’hora de l’adeu… et va doldre deixar el club? Ho esperaves?
No crec que hi hagi un sol nen que estigui preparat per assumir i acceptar que el Barça prescindeixi de tu. La veritat és que mai em van explicar les raons per les quals no podia continuar, perquè era titular, ho jugava tot, era capità…
Com t’ho van dir?
A mi directament, no, li ho van explicar als meus pares. I crec que va ser el millor, perquè ells van parlar amb mi i el primer que em van dir és que no passava res, que la vida continuava i que podria ser igual de feliç en un altre equip: “Això no s’acaba aquí”. I tenien raó, perquè el destí ha demostrat que gràcies a haver sortit del Barça després del meu primer any d’infantil, avui estic al Girona vivint tot el que estic vivint.
Vas plorar quan vas deixar el Barça?
Sí, vaig plorar i ho vaig passar malament algunes setmanes, però això em va enfortir.
Vas anar a L’Hospitalet quan tenies ofertes d’altres clubs més grans…
És veritat, però a casa vam pensar que anar a L’Hospitalet era una manera de continuar creixent, aprenent un altre tipus de futbol… i també perquè volia jugar-ho tot. Sempre estaré molt agraït a L’Hospitalet.
Dos anys a L’Hospitalet, l’últim d’infantil i el primer de cadet, i et fitxa el Girona…
Que ja m’havia volgut fitxar l’any anterior. El Girona va canviar la meva vida, en tots els sentits. Ja en la primera temporada entro a la residència del club. Un canvi enorme perquè per primera vegada no vivia amb la meva família i sortia de la meva zona de confort.
Debutes amb el primer equip del Girona amb 17 anys i vuit mesos…
Va ser tot meteòric. Del B vaig passar a l’A perquè els faltaven jugadors i al cap de pocs mesos em van cridar per entrenar amb l’equip, amb Francisco d’entrenador. Vaig debutar en un partit de Copa del Rei contra la Gimnástica Segoviana el desembre del 2020.
“Cap nen està preparat per acceptar que el Barça no et vol. Ho vaig passar malament i vaig plorar, sí, però els meus pares em va dir que la vida no s’acabava al Barça”
I ja titular…
En Lliga, a Segona Divisió, vaig debutar el març de 2021 a casa davant l’Albacete i sí, vaig jugar sempre fins a final de temporada.
Que va tenir un dolorós final…
Sí, sens dubte, la pitjor experiència de la meva vida com a futbolista, un cop molt dur. Vam perdre l’ascens a Primera Divisió en l’últim partit jugant contra el Rayo a casa. Ho teníem tot a favor perquè a Vallecas havíem guanyat 0-1. Perdre així davant la nostra afició, i per segona vegada, va ser dolorós.
Una espina que us vau treure a l’any següent…
A la tercera va ser la vençuda, sí, ja amb Michel a la banqueta. Amb ell vaig canviar de banda, al carril dret. Aquella temporada vam guanyar l’últim partit de la fase d’ascens a Tenerife, on vaig tenir la sort de tancar el marcador, 1-3. Em vaig tornar boig! Mai he estat tan feliç en un camp de futbol com aquell dia! El Girona, com a club i com a ciutat, s’ho mereixia. Era la il·lusió que teníem tots, pujar de Segona a Primera.
Què ha significat Francisco en la teva carrera?
L’entrenador que va creure en mi amb disset anys, que em va donar la titularitat i la continuïtat com a lateral esquerre i el que em va inculcar que tingués en el camp la mateixa personalitat que tenia en els entrenaments, que sempre fos jo mateix, sense por.
I Michel?
Michel i Francisco són molt diferents. Michel m’ha aportat molt, tant en el camp com fora del camp. Ha insistit en la mentalitat que hem de tenir en el terreny de joc i com hem de ser fora del camp. Estic aprenent molt amb ell.
Per exemple?
Hem de ser professionals les 24 hores del dia, viure per a la nostra professió. Aquestes regles i normes les segueixo rigorosament. Em cuido al màxim i sempre estic concentrat al cent per cent en el meu treball.
Què us demana Michel quan sou al camp?
Que siguem valents i tinguem confiança en nosaltres mateixos. Que ens quedem la pilota i busquem sempre una opció de passada, que ataquem… i aquesta idea de futbol crec que es veu reflectida en el camp.
“Mai no podré agrair prou tot el que el Girona m’ha donat com a club, especialment els meus entrenadors, Francisco primer i ara Michel”
Com administres no estar tenint tants minuts com abans?
És clar que no jugar no li agrada a ningú. És una situació nova per mi de la qual estic aprenent, perquè soc conscient que haig de millorar en moltes coses.
En algun moment t’han pujat els fums al cap?
No, perquè sempre he tingut molt clar que un futbolista ha de tocar de peus a terra i ser humil, ja que la nostra professió està plena d’alts i baixos i mai has de creure’t més del que ets, tant si jugues com si no.
T’has pessigat per comprovar si el que està vivint aquest Girona és un somni?
Estem vivint un somni, però un somni que és real. El meu era arribar a Primera Divisió amb el Girona i ara, guanyar un títol o entrar a la Champions League. Estem fent les coses molt bé, estem molt units i tots estem creixent junts per fer un Girona fort i fiable. Nosaltres anem dia a dia.
La paraula por no existeix en el diccionari del Girona…
No, tampoc en el meu. No sentim vertigen per estar on estem. Sabem que els tres grans del futbol espanyol, Barça, Madrid i Atlètic, estaran sempre a dalt. Nosaltres farem el nostre camí i a veure què passa…
Com et defineixes futbolísticament parlant?
Els que no som un portent físic hem de suplir aquesta mancança amb altres virtuts. Crec que soc un futbolista amb bona sortida de pilota, intel·ligent en el camp per prendre les decisions correctes i fer assistències de qualitat… i amb vocació ofensiva. Sempre m’ha agradat atacar i fer gols. Ho porto a la sang.
“Ara vull guanyar un títol important amb el Girona i ser a la Champions l’any vinent. Tot el que ens està passant és meravellós i fruit del nostre treball”
Has estat internacional sub-19 i sub-21 i esteu classificats per als Jocs Olímpics de París. Un altre somni?
Sí, òbviament, participar en uns Jocs Olímpics és un objectiu molt bonic i una de les millors experiències que pot tenir un esportista. Treballaré al Girona perquè aquest somni pugui ser una realitat aquest estiu.
Qui ha estat el teu ídol, la teva referència?
Mascherano! M’encantava per la seva personalitat. Era el líder de l’equip sense portar braçalet de capità. Tant de bo el pugui conèixer algun dia personalment perquè ha estat un exemple per a mi.
“Visc les 24 hores del dia per la meva professió. Em cuido al màxim i faig tot el que calgui per millorar”
Quin és l’equip que més t’agrada?
El Manchester City, sens dubte. I a Espanya, Las Palmas.
Et veus molts anys jugant al Girona?
Acabo contracte el juny de 2025 i aquí soc molt feliç, com no podria ser d’una altra manera. És el club que m’ha donat gairebé tot. Tinc tot el que necessito i a la meva família a una hora de Girona.
Què fas quan no entrenes, quan tens un dia festiu?
Intento sempre anar a casa i estar amb els meus, el meu pare, la meva mare, els meus germans, els amics… És l’única cosa que trobo a faltar, perquè soc molt familiar, encara que la meva mare sol venir a gairebé tots els partits que juguem, sigui on sigui.
Entreteniments…
El pàdel, els videojocs, veure sèries… i també el mar. Tenim una petita barqueta a Portbou, on la meva àvia té un pis, i surto a navegar amb el meu pare a l’estiu.
Arnau, un jove d’èxit amb tota la vida al davant.
Arnau Martínez
- Nascut el 25 d’abril de 2003
- Premià de Dalt
EQUIPS:
- Premià de Mar: Escola – Prebenjamí
- FC Barcelona: Prebenjamí – Infantil B L’Hospitalet Infantil A – Cadet B
- Girona: Cadet A – Primer equip
FITES ESPORTIVES:
- Debut: 17/12/2020 Copa del Rei G. Segoviana-Girona
- Debut 2a Divisió: 28/3/2021 Girona-Albacete
- Debut 1a Divisió: 14/8/2022 València-Girona
- Debut Selecció Sub-19: 3/9/2021 Espanya-Mèxic
- Debut Selecció Sub-21: 24/3/2023 Espanya-Suïssa
Entrevista de Toni Frieros
Fotos de Pep Morata
