En el món del futbol, cada cop és menys habitual trobar els famosos one club men. A casa nostra en tenim un cas: Esteve Forgas, que ha completat 27 temporades al CE Vilassar de Dalt, jugant més de 800 partits de verdi-blanc. Una llegenda viva del club que als 32 anys ha decidit penjar les botes i acomiadar-se del club del seu cor
L’Esteve recorda com, de la mà del seu pare, anaven junts a veure al primer equip del CE Vilassar quan ell tan sols era un infant de 3 o 4 anys. Aquest va ser el seu primer contacte amb el club. El que no sabia és que aquest vincle duraria 27 anys.
Però no només porta el Vilassar de Dalt a la sang pel seu pare, sinó que la seva àvia fou directiva i col·laboradora del club durant la dècada dels 80. Sembla que estigués escrit que l’Esteve vestiria de verd-i-blanc.
Des de ben petit, a l’escola, l’Esteve ja jugava a pilota, i tan bon punt van poder, el van apuntar al Vilassar, un club que llavors jugava a l’antic camp municipal que s’ubicava just al davant de la pista d’atletisme, on avui trobem l’Escola Francesc Macià.
Allà és on el migcampista nascut i crescut a Vilassar passaria pràcticament tota la seva etapa formativa, ja que no va ser fins al 2006, quan el nostre protagonista era cadet de segon any, que es va inaugurar l’Estadi Municipal de Vallmorena, llar del CEV avui dia.
Després de 27 temporades al CE Vilassar de Dalt, i més de 800 partits, penja les botes el que ha estat un símbol de l’entitat
Després de tants anys, l’Esteve ha estat testimoni de la gran evolució del club i del futbol base en general. Ens comenta que “deixant de banda que abans tots els camps eren de terra i ara pràcticament no en queda cap, el que més ha canviat ha estat la forma d’entrenar. Abans, qualsevol persona es posava de tècnic, i els entrenaments eren molt bàsics. Ara tots els entrenadors estan titulats i els entrenaments estan molt més ben preparats, sobretot són més tècnics”.
Quan l’Esteve jugava al filial, va viure des de dins un moment convuls en la història del CEV: la renúncia del club a la plantilla i a la categoria del primer equip, Primera catalana, per motius econòmics. El club, doncs, va haver de començar des de baix, a Quarta, i va donar l’oportunitat als jugadors del filial, entre ells l’Esteve, per agafar les regnes del primer equip en aquesta nova etapa.
L’Esteve explica que “es va prendre la decisió correcta, perquè la categoria no ho és tot i el club no podia mantenir un equip tan car, amb cap jugador de la casa i que, per tant, no sentien tant els colors com nosaltres”.
“Després de 27 temporades, he decidit penjar les botes perquè vull tenir temps per gaudir d’altres coses i deixar pas a sang nova. Tots els jugadors de la meva lleva ja han fet un pas al costat i ara em toca a mi”. Temporada rere temporada, l’Esteve ha defensat els colors del Vilassar amb entrega, compromís i passió incansable, i això ha fet que es guanyi un trosset del cor de tota la gent del club. Bona prova del que expliquem és el meravellós homenatge que li van retre el mes passat, en el seu últim partit a casa, a més de ser protagonista d’un programa especial al Fora de Joc, el pòdcast del club, on rememorava amb emoció les seves vivències al CEV.
Tot i que per ara vol descansar, l’Esteve, que continuarà la seva carrera com a comptable, no descarta la possibilitat de tornar al club del seu cor, aquest cop com a entrenador. Esperem que així sigui…
Text de Marc Frieros
