Al Maresme han nascut i hi viuen personatges de gran prestigi i reconeixement social. Un d’ells és, sens dubte, Josep Sánchez Llibre, actual president de Foment del Treball. Nascut el 26 de maig de 1949 a Vilassar de Mar, és economista, empresari i va ser durant molts anys diputat al Parlament i al Congrés i senador per CiU
Què és el Maresme per a vostè?
Una de les comarques més privilegiades del sud d’Europa, amb un clima espectacular, una gastronomia esplèndida i un paisatge meravellós. Li explicaré la història de Beniamino Farina i així entendrem millor què és el Maresme.
L’escoltem…
Farina va ser un floricultor italià de començaments del segle passat que va fer la volta al món, va recórrer tota la costa italiana i francesa, i quan va arribar a la costa espanyola va decidir quedar-se a viure a Vilassar de Mar, al Maresme, per la seva climatologia. Ell va ser el que va introduir el conreu del clavell a la península Ibèrica i va iniciar la revolució de tota la comarca del Maresme, el que avui és el Mercat de la Flor i Planta Ornamental de Catalunya. És un privilegi i un orgull ser del Maresme i viure en aquesta comarca.
“És un orgull ser del Maresme i de Vilassar de Mar”
I Vilassar de Mar?
També, per descomptat. Els que hem nascut aquí sempre diem que som de ‘pota negra’. En els últims anys han estat milers les persones que han triat Vilassar de Mar com a primera residència. Abans era un poble d’estiueig. En els anys setanta érem 4.500 habitants i en l’actualitat som més de 21.000. Com a poble estem entre la mar i la muntanya, amb una extensió de tres quilòmetres quadrats, però sense l’excés de població d’altres municipis. Hem conservat un bon urbanisme. Un poble de classe mitjana, amb moltes escoles, parcs… i que està molt a prop de Barcelona, un altre dels seus atractius. Què li he de dir! Nosaltres ho portem molt endins del nostre cor.
Conserves Dani, l’empresa familiar que van començar els seus pares, és avui una multinacional…
És un orgull enorme. Sempre dic que Conserves Dani és una història d’èxit d’una petitíssima empresa familiar, configurada pel meu pare, per la meva mare, la gran desconeguda de la família i que va col·laborar moltíssim en el seu desenvolupament, i del meu germà Dani. Avui, efectivament, és una empresa catalana que s’ha convertit en una multinacional que té centres de producció a tot el món amb uns 800 treballadors.
“Conserves Dani és una història d’èxit empresarial, de com una petita empresa familiar s’ha convertit en una multinacional”
El seu germà va seguir a l’empresa i vostè va decidir estudiar…
El meu pare era representant i tenia molt bon producte. El meu germà, que és molt intuïtiu, intel·ligent i emprenedor, quan va acabar el batxilerat va optar per treballar amb ell i va acabar convertint-se en un empresari d’èxit. Ell va vaticinar que les empreses acabarien desprenent-se dels representants i va ser quan va optar per crear l’empresa familiar, Conserves Dani. D’això en fa 52 anys. Gràcies a l’esforç i al treball i coneixement que tenia el pare del món de les conserves, i també de la perseverança de la meva mare, Carme, que els va ajudar moltíssim, i a la intuïció i intel· ligència d’en Dani, va començar el que avui és una gran empresa. Jo vaig optar, gràcies a l’esforç dels meus pares, per estudiar la carrera d’Econòmiques a ESADE, que en aquells anys representava un enorme esforç econòmic. Sempre he estat vinculat a Conserves Dani com a vicepresident i accionista.
Un altre nexe d’unió amb el seu germà Dani és la seva passió per l’Espanyol, del qual ell va ser president…
…I jo jugador en categories inferiors. Era porter. Vaig començar a jugar al Vilassar de Mar. El nostre entrenador era Xevi Ramon, el pare de l’actual president. D’aquí em va fitxar l’Espanyol, on vaig estar-hi tres anys. Dos com a juvenil i un com a amateur. Em vaig lesionar en el genoll i em vaig retirar al Vilassar amb vinti- quatre anys. Soc molt futboler, molt perico i molt del Vilassar de Mar. Sempre que puc vinc a veure al primer equip o quan juga el meu nebot.
El 2023, el Centenari de la UE Vilassar de Mar…
Com a futboler que soc, i de Vilassar, em fa molta il·lusió poder viure el centenari del que ha estat i és el meu club. Ens implicarem tot el que puguem perquè sigui una efemèride històrica. Que el Vilassar sigui l’equip del Maresme que juga a la categoria més alta, Tercera Divisió, té moltíssim mèrit. Està entre els 20 clubs de Catalunya que més equips i llicències federatives té, moltes d’elles de futbol femení. És una cosa espectacular.
Quin moment de la seva joventut triaria?
Sens dubte, els moments viscuts a Palomares. Una part important de les meves vivències han transcorregut en aquesta zona de la platja de Vilassar de Mar. Era el punt de trobada de tots els joves de Vilassar de l’època. I ja de gran també ha estat i és el refugi perfecte per fer un bon aperitiu o una bona paella. Cada vegada que vinc a Palomares m’emociono perquè forma part del llibre de la meva vida.
Una vida que ha caminat molts anys pel món de la política…
Hi vaig entrar l’any 1979 a Democràcia Cristiana, de la mà d’Anton Cañellas. Després, quan va desaparèixer aquesta formació, em vaig incorporar a l’equip d’Unió Democràtica de Catalunya, amb Antoni Duran i Lleida. En aquesta etapa vaig ser diputat de Catalunya al Senat i durant sis legislatures al Congrés dels Diputats.
El va omplir aquesta etapa política?
Em sento molt orgullós d’haver pogut participar en la reconstrucció econòmica i política de Catalunya amb Jordi Pujol com a president. Un bagatge molt important, de resultats molt profitosos gràcies a la contribució i gestió dels governs de Convergència i Unió i del nostre treball a Madrid. Vam aportar el nostre granet de sorra a la governabilitat d’Espanya, tant amb el PSOE com amb el PP. Vaig abandonar la política el 2016.
“Vaig jugar tres anys de porter a l’Espanyol, una altra de les meves passions personals”
Ningú millor que vostè per explicar-nos com es percep Catalunya des de Madrid.
Que els catalans siguem estimats i entesos per la resta de les forces polítiques espanyoles sempre ha estat una dificultat rellevant. També és cert que, en l’època de la col·laboració de CiU amb PSOE i PP, la imatge de Catalunya va ser magnífica i s’entenia. És cert que en els últims anys el ‘procés’ ha estat una etapa en què les relacions entre Catalunya i Espanya ha sofert un gran canvi de configuració política i d’actors que ha provocat que aquesta entesa sigui més difícil. El que desitjo com a empresari i president de Foment és que a través de la taula de diàleg es pugui resoldre el conflicte polític que estem vivint entre el govern de Catalunya i el govern de l’Estat.
Té 72 anys… Mai ha pensat a jubilar-se?
Mai. Mentre tingui salut, força i il·lusió, continuaré. Va sorgir l’oportunitat de presentar-me a les eleccions a la presidència de Foment del Treball per estar al servei dels empresaris, com abans vaig estar al servei dels ciutadans des de la política, i vaig acceptar.
Expliqui’ns que és i què fa Foment del Treball…
És la patronal més antiga d’Europa, amb 250 anys d’història. Avui representa a Catalunya al voltant de 80 sectors empresarials, més de 30 territorials, més de 230.000 empreses, un teixit empresarial que suma el 75% del PIB de Catalunya. Foment és una de les organitzacions patronals més importants d’Espanya i d’Europa. Oferim als empresaris una organització eficient perquè puguin generar llocs de treball, influir en l’administració i dotar-los dels mecanismes suficients perquè pugui generar riquesa i redistribuir-la i així reforçar la cohesió social, eliminant desigualtats. Es tracta de crear una societat justa i eficient.
“Foment agrupa més de 230.000 empreses, un teixit empresarial que suma el 75% del PIB de Catalunya, creant llocs de treball, riquesa i cohesió social”
Se’l veu molt en forma, fa esport?
Ara l’única cosa que faig és nedar. Intento nedar tot l’any i a l’estiu faig alguna marató. He fet la de Sant Feliu de Guíxols, Calella de Palafrugell, Cadaqués, Barcelona. Nedo la curta, la de dos quilòmetres i mig. Intento nedar cada setmana dues o tres vegades. Una altra cosa que em dona molta energia i em manté en forma és la meva filla Daniella, d’11 anys. En tinc dues més grans i cinc nets. Com pot comprovar la meva activitat és frenètica. El més important a la vida és tenir ganes, força i il·lusió per fer coses. I si vols fer coses has d’estar en forma i cuidar-te. Ja es veu…
