“Catalunya és la gran potència del tir olímpic a Espanya”
Té 74 anys, és natural de Terrassa, i fa vuit anys que és al capdavant de la Federació Territorial de Tir que més clubs i llicències té d’Espanya, la Catalana.
Tota una vida dedicada al tir olímpic…
Vaig començar en això el 1975 com un aficionat més. Dos anys més tard em van demanar al meu club que m’involucrés en el món de l’arbitratge i després de fer la formació i l’examen vaig compaginar totes dues coses. Just abans dels JJOO de Barcelona 92 vaig aconseguir la llicència com a àrbitre internacional.
Quina és la radiografia del tir olímpic a Catalunya?
Tenim 33 clubs de tir al plat i 35 clubs de tir de precisió. Estem parlant d’unes 12.500 llicències.
Quina dimensió té la Federació Catalana en el conjunt de l’Estat Espanyol?
Som, amb diferència, la gran potència del tir a Espanya. La que ve darrere, que és l’Andalusa, té la meitat de clubs i llicències.
“Som un esport desconegut, però ideal per a tots per les seves altes dosis de concentració i autodisciplina que són neccesàries”
Creu que el tir està on es mereix?
Per descomptat que no. Som un esport desconegut que pràcticament no té cap mena d’ajuda i que, no obstant això, com diu la meva filla, que va ser campiona d’Espanya juvenil, es tracta d’una especialitat amb moltes qualitats.
Per exemple?
És un esport ideal per a nens i nenes perquè exigeix moltíssima concentració, unes altes dosis d’autodisciplina i estar ben preparat físicament, sobretot quant a simetria muscular.
Espanya pot competir amb altres potències?
No, perquè els títols esportius són proporcionals als diners que inverteixes. Potències com els Estats Units, la Xina, Alemanya, Itàlia en tir al plat, estan molt damunt nostre. A més…
Digui…
Al nord d’Espanya abans hi havia una indústria armamentística molt important i això ha desaparegut. Pràcticament, ja ningú té una arma nacional, totes són d’importació. Els preus són alts, hi ha problemes de recanvis i no hi ha armers, especialistes que coneguin les armes, que les sàpiguen ajustar a la teva mà. En escopetes és diferent, és un altre món, perquè a Eibar sí que hi ha una fàbrica molt important.
Com està el tir al Maresme?
Hi ha un gran club, que és el Club de Tir Mataró que per la seva ubicació i entorn em té enamorat. Compta amb dues modalitats que són rellevants, com les armes històriques i de recorregut. Allí estava el senyor Majuelo, una persona entranyable. I també està el de Vilassar de Mar, però ja és un altre nivell…
I per proximitat?
Els clubs de Sabadell, Terrassa, Montjuïc a Barcelona, però tenim el Club Tir de Granollers, que és el número dos de Catalunya quant a nombre de socis i que és una meravella. A més té el projecte de poder créixer en instal·lacions i això farà que tingui més llocs per al tir de Precisió i de Recorreguts, amb distàncies de 25, 50 i 100 metres.
D’aquí a poc hi ha eleccions a la Catalana. El seu objectiu?
Consolidar el tir a Catalunya i tenir més ajudes i subvencions. Ara en tenim molt poques per a una família de més de 12.000 persones. A més, ajudar a millorar els equipaments ja existents perquè s’adaptin a les normatives que van canviant, perquè el tir de precisió és tot un món, amb nombroses especialitats i calibres… peró aixó ja ens donaria per fer una altra entrevista.
