El tirador del TEM (Tir Esportiu de Mataró) és campió del món i d’Europa junior d’Armes Històriques de 25 metres. Va començar en tir olímpic de precisió i velocitat als 12 anys i tres mesos després ja era campió d’Espanya. Avui dia és un esportista d’elit i somia a arribar als Jocs Olímpics de Tòquio en 2020
Com t’introdueixes en aquest esport?
Des dels vuit fins als dotze anys vaig fer tot tipus d’esports. Vaig jugar a futbol en La Llantia, a bàsquet en el Mataró, vaig fer natació en distàncies llargues, tennis i fins i tot vaig provar waterpolo en el CN Mataró.
Un nen inquiet…
Llavors el meu pare, que feia vint-i-cinc anys que practicava tir olímpic de precisió en el TEM, em va dir que provés aquest esport. Em va presentar a qui és el meu actual entrenador, Vicens Arrué. Era juny de 2012. Vaig començar fent iniciació i al cap de tres mesos el meu entrenador em va proposar participar en el Campionat de Catalunya, i vaig aconseguir el meu primer podi i el meu primer or. Aquest èxit va despertar el meu interès definitiu per aquest esport.
L’any passat, campió mundial
Es podria dir que havies nascut per fer tir…
Gràcies a aquest campionat vaig ser triat per formar part de la Selecció Catalana de Tir Olímpic i participar en el Campionat d’Espanya, on vaig aconseguir el segon lloc amb tan sols mig any d’experiència.
Sorprenent si més no…
Aquest campionat va ser el que va rellançar la meva carrera esportiva i el que em va permetre entrar al programa ARCAT, que em donava l’oportunitat de poder optar a una plaça en el CAR de Sant Cugat. No obstant això, no vaig poder accedir per falta de finançament per part de la Federació Catalana de Tir Olímpic.
I després, campió del món i d’Europa en una altra especialitat del tir, les armes històriques…
El seleccionador nacional, veient el meu nivell esportiu i els meus èxits, em va recomanar que provés. A Hongria vaig participar en la modalitat de Kuchenreuter de 25 metres. Vaig aconseguir el rècord del món junior de puntuació.
“Vaig començar a practicar tir als 12 anys i tres mesos més tard ja era campió de Catalunya”
Ens expliques en què consisteix per als neòfits en la matèria?
La pistola és una rèplica exacta de l’antiga amb mecanismes molt semblants als actuals. La forma d’apuntar en la diana també és la mateixa. La Kuchenreuter és una pistola d’un sol tir de percussió i canó estriat.
I bronze en pistola Mariette…
És un revòlver de percussió lliure.
Com es puntua?
Són tretze tirs, dels quals solament puntuen els deu millors. Per poder ser considerat diana, el cinquanta per cent del projectil, com a mínim, ha d’estar dins de la diana.
Què trobes atractiu en el tir?
M’encanta perquè és un esport noranta per cent mental, pura concentració i autocontrol. És un esport que es desenvolupa en un ambient molt familiar, molt positiu. Hi ha rivalitat, per descomptat, però formem una gran família.
Estudies…
Sí, faig segon de batxillerat tecnològic.
La raó de ser: la diana
I quan entrenes?
Tots els caps de setmana de la meva vida. I quan haig d’afrontar una competició, si és necessari, cada dia.
Algun entrenament específic per desenvolupar totes aquestes virtuts que té el tir?
Sí, hi ha un exercici que és molt impactant. Es posa la diana a l’inrevés i l’objectiu queda en blanc. No tens referència i has de concentrar-te al màxim per imaginar-te on és la diana.
Un esport indoor i a l’aire lliure…
Sí, les condicions climatològiques també cal tenir-les en compte. A Granada, per exemple, he arribat a tirar nevant.
Tens subvencions, ajudes?
Desgraciadament el tir olímpic és un esport minoritari i la nostra federació compta amb molt poques ajudes. El viatge a Hongria, per exemple, on em vaig proclamar campió del món, me’l vaig pagar jo. I també vaig pagar el del meu pare.
Com t’ho fas?
Treballo quan puc, ja sigui en Decathlon, en l’empresa de climatització del meu pare… Estic buscant espònsors perquè el meu gran somni es seguir fent tecnificació i aconseguir la marca per anar als pròxims Jocs Olímpics de Tòquio del 2020 en la modalitat de pistola calibre 22.
Tota la ‘punteria’ del món, Mario! •
