“Ha estat un estiu inoblidable”
La montgatina Gina García Safont, fins ara jugadora del Segle XXI, i que ja està a la Kansas State University, on jugarà els pròxims quatre anys, s’ha penjat dos ors entre juliol i agost amb la selecció espanyola. A l’Europeu sub-20, a més a més, va ser triada MVP de la competició. Hem estat amb ella a Montgat, la seva pàtria.
Sí, ha estat un estiu extraordinari per a una de les millors jugadores de bàsquet d’Espanya de la seva generació.
En primer lloc, enhorabona!
Moltes gràcies! Han estat setmanes extraordinàries, molt emocionants i reconfortants. Dos ors consecutius no són gens fàcils d’aconseguir, però Espanya té un gran nivell de bàsquet en l’àmbit formatiu com s’ha demostrat des de ja fa molts anys.
Or a la sub-18 a La Palma (Canàries) i a la sub-20 a Portugal, on, a més, et van triar MVP del campionat…
Així és, una gran alegria i satisfacció individual que agraeixo molt, però el més important és el triomf col·lectiu.
“Els pròxims quatre anys jugaré i estudiaré amb una beca a la Kansas State University. Serà una gran experiència de vida”
El teu pare, ‘Tato’ García, va ser un gran jugador i entrenador de waterpolo al CN Catalunya, i la teva mare, Mònica Safont, una magnífica nedadora, campiona d’Espanya. I tu vas triar el bàsquet… Tens gens competitius.
Sens dubte, competitiva al cent per cent. La ‘culpa’ la té el meu germà gran, el Marc, que jugava a bàsquet al CB Montgat. Jo l’anava a veure als entrenaments, als partits, i volia fer el mateix que ell.
Tu sempre has estat vinculada a Montgat…
Sempre. Fins que me’n vaig anar a viure i a estudiar a la Blume, quan em va fitxar l’equip Segle XXI, sempre havia estudiat al Mireia de Montgat, fins a 2n d’ESO, on encara conservo les meves millors amigues.
La UB Montgat es va quedar petit per a tu…
Vaig començar a jugar als set anys en un equip de nens. No hi havia equip femení de la meva edat a Montgat. Per poder continuar progressant no vaig tenir més remei que anar-me’n al Sant Josep de Badalona, on vaig estar dos anys abans de fitxar pel Sant Adrià, on ja vaig començar a destacar. Vaig tenir la sort d’anar a la selecció espanyola sub-16. Tot un orgull.
I et fitxa el Segle XXI que, per dir-ho d’alguna forma, és l’equip d’elit de la Federació Catalana…
Sí, formem part d’un programa de formació, com si fos el CAR, però a la Blume d’Esplugues de Llobregat. De dilluns a divendres estudiava, entrenava, dormia i jugava a la residència, i el divendres a la nit venien a buscar-me els meus pares. Quan vaig fitxar pel Segle XXI sent cadet ja em vaig adonar que podia arribar lluny en aquest esport.
T’ha anat molt bé…
I tant! Crec que he millorat i progressat en tots els sentits al Segle XXI. Enguany hem guanyat la fase regular Lliga Femenina 2, la tercera categoria del bàsquet femení espanyol.
Ets considerada una gran base, una gran directora de joc…
El que més m’agrada és prendre decisions a la pista, sobretot fer jugar l’equip.
Quina cosa creus que has de millorar?
El tir exterior de tres punts. Hi estic treballant molt.
El bàsquet ho és tot per a tu?
Visc per i per al bàsquet. És el més important de la meva vida esportiva, ja que m’ha donat l’oportunitat de viure moments meravellosos, com ara guanyar dos europeus.
Quan surti l’entrevista ja estaràs als EUA, a la Kansas State University, becada quatre anys, jugant amb les ‘wildcats’…
Poder jugar als Estats Units sempre ha estat un dels meus grans somnis. Quan acabes de jugar al Segle XXI sempre surten diferents oportunitats i anar als EUA n’era una. L’estiu passat vaig viatjar als EUA amb els meus pares a veure tres universitats, Harvard, Columbia i Kansas. Em vaig decidir per aquesta última perquè el seu programa esportiu, especialment el bàsquet, era el més potent.
“El meu pare va ser waterpolista i la meva mare, nedadora, però jo volia fer el que feia el meu germà: jugar a bàsquet”
Vas becada…
Sí, m’han concedit una beca completa. Faré la carrera de Business i espero compaginar-la amb alguna cosa més. Una experiència nova, que exigirà adaptació, esforç, però segur que serà una gran lliçó de vida. Tot serà nou per a mi i això és una gran aventura en tots els sentits.
On et veus quan acabis la universitat?
Em vull formar tan bé com sigui possible acadèmicament perquè el dia demà serà necessari. A la universitat podré millorar el meu nivell de bàsquet al mateix temps que m’especialitzo en una carrera universitària. El meu somni també seria jugar a la lliga professional americana, la Women’s National Basketball Association (WNBA), però sobretot poder arribar a ser jugadora professional, en algun equip important, espanyol o europeu.
I seguir els passos de la Sílvia Domínguez, un mite a Montgat…
Tant de bo! La Sílvia sempre ha estat el meu referent, perquè és de Montgat i perquè també és base com jo. M’ha agradat sempre com dirigeix el joc a la pista, la seva visió.
Ets inconformista?
Molt. Sempre en vull més. Un altre dels meus somnis seria arribar a la selecció espanyola absoluta i poder participar en grans tornejos, com un Europeu o un Mundial… o, fins i tot, uns Jocs Olímpics. El bàsquet espanyol té i ha tingut una generació molt bona de jugadores i espero formar-ne part. A poc a poc, pas a pas.
Guanyadora?
Sempre, aquesta és la meva mentalitat. No m’agrada gens perdre. A vegades, l’empipament per una derrota em dura dies.
“La Sílvia Domínguez sempre ha estat el meu referent, perquè és de Montgat i és base com jo. M’agrada molt la seva visió del joc”
Què és el que més t’agrada fer quan no estàs entrenant o jugant?
Sobretot estar amb els meus amics de tota la vida, aquí a Montgat, que és on millor estic.
Ja ho saps, Gina, roda el món i torna a… Montgat.
