L’exjugador del Barça B torna a Malgrat de Mar com a campió de Lliga i Copa amb l’Al-Ittihad FC Jiddah de l’Aràbia Saudita
Tot just acaba d’arribar a Malgrat de Mar procedent de Jiddah (l’Aràbia Saudita), on ha jugat els últims sis mesos a la Lliga Professional Saudita amb l’Al-Ittihad FC Jiddah, que va pagar 5 milions d’euros per ell al FC Barcelona.
L’excapità del Barça B i un dels grans talents de La Masia blaugrana i del Girona ha tornat a casa de vacances com a campió de Lliga i de Copa d’Aràbia. ESPORTIU MARESME ha estat amb ell.
“Sempre trobo a faltar Malgrat de Mar i la seva platja. És la meva pàtria, on tinc les meves arrels, la meva família, els amics…”
Trobaves a faltar Malgrat de Mar?
Moltíssim, sempre. Encara que els meus pares s’han anat alternant per estar amb mi a Aràbia durant aquests mesos, aquí tinc el meu germà petit, l’Unax, la meva àvia Chari, i tots els meus amics, la gran majoria des de la infància.
Què és per a tu Malgrat?
Tot. Casa meva, la meva família, les meves arrels… aquí vaig començar el col·legi a l’Escola Vedruna i a jugar a futbol a l’Olímpic amb sis anys, encara que al principi només entrenava, així que per poder jugar partits oficials vaig fitxar per la Fundació Calella, la ‘Funca’, on vaig estar dos anys, un com a prebenjamí i un altre com a benjamí. Vaig tornar a l’Olímpic de Malgrat fins que em va fitxar el Girona com a aleví d’últim any.
És curiós, el Girona…
El Girona ha estat fonamental en la meva vida personal i futbolística. Ens van presentar un projecte esportiu molt ambiciós encapçalat per Quique Cárcel, basat en la formació del jugador, apostant molt pel planter. Vaig estar a Girona des del segon any d’aleví fins al segon any de juvenil, és a dir, sis anys. Pot dir-se que també soc un producte del planter del Girona.
“Anar a jugar a la lliga saudita va ser una decisió molt difícil, però encertada. La carrera d’un jugador de futbol no s’acaba al Barça”
Vas arribar a viatjar amb el primer equip del Girona l’any que va pujar a Primera Divisió…
Així és, en un desplaçament al camp de l’Osca. No vaig arribar a debutar. En aquella època entrenava gairebé cada dia amb el primer equip i pràcticament estava més amb el filial a Tercera RFEF que amb el juvenil. Michel parlava amb mi, m’ajudava, em guiava… Jo era molt feliç perquè veia que estava molt prop de l’elit. Recordo que els primers dies que vaig estar amb ells estava molt nerviós. Entrenar amb Stuani, Aleix García, amb futbolistes que eren les teves referències…
La teva vida canvia a l’estiu de 2022…
Els meus representants em van dir que el Barça m’estava seguint i controlant. Aquella temporada havia fet dos partits molt bons contra ells en juvenil. Quan tu ets del Barça des de nen i el Barça truca a la teva porta, és molt difícil dir que no, perquè somies a arribar un dia a jugar en el primer equip.
Em va saber molt greu deixar el Girona, de veritat. Els estaré eternament agraït per tot el que em van donar i van ensenyar, però sabia que el Barça era pujar un esglaó en la meva carrera futbolística.
I així va ser, no?
Tot va ser molt ràpid. Vaig arribar l’estiu del 2022 i el 15 de desembre d’aquell any ja em van cridar per entrenar amb el primer equip juntament amb Casadó, Lamine Yamal, Héctor Fort… Aquell dia no l’oblidaré mai, va ser molt especial compartir vestuari amb totes les estrelles del primer equip. Una lliçó de vida perquè t’adones que són persones normals, de carn i os, com tu…
“La carrera d’un jugador de futbol no s’acaba al Barça. La vida fa moltes voltes. Mira Cesc, Alba, Piqué, Olmo…”
I el final de la temporada 2022- 2023, apoteòsica, no?
Sí, encara se’m posen els pèls de punta quan ho recordo. Xavi va convocar a quatre juvenils per a viatjar a Vigo contra el Celta. Aquests mateixos jugadors viatjàvem directament fins a Tòquio (el Japó) per a participar en el partit d’homenatge a Andrés Iniesta… el meu ídol des de nen!
I aquell dia sí que vas jugar…
Sí, vaig debutar a la segona part i vaig compartir partit amb Andrés Iniesta, a qui li vaig demanar la samarreta, per descomptat. La guardo com un tresor.
El gran salt de qualitat el fas en el teu primer any complet amb el Barça B a les ordres de Rafa Márquez…
Així és. I això que al principi no congeniàvem gaire. A poc a poc em va anar donant més confiança, dins i fora del camp, i vaig acabar sent el capità del filial, tot un honor.
Què et demanava Márquez?
Volia que jugués d’extrem obert per l’esquerra, quan a mi m’agrada jugar una mica més per dins. Al final em va donar llibertat per a moure’m i això em va venir molt bé.
“Tinc l’espina clavada de no arribar a debutar amb el primer equip del Barça amb el Xavi quan ho vaig tenir tan a prop”
Ets dretà, però t’hem vist marcar gols amb la cama esquerra…
En realitat, soc ambidextre, encara que la cama que predomina és la dreta. Crec que la pilota no em crema al peus, al contrari, sempre busco ser protagonista amb la pilota.
Una de freda i una de calenta en el Barça B.
Molt feliç pel protagonisme que vaig tenir en el filial tot l’any, però molt dolgut per no haver pogut guanyar la promoció en l’últim partit jugat a Còrdova. Ha estat la pitjor experiència de la meva carrera, perquè mereixíem l’ascens. Vam ser millors.
Aquell any Xavi Hernández et va portar moltes vegades convocat amb el Barça…
Sí, en set o vuit partits crec. És l’espina que tinc clavada: no haver debutat amb el Barça en un partit oficial. Vaig estar molt molt a prop, tocant-ho amb la punta dels dits, una pena… Crec que va haver-hi partits en els quals podia haver debutat, més que res per com estava el marcador. Però bé, agraït igual.
Per a tot el barcelonisme va ser una sorpresa majúscula que al gener te n’anessis a l´Al-Ittihad FC Jiddah . Eres una de les joies del planter del Barça…
Els meus representants tenien ofertes de diferents clubs per a la temporada següent, però Ramón Planes volia que m’incorporés a l’equip ja al gener, per aclimatar-me, adaptar-me i anar entrant a poc a poc a l’equip.
“Estic molt agraït al Girona per tot el que va fer per mi durant sis temporades”
Imagino que seria molt difícil prendre la decisió de deixar el Barça per a anar-te’n a Aràbia…
No ho negaré, sí, va ser molt difícil. I va ser una decisió que no vaig prendre sol, ho vaig fer amb la meva família, pensant en mi i també en la família. El projecte esportiu era espectacular i econòmicament també molt bo. Anaves a una lliga emergent amb grans futbolistes.
Adéu al teu somni de jugar al Barça…
He après una cosa. La vida no s’acaba al Barça. I sempre existeix l’oportunitat de tornar-hi un dia. Mira els casos de Jordi Alba, Piqué, Cesc, Bellerín o ara Dani Olmo. La vida fa moltes voltes i cal fer el que sigui el millor per a tu a cada moment.
Per descomptat no t’has equivocat amb Aràbia. Arribes i doblet…
Cal adaptar-se, perquè entrenes i jugues gairebé a 40 graus, però el nivell és molt bo. En l’Al-Ittihad FC Jiddah hi ha Benzema, Kanté, Diaby, Fabinho… i alguns dels millors jugadors d’Aràbia. La plantilla és molt competitiva. A més, és una lliga molt igualada, amb equips d’un nivell molt semblant, la qual cosa fa que els partits siguin tots molt disputats.
No anaves a jugar i al final sí que ho has fet…
Només poden jugar vuit jugadors no saudites per equip. Jo era el novè, però va haver-hi lesions i Laurent Blanc va començar a donar-me minuts. Al final he jugat nou partits, he marcat un gol i m’he sentit protagonista en la part final de la temporada, que és quan es guanyen els títols.
Com és la vida a Jiddah?
És una ciutat costanera molt bonica, cosmopolita. Nosaltres vivim en un condomini amb moltes famílies europees, algunes espanyoles. Tenim tots els serveis a la nostra disposició i és molt còmode viure-hi. A més, el club es desviu pels seus jugadors i les seves famílies.
Així que fins al 2028 a Aràbia…
Aquesta és la idea. Ara toca gaudir d’aquesta experiència i el temps dirà. La pròxima temporada jugarem la Champions d’Àsia, un gran desafiament per al club. Allà es viu molt el futbol. Tots els estadis estan plens, amb un ambient fantàstic.
Què és el primer que has fet en tornar a Malgrat?
Anar a la platja! La platja de Malgrat forma part del meu paisatge, de la meva infància. Em sento molt unit a Malgrat.
Per cert, a la família teniu un altre crack…
El meu germà Unax, que enguany jugarà amb el cadet del Barça. És un líder nat, un pivot de gran qualitat que porta la batuta de l’equip. Arribarà molt lluny, segur.
Com el seu germà Unai, ara ‘Rei d’Aràbia’
Entrevista de Toni Frieros
