Als seus setanta anys és l’alcaldessa de més edat de Catalunya. Coneguda per tothom al Maresme, irradia energia per tots els porus de la seva pell. Empàtica i, com diu ella, xerraire, afronta el seu tercer mandat. Ens rep al seu despatx. Mirant el mar…
Vostè va néixer al Priorat…
Sí, al Masroig, Tarragona. Els meus pares eren de Granada. Van ser els primers castellans a arribar al poble. Ells no parlaven català i la gent del poble no parlava castellà, i per tant es van haver d’entendre per força. Els van acollir molt bé.
Què la va portar al Maresme?
Durant la Guerra Civil, algunes famílies del Masroig va venir a raure a Sant Pol. Quan jo tenia setze anys, la meva germana gran es va casar amb un santpolenc i vam venir cap aquí. També el meu germà mitjà. Jo soc la petita.
Què va pensar quan hi va arribar?
Senzillament, viure davant del mar em va donar la vida. Va ser tot un privilegi.
La política va arribar molt més tard…
Sí, primer vaig treballar a la perruqueria de la meva germana i més tard vaig fer l’accés a la Universitat per a més grans de 25 anys per a poder estudiar el Grau Superior en Educació Infantil i vaig acabar treballant a l’ Escola Bressol de Sant Iscle de Vallalta.
Per què es va sentir atreta per la política?
El meu pare era de la lleva del biberó. Va anar a la Guerra Civil, però a casa mai no en parlava, no volia. El meu tiet sí, va ser brigadista internacional i exiliat a Anglaterra. Ell me n’explicava moltes coses. A mi m’interessava moltíssim la història i ja sap, de nens a l’escola no ens n’explicaven res. Allò va despertar el meu interès per la política. Vaig entrar el 1977 com a militant de Convergència Democràtica de Catalunya.
Per què ho va fer?
Tenia un moviment a dintre, fruit de l’engany que vam viure durant la dictadura, que em va impulsar a participar-ne. A més, Jordi Pujol, quan encara no era president, venia al poble en bicicleta i conversàvem sobre política. El considero el meu pare polític. Era ‘pujolista’.
Quin va ser el seu primer contacte amb l’Ajuntament de Sant Pol?
A les primeres eleccions municipals. El meu home anava a les llistes. A les dones, en aquella època, era estrany veure-les a les llistes, o si més no hi estaven avall de tot. A les municipals del 1987, ja vaig poder ser a la llista i anava de quatre, i per tant ja vaig entrar com a regidora. Vaig ser regidora des de el 1987 fins al 2003.
“Sant Pol té un encant especial que el fa únic; és la Costa Brava del Maresme”
Però no s’hi dedicava al 100%…
No, tenia la meva botiga i la canalla que portava a l’escola a Mataró. Vaig treballar a l’Escola de Sant Iscle de Vallalta fins al 2011. Va haver-hi una època en la qual vaig deixar la política, perquè no sempre els companys de viatge eren els més adients.
Quin any va entrar com a alcaldessa?
El 2011. Per una sèrie de circumstàncies vaig acabant sent cap de llista… quan jo no volia, però en Joan Xumetra em va convèncer. Al final em vaig convertir en la primera dona en la història de Sant Pol que va arribar a l’alcaldia.
Quines virtuts ha de tenir una alcaldessa?
Una, i per mi la més important, és la proximitat amb la gent. Cal tenir la capacitat d’aguantar tot el que et diguin, bo i dolent. Sí, perquè com a alcaldessa, ho ets de tots, tant dels que t’han votat com dels que no.
I com es defineix vostè mateixa…
Extravertida, xerraire i em faig amb tothom. Crec que tinc amics del PP, PSC, ERC… de tots els partits. La meva relació amb la resta d’alcaldes del Maresme sempre és excel·lent. Tots fem la mateixa feina i no és una altra que el servei a la gent. Hem de tenir una virtut, això sí…
Quina…
Ser valent per decidir. Saber dir sí i saber dir no. Jo sempre intento buscar la fórmula per resoldre els problemes en positiu, però el que no pot ser no pot ser i ho has de saber explicar.
Què és el que la fa sentir més orgullosa de Sant Pol?
La seva gent. No conec cap altre poble del Maresme que tingui tantes entitats com tenim aquí: culturals, esportives, artístiques… Un ventall impressionant i això és gràcies a la seva gent, que s’estima molt el seu poble. Aquesta és la gran força de Sant Pol. Per descomptat, la qualitat de vida que té Sant Pol no la té cap altre poble.
Què més en destacaria…
Les seves platges, que són diferents dels altres pobles. Aquest tren que és un desavantatge perquè el tens aquí mateix i et frena, però a la vegada és un mitjà de transport que et permet anar a qualsevol lloc. Té un encant especial Sant Pol que el fa únic. Sempre dic que és la Costa Brava del Maresme.
Mancances?
El nostre inconvenient és que no podem créixer, però al mateix temps és un altre dels nostres atractius. Sempre, del que és negatiu, intento veure’n la part positiva.
Vostè està jubilada…
Sí, els quatre anys que vaig estar al Consell Comarcal ja estava jubilada. Com a alcaldessa de Sant Pol no tinc sou, només cobro per assistències. Ara faré 70 anys…
“La virtut més important que s’ha de tenir en política és la proximitat amb la gent, la voluntat de servei
Quin esport li agrada fer?
El meu esport és el senderisme. M’encanta i al Maresme tenim llocs extraordinaris.
Una política en forma…
Síííí… A mi em sobra energia! Els altres vuit anys que vaig ser alcaldessa la il·lusió era diària. Ara, en aquest mandat, tinc la mateixa il·lusió, però molts dies, quan baixo a l’Ajuntament penso: “A veure avui què sortirà”, perquè en els quatre anys que no hi he estat he trobat un canvi molt gran i ara hi ha coses que s’han de canviar de forma urgent, com el conveni d’escombraries,tirar endavant la construcció del Institut-Escola, la nau per a la Brigada, etc…
Ens fa una radiografia esportiva de Sant Pol?
Tenim un club de petanca que juga als Campionats d’Espanya. Som forts en voleibol, que ha tingut un creixement espectacular. També el bàsquet, les arts marcials… I això és molt bo perquè fins fa pocs anys només és parlava de futbol a Sant Pol, que està molt bé, perquè es un club centenari, històric, però avui dia l’oferta esportiva de Sant Pol és més àmplia. I no oblidem la nostra oferta d’esports nàutics i el club de vela, que és del 1962, o el club de Tennis, del 1971.
Sant Pol és la casa de grans esportistes…
Em venen al cap Maria Tió, jugadora de bàsquet i després atleta. Joan Torruella, el primer català que va jugar a bàsquet al Reial Madrid. La nedadora Conxita Morató, dels anys 40… Ara tenim Cristina Nogué, tota una campiona de waterpolo, la família de’Iris Tió, Lluís Carreras, que va jugar al Barça…, l’Ariadna Cerezuela jugadora de fútbol, a l’Ivan Peirò campió de Catalunya de break-dance o l’Stefi jugadora nacional a la petanca femenina representant de Sant Pol. Tampoc m’oblido de Ester Ribera, campiona de vòlei platja…
Sant Pol aposta per l’esport?
Sense cap mena de dubte, molt. En el nostre programa electoral portàvem com un pilar de la branca esportiva reforçar l’esport femení. La nostra obligació és donar totes les facilitats i bones instal·lacions i ajudar els clubs… Sempre tindran l’ajuntament al seu costat. Ara canviarem els llums de la Petanca, el sostre del pavelló per posar-hi fotovoltàiques, etc. De mica en mica…
Estan bé d’instal·lacions?
Ens fa falta un altre pavelló, perquè l’actual ja està al 100% de capacitat d’ús. El 2019 ja portàvem la idea de fer un segon pavelló d’aquests que són semicoberts.
“Sempre hem tingut grans esportistes i clubs. Ara ens caldria un altre pavelló d’esports perquè ens falten hores”
Per cert, per què tothom li diu Lili?
La meva padrina, dona del meu tiet brigadista, era anglesa. Es deia Lilian. Però la Lilian estava a Anglaterra i no podia venir al meu bateig, i per tant la meva altra tieta Montserrat va fer de padrina d’ofici. Com que el 1954 no estava permès posar noms estrangers, el meu pare em va posar Montserrat al registre civil, però el mossèn va dir a la meva mare que el nom de Lilian tenia santoral, i per tant em van dir Lilian Montserrat, aquest és el meu nom de bateig. El cert és que tothom, sempre, m’ha dit Lili.
Doncs, Lili…
PERFIL LILI GARRIDO
NASCUDA AL MASROIG (Priorat, Tarragona) l’any 1954. Casada, mare d’una filla i un fill, i amb tres nets.
– Tècnica Superior en Educació Infantil. Diplomada en Estilisme. Empresària de Comerç. Jubilada.
-Milita a CDC des de l’any 1978. Del 2008 al 2010, va ser presidenta local de CDC a Sant Pol de Mar.
-Del 2015 al 2019 Consellera i portaveu del grup comarcal de CiU al Consell Comarcal del Maresme.
-Ha estat alcaldessa de Sant Pol de Mar en els mandats 2011-2015 i 2015- 2019 i ara del 2023-2026
Entrevista de Toni Frieros
Fotos de Pep Morata
