El de Mataró, nou internacional absolut
Sorgit del planter del Club Joventut Handbol Mataró, aquest pivot de 20 anys (09/03/2004) acaba de debutar amb els ‘Hispanos’. Consolidat per tercer any consecutiu en el Fraikin BM Granollers de la Lliga Asobal, amb Espanya ha estat campió del món sub-19 i d’Europa tant sub-18 com sub-20. Una generació d’or de la qual ell és el seu capità,
Enhorabona!
Gràcies! Debutar amb la selecció absoluta era un somni que sempre he tingut des de nen. Estic molt agraït al seleccionador Jordi Ribera per haver comptat amb mi per a aquests dos partits classificatoris de cara a l’europeu 2026 davant Itàlia i Letònia.
Mai oblidaràs Sagunt…
Mai. Jugar més de deu minuts contra Itàlia el dia del meu debut és inoblidable, com tampoc oblidaré el meu primer gol amb la selecció, a Riga enfront de Letònia, uns dies més tard.
“Debutar amb els ‘Hispanos’, un somni fet realitat”
Un premi a la teva trajectòria…
Per mi i també per la meva família. Els meus pares i els meus oncles van ser jugadors d’handbol i gràcies a ells vaig arribar a aquest meravellós esport, primer a l’Escola Esportiva del GEM i després al CJH Mataró. Veure la meva família a les graderies del pavelló de Sagunt veient el meu debut amb els ‘Hispanos’ va ser molt especial, molt emocionant. En acabar el partit ens vam fondre en una abraçada molt sentida.
La teva aposta pel Fraikin BM Granollers t’ha sortit perfecta…
Deixar Mataró no va ser fàcil i menys quan només tens 12 anys i hi tens el col·legi, els amics… No obstant això, vam creure que havia de fer aquest pas per continuar creixent i millorant. I el temps, efectivament, ha demostrat que va ser una decisió encertada. Estic molt agraït als meus entrenadors, Miquel Flores, Héctor del Pino i Antonio Rama, pels seus consells.
Un gran planter…
Aquesta ha estat i continua sent la seva aposta. A mi sempre em van donar oportunitats i un vot de confiança per demostrar les meves qualitats. Aquest és el meu tercer any al primer equip, on juguem l’European League, una competició que ens fa molta il·lusió.
“Soc molt jove i em queda encara molt per aprendre”
Pivot d’1,92 d’altura…
Normalment, jugo tots els minuts en defensa i també bastant en atac, faceta en la qual he millorat. Crec que també he guanyat en velocitat i això fa que pugui fer bé el ‘contragol’ o contraatac. De totes maneres, em queda molt per aprendre i per millorar, sobretot físicament. Per jugar a l’elit de l’handbol has de ser molt fort físicament.
Tens algun ídol?
El pivot francès Ludovic Fàbregas, considerat el millor jugador del món. M’agrada molt.
A què aspires, Víctor?
La vida personal, però sobretot l’esportiva, són etapes. Com a professional de l’handbol aspiro a aconseguir grans coses, tant amb l’equip com amb la selecció.
Per exemple?
Espanya va guanyar la medalla de bronze en els últims Jocs Olímpics de París. Poder anar a Los Angeles el 2028 i tornar a penjar-nos una medalla seria al·lucinant. En l’elit esportiva cal ser ambiciosos. I amb el club, doncs…
T’ho penses…
Acabo contracte amb el Granollers el juny de 2026. No tinc ni idea del que m’oferirà el futur. Ara mateix és una cosa que no em preocupa. Granollers és casa meva, és un club que sento meu perquè aquí m’he format i m’han donat l’oportunitat d’arribar a la lliga Asobal, però tots sabem quin és el nostre sostre com a club. La vida d’un esportista és molt curta i en un futur m’agradaria jugar en una lliga europea top, com l’alemanya, francesa o danesa, i en un equip on es pogués lluitar per guanyar la Champions League. És a dir, fer un pas endavant en la meva carrera.
“Al Granollers sempre han confiat en mi i m’han donat suport”
I viure de l’handbol…
Ara em puc pagar les meves despeses i no dependre dels meus pares, però tots sabem que això no és el futbol i és molt difícil poder viure el dia de demà de l’handbol, per això estudio la carrera d’INEF. Sempre que els viatges no m’ho impedeixen, tots els matins vaig presencialment a classes. Estic en el segon any de la carrera. Vaig començar Medicina, però em va ser impossible compaginar-ho. Ho vaig deixar a primer.
El millor està per arribar…
Això espero, encara que estic molt content i orgullós del camí recorregut fins ara. En la meva època formativa, tant a Mataró com a Granollers, vaig poder guanyar molts títols, així com amb els equips inferiors de la selecció espanyola. Soc ambiciós, m’agrada guanyar, però encara em queda molt per fer. Arribar és important, però més ho és mantenir-se.
T’estarem ‘vigilant’…
