És l’alcalde del poble més petit del Maresme, comarca on va arribar ja en edat adulta. A punt de fer 70 anys, Xavier Masgrau té una història darrere que mereix ser coneguda… i que està molt lligada al futbol
Vostè no té arrels al Maresme
Soc de Cardona i vaig estudiar als claretians de Manresa. De nen, la meva passió era el futbol. Vaig començar a Cardona i amb nou anys em va fitxar el Gimnàstic de Manresa. Un dia, sent aleví, va venir el Barça a disputar un torneig d’estiu, em van veure jugar i van parlar amb el meu pare perquè viatgés a Barcelona a fer una prova.
Hi va anar?
Sí, em va baixar el meu oncle Jordi. Vaig fer diversos entrenaments, em van fer jugar en diferents posicions, fins que, el 26 d’agost de 1969, el dia que feia 13 anys, vaig fitxar pel Barça.
Li va canviar la vida…
Totalment. Vaig deixar Cardona i vaig anar a viure a una pensió que tenia el club al barri de Collblanc. Vaig jugar en categoria infantil, cadet i juvenil, arribant a disputar dotze partits amb el filial a Tercera Divisió. Em van donar la baixa amb 19 anys. En aquesta època ja estava estudiant Enginyeria Industrial a Terrassa.
I després?
Vaig passar una prova amb l’Espanyol i me’n vaig anar el 1975 amb Maguregui a l’Agrupació Esportiva Almería dues temporades. Més tard vaig signar pel Màlaga i, després de trencar-me la tíbia i el peroné, em van cedir al Granada a Tercera Divisió, tornant a Màlaga, on també em vaig matricular en Empresarials.
“Òrrius és un poble amb molta activitat cultural i esportiva, però hem de donar-nos a conèixer més i millor”
Quan va penjar les botes?
L’estiu de 1982, en ple Mundial d’Espanya. Em va contractar la multinacional Fujitsu com a enginyer. Controlava la producció en països com el Marroc, Bèlgica, Anglaterra… Viatjava molt. El 1984 vaig tornar a Barcelona i el 1990, ja amb la meva segona esposa, ens vam instal·lar a Arenys de Mar, així que fa 36 anys que visc al Maresme.
Tota una vida…
Em va canviar… i a millor. La pressió d’haver de facturar més, el fet de no estar mai a casa, va fer que prengués la decisió de deixar Fujitsu i muntar la meva pròpia oficina tècnica com a enginyer. Primer a Barcelona, després a Badalona i finalment vaig comprar una nau a Montmeló, ja amb el meu fill Lluís.
I com va entrar al món de la política?
Un amic meu que treballava a la Derbi era regidor de Montornès. Sempre discutíem sobre política, els polítics, els funcionaris, i em va dir: “Que fàcil es veu des de fora, per què no entres i intentes canviar-ho?”. I així va ser com em va oferir anar a la llista del seu partit, CiU. Van fer una llista de deu persones amb titulació i jo anava de tercer. Vam treure tres regidors i de la nit al dia em vaig veure portant Esports, Policia Local i Urbanisme a la legislatura de 2003 a 2007.
Sense experiència…
Durant dos anys vaig fer un postgrau en Administració Pública per preparar-me millor.
I de Montornés a Arenys de Mar, on vivia…
Primer amb Miquel Rubirola i després amb Estanis Fors vaig entrar a l’equip de govern. Un any com a gerent i dotze com a regidor, de 2007 a 2019, portant Hisenda, Urbanisme i Serveis Tècnics. El 2019 vaig deixar Arenys de Mar i Carles Bosch, president del Consell Comarcal del Maresme amb el PdCat, em va demanar que representés el partit a l’Ajuntament d’Òrrius, on no teníem presència i ERC sí, amb set regidors. Em vaig presentar el 2019 i vaig sortir com a regidor. El 2023 vaig tornar a presentar-me i vam guanyar les eleccions amb quatre regidors, majoria absoluta.
Com s’aconsegueix un èxit així? Inesperat?
A força de treballar molt i de preocupar-se dels problemes reals de les persones… i solucionar-los-hi. Si no hagués complert les promeses que vaig fer, no m’haurien tornat a votar. Òrrius estava molt deixat, tenia moltes mancances, i sense apujar els impostos ni un euro als ciutadans, buscant recursos sota les pedres, hem millorat la qualitat de vida dels nostres veïns, com portar la fibra òptica a tot el poble, per exemple.
“Vaig jugar al Barça des d’infantil fins als 19 anys com a juvenil i a l’Almería, Màlaga i Granada com a professional”
Si algú li pregunta per Òrrius, què li diria?
Que té un carisma especial. És el més semblant al paradís que existeix. Aquí es respira aire pur, hi ha pau, tranquil·litat, és un poble net, segur i al mateix temps està a prop de tot.
Quins objectius s’ha marcat com a alcalde?
Continuar millorant en serveis. Òrrius és un poble amb molta activitat cultural i esportiva, però hem de donar-nos a conèixer més i millor. Per això és tan important la cursa de muntanya X Trail d’Òrrius, que recentment va acollir més de mil persones. Hem de posar en mans de la nostra joventut les eines perquè no hagin d’anar a fer esport a altres pobles.
Tenen una zona esportiva, la Maria Bosca, molt maca…
Sí, tenim dues pistes de pàdel, una de tennis que volem transformar-la instal·lant gespa artificial, la piscina municipal, el rocòdrom i una pista poliesportiva que està previst que tanquem el perímetre. Per a nosaltres l’esport és essencial, per això apostem tant per l’equip de futbol sala, les activitats extraescolars… i tenim el projecte de fer un equip de bàsquet. I no oblidi una cosa.
Digui…
Òrrius compta amb una de les millors escoles de bicitrial d’Espanya, a càrrec de Llorenç Llongueras, que fa una tasca encomiable. És un orgull per a Òrrius tenir dos campions del món de bicitrial com Sergi Llongueras i Laia Esquis. I aquí no acabem…
Continuï…
Òrrius també aposta pel senderisme i les fantàstiques rutes que es poden fer des del nostre poble pel Parc de la Serralada Litoral. Sense oblidar-nos d’una altra oferta que tenim per als amants de l’escalada a la zona de Céllecs, la més emblemàtica de la comarca del Maresme. Continuo?
I tant!
Per al juliol està previst fer una carrera nocturna i a finals d’any tornarem a organitzar la Cronoescalada Òrrius Bike, un esdeveniment de 8 km amb un desnivell del 10% que surt de la fàbrica Velcro. Cal dinamitzar Òrrius, cosa que també fem a través d’esdeveniments culturals, com el Festival de Música i Sensacions, un cicle de concerts íntims de jazz que se celebra cada estiu al nucli del poble.
Òrrius és el més semblant al paradís que existeix
Hi ha alguna cosa que l’amoïni?
Ens agradaria poder oferir més lloguer assequible als nostres joves, perquè puguin emancipar-se, ja que a Òrrius el tema de l’habitatge també està molt tensionat. I tenir més activitat econòmica, atreure inversió i crear més llocs de treball. En això estem ara.
Es presentarà l’any que ve a la reelecció?
Sí, perquè vull acabar tots els projectes que estan en marxa… i perquè soc un superenamorat d’Òrrius.
Entrevista: Toni Frieros
Fotos: David Ramírez
