La història del Club Bàsquet Palafolls no podria entendre’s, tant el seu passat, com el present i el futur, sense la vinculació en el temps, com un fil transversal invisible, d’homes compromesos amb aquest esport i amb el seu poble. Ells han estat, i són, els protagonistes d’aquests quaranta anys d’història d’un club on saben molt bé que cal picar pedra cada dia per subsistir.
Va haver-hi moments d’esplendor i també de dificultat en què el CB Palafolls va poder desaparèixer. I van ser precisament ells els que ho van evitar. Fundat oficialment el 1984, el club ha estat i és un gran exemple de perseverança i esforç per mantenir i promocionar el bàsquet al poble.
La primera pedra sobre la qual es va edificar el CB Palafolls la va posar l’històric Josep María Turró, jugador del CB Malgrat que a finals dels anys setanta (temporada 1978-1979) es va instal·lar a viure a Palafolls. Turró va ser el primer president de l’entitat i gràcies a la seva passió per aquest esport va aconseguir muntar el primer equip de jugadors sèniors del poble. Després va formar altres equips que competien en les lligues de la federació catalana.
No va ser fins al 1984 quan la Generalitat de Catalunya va obligar totes les entitats esportives del país a registrar-se i presentar els seus estatuts. Aquí va néixer oficialment el CB Palafolls. En aquella època ja feia diversos anys que estava vinculat al club un altre home històric: Francisco ‘Ciscu’ Arniges, entrenador, delegat, president… Havia estat jugador del Blanes i se’n va anar a viure a Palafolls després de casar-se.
Ibán Bascón és l’actual president del club, acompanyat d’Àlex Sacristán (secretari), Maxi Sánchez (vocal) i Aitor Morillas (coordinador)
Avui dia, encara continua regentant l’oficina de loteries del poble, on és un home molt estimat: “A finals dels vuitanta ja teníem tres o quatre equips competint i fins i tot vam arribar a pujar de categoria un any”, diu amb emoció, alhora que recorda que “en aquella època entrenàvem i jugàvem a la pista exterior, a l’aire lliure, així que sempre ‘resàvem’ perquè no plogués”. Ell i la seva esposa Fina, que feia les tasques de secretària del club, han estat durant molts anys el cor del CB Palafolls.
‘Ciscu’ va deixar el club als voltants de l’any 2012, així que va tenir la satisfacció de veure com el seu benvolgut club ja podia gaudir del nou pavelló cobert, el Palauet, una de les joies arquitectòniques no solament de Palafolls, sinó també del Maresme. Arniges va ser entrenador de Felip Martínez Quintana i Jordi Roca, dos històrics del club, ja que van entrar sent uns nens i encara juguen en el Sènior B, integrat per veterans. Felip Martínez, molt conegut a Palafolls perquè és on exerceix de massatgista, explica que “vaig començar a jugar a bàsquet amb dotze anys… i fins avui”.
Recorda que el club va fer un gir molt positiu “amb l’arribada de Zelko Kulic, un entrenador iugoslau que tenia a Palafolls la seva residència d’estiu. Va començar a entrenar-nos un dia, va continuar portant les regnes del club i en pocs anys va arribar a tenir molts equips i de molt bon nivell. També va ser molt important Jordi Batlle, entrenador del sènior masculí, del femení i de diferents equips formatius”.
Actualment té sis equips (una vuitantena de llicències) i una Escoleta. Entrenen i juguen al Palauet, una de les joies arquitectòniques del Maresme
Quan Kulic va abandonar el CB Palafolls va haver-hi un buit que van omplir Willy Janbou i Jordi Batlle primer i després el mateix Felip Martínez, que va exercir de president uns anys fins que va cedir les regnes del club a Ibán Bascón. Transportista de professió, l’Ibán, que havia jugat a bàsquet a Badalona, va apuntar el seu fill al club quan se’n va anar a viure a Palafolls. Primer va exercir de pare, després de delegat quan li van demanar, va entrar a la junta com a vocal… i des de la temporada 2020-21 n’és el president.
Al costat de l’Ibán hi ha Alex Sacristán com a secretari, Ricard Villarroya com a tresorer i Maxi Sánchez Ortega com a vocal: “Ara mateix tenim sis equips i hem començat una campanya als col·legis de Palafolls per atreure més nens i nenes. De fet, un dels nos tres objectius és crear una línia d’equips femenins, com ja teníem al començament d’aquest segle amb alguns equips”. L’actual coordinador és Aitor Morillas.
Un equip sub-21, dos sèniors patrocinats per El Cafè de Palafolls (un d’ells veterà), un premini, dos cadets i l’Escoleta amb dotze nens. En total, unes vuitanta llicències. Aquesta és la realitat actual del CB Palafolls: “Un altre dels propòsits per als pròxims anys és tenir equip aleví i infantil, és a dir, tenir totes les categories cobertes per garantir l’ascens dels jugadors i que no hagin de marxar. Estem treballant bé des de la base i ara mateix el club és molt diferent de quan el vam agafar fa dos anys. El nostre premini, per exemple, està invicte a la seva lliga”, explica amb orgull l’Ibán.
Fundat oficialment el 1984, el club ha estat i és un gran exemple de perseverança i esforç per mantenir i promocionar el bàsquet al poble
Per aconseguir aquesta implicació també fan activitats vinculades al bàsquet, com el torneig 3×3 que es va celebrar el passat estiu al Palauet i que va ser tot un èxit. L’Ibán afirma que els diferents coordinadors que ha tingut el club al llarg d’aquests anys han estat essencials per la supervivència del club i la formació de jugadors i entrenadors: “Recordo amb molt d’afecte Maxi Sánchez quan jo vaig arribar al club amb el meu fill i després també les etapes de Pere Salamo i Cristóbal Roa, tots ells grans tècnics”.
El president i la seva junta treballen perquè a Palafolls sentin el club de bàsquet com una cosa seva, que forma part del seu paisatge: “Per això un dels nostres eslògans és ‘Tots som CB Palafolls’”. En tenen un altre: “Petits, però valents”. Així és, només uns valents i entusiastes amants del bàsquet podrien haver arribat fins aquí després de 40 anys.
Enhorabona a tots!