El Maresme és bressol de grans esportistes i entrenadors. Un planter inesgotable que exporta talent. Un exemple és Sergi Mora, sorgit del futbol base del Llavaneres i ara primer entrenador del juvenil A del Girona FC que està disputant la Youth League. Un jove tècnic amb molts somnis per complir. Hem tornat als seus orígens.
Com va començar tot?
Vaig començar a jugar a futbol amb tres anyets. El meu pare va ser el fundador i president de l’Escola de Futbol de Llavaneres. Els meus dos germans també jugaven a futbol, així que va ser fàcil seguir els seus passos.
Sempre vas jugar a Llavaneres?
A excepció dels dos anys d’aleví que vaig estar al Mataró, sí. En aquella època es jugava a futbol 11. Vaig penjar les botes amb 22 anys al primer equip del Llavaneres, vaig tenir l’honor de participar en l’ascens de Tercera a Segona Catalana.
De què jugaves?
Era mitja punta, interior esquerrà. Era més passador que golejador.
“Amb 14 anys ja sabia que volia ser entrenador professional. És el meu somni”
I aquesta passió per entrenar d’on neix?
Quan era cadet de primer any ja entrenava a l’Escoleta del Llavaneres. Tenia catorze anys i ja pensava a ser entrenador més que futbolista. Segurament per què em fixava en el meu germà gran, que era entrenador i també en tècnics que havia tingut, com l’Òscar Perarnau, Marcel Sans, Isaac García,Víctor Sánchez…
Què va passar quan vas penjar les botes?
Durant el meu penúltim any a Llavaneres, gràcies a Adri Caballero, em vaig incorporar a l’estructura del Tuttifutbol Academy de Mataró. Va ser on vaig començar a fer una aposta important de transformar aquesta vocació cap a una professió.
Una bona escola…
Ens van cridar a Aitor Osoro i a mi per formar una escola de jugadors a través d’una selecció de jugadors, de la generació del 2002. Vam anar a competir al MIC, vam guanyar un torneig de Footvia i a partir d’aquí va néixer la idea de crear una escola de jugadors.
Quan i com arribes al Girona?
Omar Harrak, que havia estat en Tuttifutbol i era l’entrenador de porters del Girona, em va recomanar. D’això ja fa vuit anys.
Ha plogut una miqueta…
Vaig entrar com a entrenador de l’Aleví D, pujant per diferents categories i també en diferents àrees de coordinació, fins que finalment arribo al juvenil A. Em vaig fer càrrec del filial a Tercera Divisió i aquesta temporada he tornat al juvenil A de Divisió d’Honor on tenim el privilegi de poder participar en la Youth League.
Què té el Maresme en l’àmbit futbolístic?
Ho conec molt bé. En una de les meves etapes coordinatives al Girona vam anar a buscar talent al Maresme per al club. Creiem que és una zona d’un nivell molt alt. És referent en l’àmbit del futbol català.
“El Maresme és un gran referent de talent en l’àmbit del futbol català”
Quina és la filosofia del Girona?
El City ens imposa aquesta filosofia: equips ofensius, alegres amb la pilota, que treballin des del col· lectiu, on el jugador pugui tenir llibertat creativa. Atrevits, valents, que no els cremi la pilota, que siguin dinàmics, verticals…
Amb què somies?
Somio amb el futbol professional, és el somni que tinc des que vaig començar. Sense cap obsessió, però és on vull arribar.
Qui són els teus referents?
He estudiat molt Pep Guardiola des dels seus inicis com a entrenador. També Marcelo Bielsa, pel seu discurs i idees. Igualment, em fixo en altres que han fet un camí molt semblant al que jo estic fent ara, com Manolo González, l’entrenador de l’Espanyol, o Michel, és clar, de qui aprenc tot el que puc. Un mirall que tinc molt pròxim.
De Llavaneres, qui sap on…
