“Catalunya és el gran referent i pilar de l’esport en l’àmbit estatal i el Maresme hi contribueix de manera notable”
ESPORTIU MARESME ha estat amb el màxim responsable de l’esport català en l’àmbit polític i institucional. Amb 53 anys, arriba a una nova conselleria després d’haver estat jugador de bàsquet professional (CB Tarragona, Pamesa València i Caprabo Lleida) i seleccionador d’equips inferiors amb Espanya. Va ser regidor d’Esports de Tarragona un any, des d’on ha ‘volat’ a la Generalitat.
Per què Salvador Illa, president de la Generalitat, ha volgut crear la Conselleria d’Esport?
El dia que em va cridar per proposar-m’ho, em va dir que havia arribat el moment en què l’esport i l’activitat física, tan connectats amb tants àmbits de la societat, mereixien ja una Conselleria. També volia ser pioner, perquè no existeix cap altra Comunitat que tingui aquesta Conselleria.
“El president Salvador Illa és el primer a creure que Catalunya mereix aquesta Conselleria”
És a dir, el president és el primer valedor…
Sí, ell creu fermament que l’esport català és tan potent que la creació d’aquesta Conselleria és el pas definitiu perquè la gent entengui que l’esport forma part de la vida de totes les persones en molts àmbits, perquè és part del teixit social, econòmic, empresarial, escolar…
Quant de temps va trigar a donar-li el ‘sí’ al president?
(Riu) Crec que no va arribar ni al minut, ni a deu segons. Jo que he estat en l’altra banda com a esportista, i he viscut els problemes i el dia a dia dels clubs, sempre he cregut que l’esport mereix una Conselleria, un tracte més diferencial. El fet que Salvador Illa pensés en mi va ser un motiu de gran orgull.
“Hem de millorar tot el que es refereix al registre d’entitats, perquè estan sofrint un retard molt gran”
Els seus predecessors en el càrrec sempre van reclamar més recursos per poder tirar endavant les polítiques en matèria esportiva.
Estic d’acord i convençut que falten més mitjans. Nosaltres estem fent feina per incrementar-los, i per això hem definit tres pilars bàsics molt clars en el nostre Pla Estratègic.
Comencem…
Un és l’administratiu. Hem de millorar tota l’estructura del departament perquè millorin els temps administrativament, molt especialment el registre d’entitats, perquè estan sofrint un retard molt gran. També en el ‘timing’ de les subvencions, que moltes vegades s’acaben resolent quan les temporades ja han començat o fins i tot han acabat. És bàsic i essencial i tots els clubs i federacions ho estan reclamant.
“El Maresme és una de les grans potències i referents de l’esport català
Segon pilar..
És primordial el de les infraestructures. Tenim moltes instal·lacions esportives que són dels anys vuitanta i no s’hi ha fet inversió per a adequar-les. Aquest factor, sumat al gran ús diari que tenen, a l’augment d’esportistes, ha provocat que moltes quedin obsoletes.
Té tota la raó del món…
No tot pot recaure sempre en les administracions locals. El que fem, de la seva mà, així com de les diputacions i ajuntaments, és elaborar un pla de xoc urgent per invertir en la millora de les instal lacions esportives. Primer hem de fer una diagnosi de les 24.000 que tenim a Catalunya, en quin estat es troben i quines necessitats tenen. I a partir d’aquí, bolcar el màxim de recursos possibles.
I el tercer pilar?
És el que anomenem l’Esport 360, que tracta de com l’esport i totes les polítiques esportives afecten tots els àmbits de la societat: esport i feminisme, esport i salut, esport escolar, turisme esportiu, com l’esport pot actuar per millorar aquests àmbits. I hem de fer-ho a través de programes i recursos.
“Bolcarem tots els recursos possibles per millorar les instal·lacions esportives que s’han quedat obsoletes”
De quin pressupost disposa?
El pressupost del Consell Català de l’Esport està al voltant dels 80 milions d’euros i la nostra intenció és millorar-lo ostensiblement de cara a l’any que ve. A veure si el podem doblar. Ho intentarem.
Com ho farà?
Treballant acompanyat dels clubs, de les federacions i dels consells esportius. Són els que coneixen la realitat i les necessitats. Farem programes conjunts amb ells i millorarem l’aportació que fem tant a la UFEC com a la UCEC, només així podrem tenir un control real de què es fa i com es fa.
Quina fotografia fa de l’esport català?
Som els millors de l’Estat, un referent, però no podem adormir-nos. En l’aspecte administratiu i d’infraestructura ens hem quedat una mica enrere en els últims anys. Estem igual que fa deu anys i això fa que ara anem més lents, perquè hi ha altres comunitats que en aquest període de temps han invertit molt en esport i infraestructures. Volem revertir això, millorar el dia a dia dels esportistes. Si els cuidem bé i els donem les eines necessàries, al final els resultats arribaran
Només cal veure els resultats en els JJOO i en les competicions nacionals i internacionals…
Hem analitzat ja el resum, molt ampli i detallat, del CAR de Sant Cugat i de l’activitat en aquest any olímpic i no podem dir una altra cosa que Catalunya és el gran referent en l’àmbit espanyol.
I de cara a Los Angeles 2028?
En aquest cicle entre 2024 i 2028 crec que encara podem fer les coses millor i espero que no solament tinguem el mateix percentatge d’esportistes en uns Jocs, sinó que intentarem augmentar-lo. En els JJOO de París pràcticament el 30% dels atletes eren catalans, igual que les medalles.
A Catalunya només el 30% de les llicències esportives són femenines…
Encara que la millora és evident i s’ha apostat molt a fomentar l’esport femení amb polítiques molt encertades, hem de continuar insistint, però on realment s’ha de fer un salt gran és en els òrgans de decisió. Hi ha molt poques dones presidentes en federacions i en clubs.
“On realment s’ha de fer un gran salt amb l’esport femení és en els òrgans de decisió. Ha d’haver-hi més dones”
Què coneix de la comarca del Maresme?
Encara que no conec a fons les dades de totes les comarques, em consta que el Maresme és una de les que més llicències i instal·lacions esportives té de Catalunya. Per a mi el gran referent del Maresme, per raons òbvies, és Ricky Rubio. És una comarca amb un gran potencial i grans esportistes.
Què en destacaria?
En els Jocs Olímpics de París, el regatista Florian Trittel, del CN El Balís, va guanyar una medalla d’or. En l’equip de waterpolo femení, que va fer història amb el seu primer or olímpic, hi havia jugadors del Maresme. A més, el CN Mataró és l’actual campió de la Lliga femenina de waterpolo, la qual cosa té molt mèrit. Tampoc puc oblidar que a Calella se celebra cada any l’Ironman, un dels més importants d’Espanya i d’Europa. I també em consta que el Maresme és una destinació molt apreciada per al turisme esportiu de qualitat.
Ja ha pogut interactuar amb el Maresme?
Sí, he parlat amb l’alcalde de Mataró, David Bote, i la seva regidora d’Esports, Beatriz Delgado. I el denominador comú és el mateix amb tots els que m’he reunit fins ara: cal invertir més en instal·lacions esportives.
Hi haurà una nova Llei de l’Esport?
Crec que s’ha de fer una nova Llei de l’Esport, sí. Ara estem en la fase d’avaluar una Iniciativa legislativa popular que hi ha damunt de la taula des de fa temps i que s’ha d’actualitzar. Ja que l’esport és considerat com un Bé Essencial, cal portar tot el que això significa a una llei, perquè tot aquell que vulgui fer esport estigui cobert. Estem demanant informació als nostres serveis jurídics per fer un cronograma. Parlarem amb tots els agents del sector i a partir d’aquí espero que dins d’aquesta legislatura puguem tenir una nova Llei de l’Esport Català.
“He tingut la sort de viure grans i màgics moments com a jugador de bàsquet professional”
Vostè va ser jugador de bàsquet professional i internacional…
Amb l’Absoluta B en la Universíada de Mallorca, on vam fer medalla de bronze.
Encara és el màxim anotador de la història del CB Tarragona?
Em sembla que sí, que encara ho mantinc (riu)…
Quin és el seu millor record com a jugador?
La Copa del Rei que vam guanyar amb el Pamesa València a Valladolid. El bàsquet m’ha permès viure grans i únics moments, com el primer any del Caprabo Lleida, quan acabat d’ascendir va arribar a jugar el play-off. L’últim partit contra el Barça, amb tot el públic del nostre pavelló aplaudint durant 25 minuts, va ser màgic.
Amb quina edat es va retirar?
Amb 38 anys. Vaig tenir la sort de no tenir lesions importants.
No oblidem la seva gran faceta com a entrenador de seleccions inferiors…
Sí, vam fer medalla d’or en el Campionat d’Europa el 2022 amb la U20 i tres medalles de plata, una amb la U20 i dues amb la U18. Grans records perquè molts dels jugadors estan a l’ACB, com Joel Parra, Juan Núñez, Sergi Martínez…
De la pista a la Generalitat.
Entrevista de Toni Frieros
Fotos de Pep Morata
