Connect with us

Futbol

Adriana Manau, de Llavaneres a l’elit del futbol platja

Campiona d’Europa de Clubs i seleccions i MVP

Tot va començar al Santvicentí. A prop de casa, l’Adriana Manau va iniciar, amb només vuit anys, una relació d’amor amb el futbol que, actualment, als 25, es troba en el seu punt més àlgid.

Poc s’esperava aquella noia que l’únic que volia era poder evolucionar com a jugadora en un context en què el futbol masculí s’enduia per àmplia diferència la part més gran del pastís que acabaria jugant un Mundial i un Europeu. Potser no en la superfície que havia imaginat, però complint el somni que qualsevol nen o nena té quan dona les primeres puntades de peu a una pilota.

Després de jugar a Sant Vicenç de Montalt i a Llavaneres, la maresmenca va fer el primer gran salt de la seva carrera.

“Amb 17 anys em va trucar el Sant Gabriel. Era un pas important, ja que tenia una de les escoles de futbol femení més potents de Catalunya. Cada any tenia trucades de clubs del Maresme, però no em compensava. Al Sant Gabriel em van pujar al primer equip i vaig jugar quatre temporades a Nacional, que era com la segona divisió femenina d’aquell moment, ens comenta l’Adriana. Mentre creixia com a jugadora, la llavanerenca va rebre el 2019 una trucada exòtica. I inesperada.

“Em va contactar la ‘scouting’ del Terrassa de futbol platja. Em va veure i em va dir que em volia. Jo no sabia ben bé com funcionava, no hi havia jugat mai. La típica ‘patxanga’ a la sorra. Em va explicar que només es competia a l’estiu, alguns caps de setmana, que es viatjava. Era el primer any que el Terrassa jugava la Champions de futbol platja. Va anar molt ràpid”.

Tan ràpid, que aquell mateix estiu va arribar la trucada de la selecció: Vaig entrar a la primera convocatòria amb la selecció espanyola el 2019, quan portava molt poquet jugant. Es va lesionar una jugadora i em van avisar. No vaig arribar a debutar i el 2021 em van tornar a trucar. Vaig estrenar-me contra Holanda”, comenta. A partir d’aquell moment, tot va anar molt ràpid. “Aquesta temporada vaig fitxar per l’Europa (ara parlem de futbol 11), que està a la tercera categoria a nivell estatal. I, a la vegada, treballo a un despatx d’arquitectura tècnica”. Com s’ho fa per compaginar-ho tot?

L’Adriana va ser escollida millor jugadora de l’última Euro Beach Soccer League

“A l’Europa vaig avisar que quan em cridessin per anar amb la selecció hi hauria d’anar. La part bona és que la competició és a l’estiu, és clar. I a la feina els meus caps son esportistes i tinc un horari molt flexible. Tinc sort, la veritat”. L’estiu de 2022 va ser una bogeria. “Ho vam petar, la veritat”, assegura la davantera. Amb la selecció espanyola es va proclamar campiona d’Europa i va assegurar el bitllet per als World Beach Games 2023 a Bali.

“Amb el Terrassa ens vam proclamar campiones d’Europa (‘Eurowinners’) i de la fase regular de la Lliga. Amb la selecció catalana vam quedar cinquenes al campionat estatal. Amb l’espanyola vam guanyar el Mundialet, que és a nivell mundial, però només hi van jugar combinats europeus. Vam ser campiones d’Europa. Feia quatre anys que Espanya no ho aconseguia. I ens vam classificar per als World Beach Games, que els porten el Comitè Olímpic. Tot esports de platja. Serà a Bali el 2023, a l’agost i al juny, a Polònia, competirem a l’Euro Beach Games”. Per cert, l’Adriana va ser l’MVP de l’Europeu. Espanya és la número 1 del rànquing mundial.

Parlant de l’estructura del futbol platja a Espanya diu que “ha millorat molt. El 2019 fins a una o dues setmanes abans no sabíem calendaris ni seus. Ara ja fa un mes que tenim tots els calendaris del proper estiu. Està creixent molt. A nivell de selecció, a més, està molt igualada la masculina i la femenina. A nivell de recursos, de sous. A pocs esports passa això”. De cara a aquest 2023, l’Adriana ja és a la preselecció per participar als Jocs Europeus i Mundials. S’ho haurà de guanyar, és clar. Però ser a Bali jugant a platges paradisaques, sens dubte, valdrà la pena.

Entrevista de Sergi Capdevila.

More in Futbol