Entrenador del Vila-Real B: “Res no hauria estat el mateix en la meva carrera sense el meu pas per la UE Vilassar de Mar i el Mataró”
Molt pocs entrenadors espanyols poden presumir d’una carrera tan longeva i exitosa en les banquetes com la que protagonitza Miguel Álvarez, des de fa sis temporades entrenador del Vila-real B (el ‘Minisubmarí’). Una trajectòria estretament lligada al Maresme i a Vilassar de Mar, on té casa des de fa trenta anys i hi viuen en l’actualitat les seves dues filles i quatre nets.
“Vaig començar a les categories més baixes del futbol i sempre he gaudit del camí intentant aprendre cada dia”
Nascut en un poble de Jaén (Guarromán), el 27 de març de 1958, va emigrar amb cinc anys a Santa Coloma de Gramenet amb els seus pares. Com a defensa central, la seva passió pel futbol la va desplegar en la Grama, on va arribar a jugar a l’equip amateur: “Vaig penjar les botes als 29 anys, després d’haver jugat també en l’Artiguense i Los Obreros”, rememora des de Vila-real un Miguel Álvarez que va començar com a entrenador en l’estrat més baix: “Treballava en el negoci familiar, una fruiteria a l’engròs a Badalona, i més tard com a comercial de productes esportius. Com a entrenador el meu primer equip va ser el del meu barri a Santa Coloma, que es deia Los Panchos, a Tercera Divisió juvenil. El 1989 em vaig fer càrrec del juvenil de la Gramanet i des d’aquell any, tota una vida…”.
Sens dubte. Va emprendre una carrera d’èxit per les banquetes pujant el Premià de Mar juvenil a Divisió d’Honor, després a la Cerdanyola de Mataró, des de Preferent a Primera Catalana, gesta que va repetir més tard amb l’Horta… i també amb el Vilassar de Mar, poble del qual es va enamorar, portar-lo a la Tercera Divisió: “Ens va agradar tant Vilassar que vam decidir anar-hi a viure”.
El Maresme li canviaria la vida per sempre. Després del gran èxit al Vilassar de Mar, on va estar tres anys, el va fitxar el Mataró: “Vam aconseguir tres ascensos consecutius, fins a Segona B, i vam arribar a disputar la final de la Copa Catalunya contra el Barça (3-0) de Van Gaal el maig de 2000. Per a un club com el Mataró va ser una fita històrica… i va tenir una gran transcendència en la meva vida en l’àmbit professional”, recorda amb orgull el nostre protagonista.
Efectivament, va haver-hi un abans i un després d’aquest èxit a Mataró, on és recordat amb gran afecte. El Terrassa FC va trucar la seva porta i a partir d’aquella temporada 2000-2001 es va convertir en entrenador professional. Un periple també històric perquè va ascendir el Terrassa per primera vegada a Segona Divisió en la 2001-2002.
I després del Terrassa, Lorca, Badalona, l’Hospitalet (va jugar la promoció d’ascens a Segona A i va batre el rècord de punts de la categoria amb 80), Leganés, Alcorcón, Sant Andreu, Sabadell, Marbella… fins que el va fitxar el Vila-real el 2017.
“Sempre he estimat la meva professió i m’he format pel camí, intentant millorar cada dia, aprenent. Avui el futbol no té res a veure amb el dels anys noranta o principis de segle, tot ha evolucionat i has de recolzar-te en les noves tecnologies per a ser millor”, diu Miguel, feliç de portar ja sis temporades al Vila-real B. “El meu fitxatge pel Vila-real va arribar just quan no tenia representant.
Em va trucar un dia Pablo Ortell, director esportiu, i em va dir que feia temps que pensava en mi. Aquell any jo entrenava al Sabadell i ens vam enfrontar a Segona B al Vila-real. Va ser la temporada que el Sabadell va guanyar la Copa Catalunya”, recorda.
“Em considero bàsicament un formador que aposta per donar oportunitats als més joves. Al Vila-real tinc tota la llibertat per fer-ho”
“Soc molt feliç a Vila-real, on hem aconseguit dos ascensos consecutius amb el filial, de Segona B a 1 RFEF i després a la Segona Lliga Smartbank. Sempre he apostat per la joventut i m’he considerat un educador i un formador del futbol allà on he estat i aquesta funció la puc desplegar amb total llibertat al Vila-real”. Per cert, Miguel acaba de ser condecorat pel Comitè Nacional d’Entrenadors de la RFEF pel seu ascens a Segona A amb el Vila-real B, on ja ha assolit els 200 partits.
El futur?: “Vull continuar donant guerra i gaudint d’aquest regal que és la meva professió. Em sento molt realitzat anant cada dia a entrenar, aprenent cada dia, preparant els partits a consciència, formant jugadors… Estic en el lloc perfecte, però mai puc oblidar d’on vinc i el Maresme, Vilassar de Mar i Mataró principalment, ha estat crucial per arribar on soc avui”.
Miguel Álvarez és tota una llegenda del futbol espanyol. Trenta-cinc anys ininterromputs a les banquetes, passant per totes les categories a excepció de Primera Divisió. Una vida d’èxit i reconeixement.
Entrevista de Toni Frieros
Fotos: Villarreal CF
