Va nèixer a Badalona l’any 1969 on va residir fins 1997 que es va establir de manera definitiva a Montgat. Inicia la seva trajectòria professional al sector metal·lúrgic com a tècnic especialista amb equilibrat d’eines de tall diamantades, en una trajectòria de vint-i-cinc anys. Els darrers anys ha estat gerent del Club de Tennis de Cabrils. L’any 2017 va ser nomenat regidor encapçalant la llista del PSC. La legislatura 2019-2023 es va presentar a les eleccions encapçalant la llista del PSC i des de desembre de 2019 és alcalde i regidor de Serveis Interns, Comunicació, Transparència i Participació Ciutadana. Tothom el coneix com a ‘Andy’.
Badaloní de naixement, montgatí d’adopció…
El 1997 la meva vida personal va experimentar un canvi i vaig venir a viure a Montgat, on ja estava treballant. Un bon amic meu tenia un pis de lloguer aquí i em vaig instal·lar a Montgat.
I vint-i-dos anys més tard, és el seu alcalde…
No em vaig implicar al cent per cent en el teixit associatiu de Montgat fins que no vaig conèixer la meva parella, vam tenir una nena i va començar l’escola. Llavors vivíem en el barri del Turó. Em vaig fer membre de l’AMPA, del Consell Escolar, i a partir d’aquí vaig anar involucrant-me. No obstant això, arribo a la política per una desgràcia personal, la del meu amic Dimas Ramírez, que anava de número u a les llistes. Va patir un ictus i li vaig prometre que jo agafaria el timó del PSC de Montgat.
Des de quan és militant del PSC?
Des que Dimas va emmalaltir el 2018.
Què és ser socialista?
En el nostre cas, és tenir una mirada municipalista. No tinc cap interferència en les decisions que prenc, cosa que s’ha de valorar molt en els temps polítics que estem vivint. Per exemple, la nostra regidora d’esports, Tània González, és independentista, però jo valoro els seus coneixements en esports i el seu treball pel municipi. En aquest sentit, el PSC no és un partit sectari. Si serveix per al poble, serveix per a tots.
És bastant inexpert en el món de la política. S’hi sent còmode?
Em trobo còmode perquè, com dic, la meva mirada no va més enllà de Montgat. És veritat que represento a un partit, però les lligues majors estan en altres llocs, Parlament i Madrid. Nosaltres ens dediquem al nostre poble. Si és cert que, com a servidor públic, sento una certa frustració…
A què es refereix…
A la lentitud de l’administració pública. Jo que vinc de l’empresa privada veig les grans diferències que hi ha. És veritat que amb diners públics s’ha de ser rigorós i tenir un control exhaustiu, però és impossible ser tot l’efectiu que m’agradaria ser per culpa d’aquesta lentitud. La gent necessita respostes ràpides, solucions als seus problemes i no sempre, per molt que s’intenti, ho pots aconseguir. T’obliga a tenir una estructura molt sòlida a l’ajuntament per intentar evitar-ho.
És el cas de Montgat?
Quan vam entrar al govern el 2019, l’Ajuntament estava totalment desestructurat, no teníem les mans qualificades, sí en actitud i en ganes de treballar, però la qualificació ha arribat amb la incorporació de deu persones amb contractes fixos, més unes altres 52 amb diferents plans d’ocupació. Ara és quan comencem a estar estables i a tenir un Ajuntament, a més d’estar al dia econòmicament, en gran estat de forma.
“Volem que el que és de Montgat faci vida al poble, per això hem de definir un model de municipi que no tenim des de fa molts anys”
Quin pressupost anual té Montgat?
S’aproxima als tretze milions d’euros. Tenim dèficit zero i l’IBI més baix de tot el Maresme. Ara sabem els diners que tenim i podem pensar i afrontar projectes concrets.
Virtuts i mancances de Montgat…
Som un municipi alhora metropolità i del Maresme. Tenim platges metropolitanes, ben comunicats amb Barcelona, però no volem ser una ‘ciutat dormitori’. Volem que el que és d’aquí, faci vida a Montgat, per això hem de definir un model de municipi que no tenim des de fa molts anys. Apostem per un Montgat eficaç, que estigui prop de la gent i que se’l faci seu. Creixem en nombre d’habitants, però continuem tenint les mateixes escoles i infraestructures esportives. El nostre problema és que la gent jove, a l’hora d’emancipar-se, se’n va a viure fora de Montgat. Tenim plans damunt de la taula per a revertir aquesta situació,
“Treballem perquè Montgat torni a mirar al mar i per això necessitem recuperar la sorra de les platges”
Un poble que mira al mar… i que té un greu problema amb les platges.
Sí, així és. Des del primer minut que vam entrar en el govern hem posat els nostres esforços en revertir-ho. Des de 2015 hi ha un programa anomenat CEDEX impulsat pel govern central de Madrid, però que per falta de finançament no s’estava duent a terme. Ara, el govern central està per la labor de recuperar-lo, però no hi ha un consens total entre tots els municipis del Maresme per qüestions polítiques. Des de Montgat, com també som metropolitans, hem pres la decisió d’anar de la mà i abordar aquesta problemàtica amb l’Àrea Metropolitana. Badalona, Sant Adrià i Montgat treballem junts per recuperar la platja metropolitana, perquè no és només una platja o la sorra. Parlem de recuperar l’impacte econòmic que això representa. Si no hi ha platja, la gent no ve. Venim en els últims anys de perdre sis metres de sorra anualment. Algú havia d’haver aixecat el dit i denunciar aquest problema. No va anar així i ara ho estem solucionant, tant a Madrid com a l’Àrea Metropolitana.
Quan així sigui Montgat tornarà a ser una referència en els esports de platja?
Exacte, perquè quan teníem sorra vam organitzar molts campionats de Catalunya de tennis platja, voleibol… Ara hem apostat pel projecte de La Llotja, la subhasta de peix, estem dignificant les instal·lacions del Club Marítim i posarem el pòsit dels pescadors dins d’aquest espai, perquè la gent conegui el que eren les arts de pesca, com entren les barques a la sorra, etcètera… Jo que vinc d’aquest món des de nen quan vivia a Badalona, crec que són coses que no s’han de perdre. Amb el conveni signat amb l’Escola de Vela, pòsit, subhasta de pescadors i Club Marítim recuperarem aquest patrimoni del poble. I Montgat tornarà a mirar al mar.
“Necessitem quatre anys més per estabilitzar tots els projectes que hem començat i uns altres que tenim al cap””
Quins projectes tenen a nivell esportiu?
Volem dotar a tots els edificis esportius de plaques fotovoltaiques, perquè apostem per les energies renovables. Ara, el 2022, canviarem tots els seients de les dues pistes del pavelló, així com la coberta i el terre. Amb el primer no hi haurà problemes, però amb el segon hem d’estudiar-ho bé perquè han de conviure més especialitats esportives, no sols el patinatge. A la pista dos aixecarem el terratzo i arreglarem les humitats.
Estan al màxim d’ocupació?
Sí, ens falten hores. De fet, necessitaríem una tercera pista o avançar la reforma de l’Escola Salvador Espriu, un projecte fantàstic que ens permetrà adequar el seu gimnàs i pati per donar servei als esports que necessiten més hores per poder entrenar i jugar.
Montgat és territori de grans esportistes…
Silvia Domínguez, Miquel Lozano el submarinista d’apnea, Marc Fernández en atletisme, a nivell d’equips tenim el club de bàsquet, que està fent molt bé les coses, tenim bones patinadores, practicants d’arts marcials, gimnàstica rítmica, Montgat Corre és un club molt actiu. Sí, estem molt bé.
Vostè va fer bàsquet…
Vaig començar a jugar en el famós equip Licor 43 de Badalona i vaig arribar a entrenar amb la Penya, però les lesions en els genolls no em van permetre avançar en el bàsquet més enllà de lligues comarcals i per passar-m’ho bé.
“Vaig jugar a bàsquet en el Licor 43. M’agrada el tennis, tennis platja, pàdel, però la meva gran passió és la moto i fer llargs viatges amb ella”
I ara?
Em vaig aficionar molt al tennis i al pàdel quan vaig ser gerent del Club Tennis Cabrils durant tres anys. També jugo sempre que puc al tennis platja, un esport que m’agrada molt. I si haig de dir com és la meva gran passió, he de dir que és la moto. M’encanta fer viatges llargs amb moto, quan tinc temps, és clar. Els Alps, el Marroc… Però per al dia a dia no agafo la moto, vaig en patinet elèctric per Montgat…
Per cert, vostè és un especialista de la indústria metal·lúrgica…
Després d’estudiar química dos anys, vaig treballar en una empresa que feia discos de serra de diamant per al tall, especialitzant-me en la tècnica d’aquestes peces perquè tinguin l’equilibratge exacte, que no faci perdre un material tan important com és el diamant. Per tallar arbres, fusta, ciment, metall…
El maig de 2023, eleccions municipals. Repetirà?
Ho decidirà la meva agrupació, però si hem de fer primàries clar que em presentaré i amb orgull amb tot l’equip que m’acompanya ara. Queda molta feina per fer encara a Montgat. Necessitem quatre anys més per estabilitzar tots els projectes que hem començat i altres que tenim al cap, com veure acabat el tema de La Llotja i dotar el municipi d’habitatge suficient perquè els nostres joves no se’n vagin de Montgat.
