L’Associació Gimnàstica Artística Vilassar de Mar (AGAV), malgrat no poder tenir les millors instal·lacions possibles per entrenar, continua fent ‘miracles’ i formant gimnastes amb un present extraordinari i un futur prometedor.
És el cas de Clàudia Torrent García, que en l’últim Campionat d’Espanya de gimnàstica artística masculina i femenina (Nacional Base), celebrat en el Navarra Arena de Pamplona, es va proclamar subcampiona d’Espanya júnior (Via Olímpica 9), seguint la seva gran progressió, ja que el 2021 també va ser subcampiona d’Espanya infantil (Via Olímpica 7).
Un èxit que premia la llarga trajectòria de la Clàudia malgrat la seva joventut, quinze anys. És nascuda el 24 de març de 2008 a Mataró, on viu amb els seus pares, Josep i Marta que veient que calia canalitzar tota l’energia de la seva filla, van decidir que amb cinc anys comencés a fer gimnàstica en el club de la seva ciutat, el Club Gimnàstic Mataró.
Va destacar molt aviat: amb set anys ja va guanyar el Campionat de Catalunya d’Iniciació 2. Amb 10 anys, els pares de la Clàudia i ella mateixa van decidir deixar el CGM per fitxar per l’AGAV, buscant un entrenament més personalitzat. Va ser així com la Clàudia es va posar en mans de Sheila Ruiz, una experimentada entrenadora que va arribar a competir a l’equip nacional i va estar present als JJOO d’Atenes 2004 amb l’equip espanyol de gimnàstica en qualitat de gimnasta reserva. La millora de la Clàudia ha estat meteòrica: “És una nena molt treballadora i disciplinada. Va arribar fa cinc anys i ràpidament vam veure que tenia fusta i moltes possibilitats, que era qüestió de recuperar-la anímicament i anar a poc a poc fins a encertar la tecla que li fes fer aquest salt de qualitat que ha fet”, afirma la seva entrenadora.
“El meu somni és arribar a participar en uns Jocs Olímpics. La meva meta és Los Angeles 2028”
Sheila Ruiz ho diu amb coneixement de causa perquè la Clàudia, que entrena cinc dies a la setmana, ha estat convocada aquesta mateixa temporada per la selecció espanyola de gimnàstica júnior per participar en un torneig internacional disputat a Stuttgart i per al Campionat del Món de Turquia d’aquesta categoria: “Ser titular en l’equip nacional en un campionat del món ha estat un somni fet realitat”, diu la Clàudia amb orgull.
La maresmenca va quedar en la 12a posició de les 36 participants. Agrega tímidament que “segurament terra és el meu millor aparell perquè és en el qual em sento més segura, encara que me’n surto bé en els altres tres exercicis: barra, paral·leles i salt de poltre”. La mítica gimnasta estatunidenca Simon Biles és el mirall en el qual es mira, així com en les espanyoles Anita Pérez i Laia Font. La Clàudia té molt clar que “sense el suport i el treball de la Sheila, la meva entrenadora, no estaria on soc. Ella ha estat, i és, fonamental en la meva vida esportiva”.
Incomprensiblement, malgrat haver demostrat en el Mundial de Turquia i en el recent Campionat d’Espanya que és una de les tres millors gimnastes júniors d’Espanya, la Clàudia no està becada per poder entrenar i estudiar al CAR, on si ho fan altres gimnastes amb uns resultats molt inferiors. Una injustícia que mereix una reparació immediata: “El meu gran somni seria poder participar en uns Jocs Olímpics. Com a París serà impossible, em marco com a meta arribar a Los Angeles el 2028”, diu amb il·lusió.
Serà un llarg camí, però llavors la Clàudia tindrà vint anys i estarà en plena maduresa. La seva força interior i el seu talent, amb l’ajuda de la seva entrenadora i els seus pares, ho faran possible. S’ho mereix!
