Connect with us

Esports Nàutics

Bernat Cortés, bicampió d’Espanya de Fórmula Kite

El rider del CN El Balís es va quedar a les portes dels Jocs Olímpics de París. En la setmana olímpica francesa disputada a Hyères (França) a finals d’abril, no va poder entrar a la fase final per una sola posició. Bernat Cortés és l’actual bicampió d’Espanya, de forma consecutiva, d’aquesta espectacular modalitat, la Fórmula Kite

Bernat, tu “ja ets olímpic”…

(Riu) Bé, vaig néixer a Barcelona l’any 1992.

Però vius a Vilassar de Mar.

Sí, des de fa dos anys. Abans vivia a Sant Cugat.

Parlem dels teus inicis. Quan vas començar a navegar?

Amb quatre anys, a l’Escala. La família del meu pare és d’allà, i ell era regatista amateur. Des de ben petit he tingut aquesta connexió amb el mar. Vaig fer un curs d’estiu de vela i em va encantar, i llavors em vaig apuntar a fer regates a l’Escala durant tot l’any.

L’Escala queda lluny de Sant Cugat…

Va ser un dels motius pels quals amb sis anys em vaig passar al CN El Balís. L’altre és que el Balís tenia una flota molt potent. Allà vaig poder progressar ràpidament, primer en classe Optimist i més endavant amb altres classes de vela.

Amb 18 anys vas anar a estudiar a Madrid.

Així és, i allà evidentment se’m complicava la navegació per motius obvis, a part que els estudis requerien una gran dedicació. Hi vaig estar un any, però finalment vaig decidir tornar i continuar els meus estudis d’Enginyeria Industrial a Barcelona. Això em va permetre poder continuar amb la vela.

“Va ser molt cruel quedar-me fora dels Jocs Olímpics de París en l’última prova, però content perquè el camí ha estat molt bonic”

Però, no feies kite?

En feia per diversió, però no era la meva activitat principal llavors. De fet, només fa tres anys que competeixo de forma oficial en Fórmula Kite.

Fórmula Kite i kitesurf… En què es diferencien?

Hi ha una diferència fonamental, i és que en el kitesurf la vela és inflable, mentre que en Fórmula Kite és un parapent. A més, duem una espècie d’ala sota la taula, el que anomenem foil, que fa que a altes velocitats generi una sustentació, igual que l’ala d’un avió. Per això sembla que volem per sobre de l’aigua.

Com afecta això a la dinàmica de l’esport?

El parapent és molt eficient. Amb només 5 nusos de vent som capaços d’assolir velocitats de 30 nusos (uns 55 km/h). Això converteix la Fórmula Kite en una de les classes més ràpides i eficients de tots els esports de vela. Quant a la dinàmica competitiva, funciona exactament igual que en la vela. Fem un recorregut i es puntua la posició en la qual has quedat. Per tant, qui té menys punts guanya.

Portes tota una vida al Balís. Què té d’especial?

Em sento molt connectat al club, del qual soc soci. Després de tants anys m’hi sento com a casa, tinc molts amics, els meus pares tenen un vaixell allà… En definitiva, és casa meva. A part, és un club de gran qualitat a nivell esportiu.

“Al kitesurf la vela és inflable, mentre que en Fórmula Kite és un parapent. A més, duem una espècie d’ala sota la taula, el foil, que fa que sembli que volem per sobre de l’aigua”

Ets enginyer industrial i tens dues empreses. Com ho compagines?

Els primers mesos ho vaig intentar compaginar, però vaig veure que si volia arribar als JJOO necessitava dedicació plena. Per tant, el dia a dia de les meves empreses l’han estat gestionant dos socis i jo m’he dedicat exclusivament a l’esport.

Com t’has preparat per tenir opcions d’arribar als Jocs Olímpics?

M’he fonamentat en tres pilars: físic, tècnic i psicològic. En cadascun dels tres he tingut una persona que m’ha ajudat a assolir el màxim rendiment. Per exemple, a nivell tècnic he pogut entrenar a Fuerteventura, on les condicions ens permetien entrenar moltes hores i desenvolupar una molt bona tècnica.

I a nivell físic?

Necessitem un pes elevat per poder competir en aquesta categoria. Jo mesuro 1,71 m i peso 95 kg. Abans de competir en kite pesava menys de 70 kg, per tant, també he hagut de treballar molt a nivell nutricional i de gimnàs per poder assolir aquest pes.

I, per últim, com t’has preparat a nivell psicològic?

Treballo amb un psicòleg cada setmana, i tenim un mètode i uns objectius. Ens enfoquem principalment a gaudir, no pas en el resultat. Sabem que si entrenem de forma òptima i gaudim del procés, els resultats arribaran tard o d’hora. Treballem molt la tècnica de la visualització, imitem les rutines que seguirem en plena competició i normalitzem la pressió, perquè no em perjudiqui quan arribi l’hora de la veritat.

“El CN El Balís és casa meva, un club de gran qualitat a nivell esportiu on tinc grans amics”

Defenses que la clau de tot plegat és la fortalesa mental…

Tots els esportistes que lluitem per entrar a uns JJOO som tècnicament bons i estem molt ben preparats físicament. A més, el material cada cop és més perfecte. Per a mi, doncs, el que marca la diferència és el coratge i la capacitat mental de l’esportista.

Vas quedar-te a les portes dels JJOO…

Sí, va ser un cruel 11è lloc, necessitava quedar entre els 10 primers per classificar-me a la fase final, i un cop allà penso que teníem grans opcions de classificar-nos per als Jocs.

“Em sento totalment connectat al mar; és vida, pau, llibertat…”

Ho vas tenir a tocar fins a l’últim dia.

Abans de l’última regata estava en el top-10, però amb la pressa de disputar altres modalitats, l’organització ens va fer iniciar l’última prova quan el vent encara no estava assentat. Hi havia zones amb molt de vent, fins a 20 nusos, i d’altres amb prou feines de tres nusos. Vaig tenir la mala sort d’entrar en una zona lenta i vaig perdre molt de temps. Li va passar també al líder i al tercer classificat, però ells tenien més marge de temps i es van poder classificar.

Quina valoració fas de tot plegat?

Estic molt content, perquè hem tingut bones opcions fins al final. Ha sigut un camí molt bonic, sense sostre, sempre en trajectòria ascendent i sense posar-nos límits. Ara toca descansar una mica perquè han sigut sis mesos molt intensos, i tot seguit decidirem quins seran els pròxims objectius.

Per acabar… Què t’atreu del mar?

Tot! El mar és vida, pau, llibertat… També és la meva teràpia quan he tingut un mal dia. Em sento totalment connectat al mar.

Entrevista de Marc Frieros.

More in Esports Nàutics