Nascut el 23 d’agost de 2002 a Badalona, porta des de nen entrenant i competint en el Centre Natació Mataró. Campió de Catalunya i d’Espanya en la seva categoria, es va penjar dues medalles de plata en l’últim mundial de Manchester i ara apunta als Jocs Paralímpics de París. Una gran història de superació i d’èxit.
Un llarg camí el teu…
Vaig arribar al Centre Natació Mataró el 2012 per recomanació de l’Institut Guttmann, amb el qual tenen una col·laboració molt estreta. Vaig començar a nedar com a teràpia mèdica i ja el 2014 els meus entrenadors del Centre em van proposar entrar en els equips de competició.
Et recordes d’aquests inicis?
Sí!, vaig començar, com fan els nens més petits, en la que nosaltres diem ‘la cova’, la piscina interior que hi ha en el Centre. De la ‘cova’ passem a dalt, a la piscina exterior. Per això el meu agraïment al club, a la Maria, al Ricard, i a molts d’altres, que m’han acompanyat al llarg d’aquests anys.
Quina va ser la teva primera competició?
Va ser el 2014, en una jornada de la Lliga catalana de piscina curta, 25 metres i categoria de promoció, perquè encara no tenia una categoria assignada per competir, diguem, de manera oficial.
T’has especialitzat en velocitat
Sí, 50 metres esquena i crol i com a molt, 100. Ara estic intentant progressar i millorar en braça. Quan passes de 100 metres ja no importa tant la velocitat com el cap, no pots anar els 200 al màxim perquè en el 50 ja t’esgotes. A mi em va millor la velocitat, sortir al cent per cent.
Estudies?
Vaig fer l’ESO fins als 16 anys a l’Institut Ventura Gassol de Badalona. Va ser on em van recomanar, tant els meus professors com psicòlegs, què continués estudiant, perquè jo no ho tenia molt clar. Ara estudio informàtica.
En quin moment la natació es va convertir en la teva prioritat? Quan t’adones que estàs en l’elit del teu esport?
Encara no crec que sigui esportista d’elit…
Home, ets subcampió del món!
Soc encara molt jove i no vull que se me’n pugin els fums. Encara tinc molt a millorar i moltes batalles per davant. Òbviament, el meu somni seria participar en uns Jocs Paralímpics… Crec que si anés als JJOO de París sí que podria considerar-me esportista d’elit.
Això ho deixem per a més endavant… Quan et vas dir a tu mateix: “Tinc potencial”?
Crec que quan vaig començar a aconseguir rècords nacionals en la meva categoria. Sí, aquí em vaig adonar que el que feia m’anava bé i que podria arribar lluny. Primer vaig assolir títols en la prova per relleus amb el CN Mataró i després ja individualment.
Ara mateix, vius per i per a la natació?
Sí, tota la meva vida està enfocada als entrenaments i als campionats.
Quants dies entrenes?
Quatre, tres entre setmana i els dissabtes al matí. Vull arribar el més lluny possible en el meu esport i per fer-ho cal entrenar molt i bé.
Abans parlaves del psicòleg. Quina importància ha tingut i té en la teva trajectòria?
Sí, tinc psicòleg. És un professional molt necessari perquè la salut mental és una de les coses més importants a nivell general, però sobretot competitivament. És una ajuda, una eina imprescindible per tenir el cap fort. Animo que ningú tingui por d’anar al psicòleg o al psiquiatre.
Aquí, a l’entrenament, estàs amb el teu pare. Quin paper ha jugat i juga la teva família en la teva progressió?
La meva família és molt important, essencial. Sense ells no hauria pogut arribar fins aquí. El meu pare Eduardo, per exemple, m’ho porta tot, m’acompanya sempre amb cotxe als entrenaments i sempre que pot viatja amb mi.
Què és el CN Mataró per a tu?
Tot, la meva segona família. Aquí he crescut, aquí m’ho han donat tot, especialment en els moments difícils, quan les coses no sortien… El meu agraïment és infinit. Per això em sento molt orgullós de tots els títols que hem aconseguit com a equip, els campionats de Catalunya i d’Espanya.
Parlem del Mundial de Manchester. Abans d’anar-hi, creies que podies obtenir una medalla?
La veritat és que sí, que ho tenia al cap. Aquest va ser el meu objectiu, però fins que no l’aconsegueixes no ets plenament conscient de què has fet i de què significa. Quan vaig tocar la paret i vaig veure el resultat, que havia quedat segon, vaig sentir una emoció enorme, que havia valgut la pena haver estat tot un any preparant-me per a aquest mundial.
Dues medalles de plata. Una d’elles hauria pogut ser d’or…
En 50 lliures em van donar guanyador, però l’equip ucraïnès va reclamar, es van veure les imatges de l’arribada repetides i per mil·lèsimes de segon l’or el va guanyar el nedador d’Ucraïna amb tota justícia. Espero en una altra ocasió poder treure’m aquesta espina i ser campió del món. Continuaré treballant perquè es faci realitat.
Ara, el campionat d’Europa… i després els Jocs Paralímpics de París!
Aquest és el somni de tot esportista, però ara mateix prefereixo no pensar, anar dia a dia i si arriba, arribarà.
Quines són les teves aficions?
M’encanta veure futbol, soc seguidor del Reial Madrid i sempre he estat molt fan de Cristiano Ronaldo.
De crac a crac..
María Folgado, seleccionadora nacional FEDPC i entrenadora del CN Mataró
María Folgado, seleccionadora nacional de natació adaptada de la Federació Espanyola d’Esportistes amb Paràlisi Cerebral i Dany Cerebral Adquirit (FEDPC), és al mateix temps sòcia i fundadora de la cooperativa B-Swim, empresa amb seu a Mataró que desenvolupa la seva activitat en col·laboració amb el Centre Natació Mataró des de 2013, club en el qual és l’entrenadora de la secció de natació adaptada.
Una secció considerada la millor del país després de conquistar en nombroses ocasions els títols de Catalunya i d’Espanya. Ningú millor que la María coneix Daniel García, el seu pupil: “Va arribar al club sent un nen, crec que amb cinc o sis anys, i va aprendre a nedar amb nosaltres. És l’exemple perfecte del que pot arribar a ser un esportista si entrena bé i té bona actitud. El Dani ha tingut una evolució espectacular, tenint en compte que aquests esportistes necessiten molts anys d’entrenament. Tècnicament, és molt bo i ha aconseguit un gran nivell, traduint-se tot això en èxit esportiu”. No és d’estranyar que la Maria, que ha estat en dos jocs paralímpics com a entrenadora (Londres i Tòquio) i repetirà aquest estiu a París, s’emocionés després de veure com el Dani es convertia en subcampió del món a Manchester: “Va ser un moment molt especial perquè em van venir imatges dels seus inicis, quan tenia por, dificultats, inseguretats, i veure tota aquesta evolució va ser molt emocionant. Som diversos tècnics els que hem participat en la seva formació”.
La participació dels esportistes en natació adaptada va per categories: “El Dani té una classe 3, que és per a esportistes amb capacitat física o paràlisi cerebral. En natació hi ha 10 categories . La 1 és la de major afectació i la 10 la que menys. La del Dani és una categoria amb bastant afectació. Pel que fa a les proves nacionals i internacionals, les competicions es fan amb tots els esportistes i a partir de la seva categoria o classe d’afectació es fa una ponderació per punts. Si bé a nivell de campionats d’Europa, del món o Jocs Paralímpics, per exemple, cada nedador competeix només amb els de la seva mateixa classe”.
El Dani té tots els números per representar Espanya en els Jocs Paralímpics de París. Primer haurà de tenir la mínima i després passar una classificació medicoesportiva durant els primers tres mesos d’aquest any 2024 per certificar que està dins de la llista olímpica. Hi ha dos nedadors més del CN Mataró que poden anar a París: Berta García i Ariel Schrenck.
Palmarès Dani Ferrer
2018/Campió d’Espanya relleus 4×50 Dues medalles d’or en els World Games.
2019/Campió d’Espanya relleus i per clubs.
2020/Campió Catalunya 150 estils, 100 esquena.
2021/Campió d’Espanya 4×50 lliures Campió Catalunya 100 esquena.
2022/Campió Espanya 4×50 lliures Campió d’Espanya amb Catalunya.
2023/Rècord d’Espanya 50 esquena, 50 braça i 50 estils. Dues medalles de plata Mundial de Manchester
Entrevista de Toni Frieros
