Connect with us

Clubs

Francesc Casabella, president del CN Mataró

“El títol de lliga de l’equip femení de waterpolo ha estat el colofó a la gran feina feta aquests anys”

L’històric títol de lliga de l’equip femení de waterpolo del CN Mataró ha arribat sota la presidència de Francesc Casabella, un empresari mataroní de gran prestigi. Llicenciat en Empresarials i amb MBA per Esade, va començar la seva trajectòria laboral a la companyia tèxtil de la seva família i, al llarg de la seva carrera professional, ha passat per companyies com Pwc o La Sirena, de la qual va ser propietari. Avui és soci d’un fons de capital privat i forma part de consells de direcció de diferents empreses, com Assolim.

Avui és el president més feliç del món, no?

Un dels més feliços, sens dubte. Ha sigut una manera molt maca de tancar aquesta temporada. No només per aquest triomf, sinó com a colofó a la feina d’aquests últims anys.

Com arriba al CN Mataró?

Fa més de 25 anys… Venia a nedar cada matí abans d’anar a treballar. Amb els anys, vaig arrelar al club i els meus fills varen començar a venir-hi també com a esportistes del club. Van provar diferents esports, però tots dos es van decantar pel waterpolo. Han jugat a totes les categories inferiors del club i van poder debutar de ben joves a l’equip de Divisió d’Honor. Molt orgullós per ells.

Quan entra a la directiva?

Tot va començar quan era directiu de La Sirena i els meus fills ja formaven part del club. Vam decidir que estaria bé que La Sirena patrocinés el CN Mataró, tant a la canalla com a l’equip femení. Això va ser a la temporada 2012-13. D’aquí que a les jugadores del femení les anomenessin “Les Sirenes”… (Riu) Sí, la veritat sigui dita, el patrocini i el waterpolo encaixaven perfectament. Varen ser set anys de patrocini que foren molt rellevants i fructífers, pel que fa a agfar importància a nivell nacional i europeu com a equip femení. En aquest període es va guanyar la copa LEN l’any 2016. En definitiva, vam guanyar rellevància i vam fer el salt a Europa, ara amb Assolim com a patrocinador.

Vostè ha estat protagonista indiscutible de l’auge del waterpolo femení a Mataró…

Ho he viscut en primera persona, però ni molt menys he estat protagonista. Els veritables protagonistes són la canalla, els pares i mares que se sacrifiquen per dur els seus fills i filles al Centre, i també els entrenadors, amb l’Elena Padilla ara al davant, com a cap de la secció, i que sí que estava als inicis i sempre ha estat un pal de paller de la secció. Sense aquest esforç per part de tots seria impossible assolir l’èxit que estem tenint. I no només a waterpolo, sinó a totes les seccions. Nosaltres com a directius ens impliquem, gestionem recursos i intentem catalitzar els processos, però ni de bon tros som qui tira tot això endavant. Sense les persones del club i els socis i sòcies i esportistes, res seria possible.

Abans va ser vicepresident…

Vaig entrar a la directiva el 2017, com a vocal de waterpolo. Després vaig esdevenir vicepresident. I més endavant, l’anterior president, Joan Gros, va decidir que era moment de fer un pas al costat. Em va proposar ser el seu relleu i, tot i ser un moment econòmicament complicat (encara arrossegàvem els estralls financers de la covid), vaig acceptar amb l’objectiu de capgirar la situació.

En quina situació es trobava el club?

Perdíem diners i ens havíem endeutat molt per poder continuar, com molts clubs van haver de fer. Des del meu punt de vista, es tractava senzillament de deixar de perdre diners i de poder començar a invertir en millores i serveis. Som una entitat sense ànim de lucre, tot el que ingressem es destina a millorar el mateix club.

“Dani Ballart és la persona ideal per continuar liderant el nostre projecte. És un autèntic perfeccionista, un malalt del waterpolo

Com ho van aconseguir?

Repensant molt el que fèiem, també posant recursos on calia. Vam fitxar també un gerent, el Jordi Neira, persona amb molta experiència a l’esquena i que, sens dubte, ha estat clau aquests darrers anys. Per poder millorar, hem combinat la inversió i millora de les instal·lacions. Això ens permet oferir més serveis als nostres socis, que són la base de la nostra entitat. Des del punt de vista social, el millor ha estat el sentiment de pertinença al club, que tornem a ser un punt neuràlgic i de trobada social. I en això, el nou enfoc del restaurant ha estat clau.

Quants socis té el club?

Ratllem els 5.600. A nivell econòmic, 6.000 seria probablement la xifra ideal però també pensem que hem de trobar un equilibri raonable doncs més gent acabaria afectant els espais públics. Es tracta d’assolir un equilibri, no de guanyar els màxims diners possibles. Millorar la qualitat sempre per sobre de la quantitat.

Parlem de les seccions del club: tennis taula.

És un miracle el que aconseguim amb el poc espai que tenim. Tenim la sort de comptar amb un enorme referent internacional com és Galia Dvorak, que ha estat ni més ni menys que a quatre Jocs Olímpics. Ella és l’estel que ens guia a tots. A poc a poc, és un projecte de futur, i no ens plantegem en cap moment deixar-lo. Sens dubte, la filosofia és formar gent de la casa.

També tenen un dels equips de natació adaptada més importants d’Espanya…

És una secció que ens estimem molt pel mèrit que tenen els esportistes i l’equip que els acompanya en el dia a dia. Més enllà que també és una secció exitosa, amb múltiples campionats d’Espanya de forma consecutiva. Són esportistes que competeixen arreu del món i una mostra d’orgull i de la grandesa del nostre Centre.

Una de les grans promeses mundials de la natació sincronitzada és Isabel Shuang.

És una gran persona, molt humil i treballadora, és una formigueta. La natació artística, a més, complementa molt bé la resta de modalitats i estem molt contents amb la feina de la Mari Carmen, que és la directora d’aquesta secció i l’ànima de tot plegat.

Triatló…

Ja portem 23 edicions del triatló Ciutat de Mataró, que aviat és dit… És un esport que ja és generacional dins del nostre club de la ma incansable del José Luís Cano. A més, ho tenim tot a prop: el mar, el passeig marítim i una N-II cada cop més pacificada per poder anar en bicicleta.

En aigües obertes compteu amb Willy Pujol…

És un gran competidor, té una mentalitat per sobre de la mitjana… A més, és un esportista que sent el Centre com pocs. Molt orgullós d’ell i de l’equip tècnic, en especial el Roger Cruanyas que és el cap tècnic de la secció.

Quina idea teniu per al waterpolo masculí?

Si bé els últims anys no han estat tan exitosos com haguéssim volgut, aquest any hem tornat a anar a Europa, amb un equip molt jove. El waterpolo masculí, però, té un problema…

De què es tracta?

S’ha provocat molta inflació, els darrers anys s’ha entrat en una espiral de creixement del cost. Si vols competir al més alt nivell, has d’invertir molts diners, cal fer inversions enormes. En els grans equips s’ha assolit un nivell pressupostari i salarial amb què nosaltres no podem competir. Molts clubs només aposten per un dels equips. Nosaltres en tenim dos i, des de fa un temps, tenim un femení de primera línia europea.

Tornem al femení… Vàreu deixar el CN Sabadell fora d’una final de lliga que no es perdien des de 1998.

L’any passat vam quedar segons en absolutament tot: Lliga, Copa Catalana, Copa d’Europa… Aquest any, hem guanyat la Lliga de forma molt dominant, sense perdre cap partit del play-off, i vam fer una fase regular de Copa d’Europa impressionant, tot i que després vam caure a la semifinal.

“Som una entitat sense ànim de lucre, tot el que ingressem es destina a millorar el mateix club”

Creu que va afectar que uns dies abans se sabés que Aarts i Van de Kraats marxaven al Sabadell?

Si dic que no faltaria a la veritat. Aquestes coses afecten tot i que s’intentin portar bé, i va afectar en particular el rendiment d’algunes jugadores. Ara bé, no és excusa. No vam estar a l’alçada.

Esteu molestos?

Evidentment, no ens va agradar la situació i menys la setmana de la final europea a quatre. Dit això, la realitat és que les jugadores acabaven contracte i tenien llibertat per negociar al final de la mateixa.

No poden competir amb el Sabadell?

A nivell econòmic no. Hem de ser molt realistes i hi ha molta diferència de pressupost. Dit això, no volem competir sinó oferir coses diferents per captar talent, créixer amb ell i ser competitius. Oferim gran professionalitat, acollim bé la gent i l’estimem, tenim un entorn idíl·lic…

Dos dies abans de la final, vau renovar Dani Ballart.

El nostre projecte tant de waterpolo com de club mai no depèn del curt termini. Creiem que el Dani, encara que no hagués guanyat la lliga, continua sent la persona ideal per encapçalar aquest projecte. Un projecte, a més, que cada any ha anat en trajectòria ascendent. No tindria cap sentit ara qüestionar-nos el Dani. Com tampoc l’Elena, sinó que ens reafirmem en l’aposta d’aquest model.

El Dani és un gran líder?

És un perfeccionista, un malalt del waterpolo. Viu la seva feina i aquest esport com pocs, té moltíssima experiència com a jugador d’elit i també com a entrenador.

Malgrat les baixes, tindrà el CN Mataró un equip competitiu?

Tindrem un gran equip i ja hi estem treballant. Sabem quin tipus de jugadores volem i estem confeccionant una plantilla competitiva, a més que hem renovat el patrocini amb Assolim, fita de la qual estem molt contents i ens permet mirar el futur en positiu.

En l’aspecte personal, se sent orgullós d’aquesta Lliga, la segona a la història del club?

Molt, però és la feina de tots, jo soc dels que no m’agrada gaire sortir a la foto…

More in Clubs