El seu club, el Judo Rei del Masnou, inscrit en la FCJ el 2004 i situat a l’Escola Lluís Millet, és tot un referent d’aquest esport al Maresme i a Catalunya. Sota la seva tutela ha format a centenars de nens i nenes. Avui, als 56 anys, està centrat en l’alta competició, on els seus judokes han aconseguit resultats històrics. Tota una vida dedicada al judo.
Quan va començar tot?
A Corunya, on vaig néixer, als 11 anys i per ‘culpa’ d’un veí. M’hi vaig enganxar… i fins ara.
Molt bons començaments…
Vaig obtenir medalles en campionats d’Espanya en categories menors i campió d’Espanya militar, una medalla difícil perquè en aquella època tothom feia la mili, és clar… Amb 19 anys, a les semifinals d’un Campionat d’Espanya, em vaig lesionar de gravetat en un genoll i en els anys successius em van operar cinc cops: menisc, creuats, cartílag… Als 24 anys ja no podia competir i em vaig centrar en la docència.
A Catalunya, al Maresme…
Sí, vaig venir a viure i a treballar a Barcelona als 20 anys. Quan em vaig lesionar i vaig haver de retirar-me va ser quan vaig muntar el Club Judo Rei. Primer vaig estar a Montgat i des de fa molts anys al Masnou, sempre en el col·legi Lluís Millet. Oficialment, el club es va inscriure en la Federació Catalana de Judo el 2004. Ara complim vint anys.
El nom del club és un joc de paraules…
Així és, Rey amb ‘y’ és el meu cognom i Rei amb ‘i’ llatina és la salutació japonesa, l’expressió de respecte, cortesia i agraïment cap al sensei, company o rival amb el qual practicaràs o competiràs.
“El judo és la meva vida i la meva passió des que vaig començar a practicar-lo amb onze anys”
També feia classes de judo a l’Escola Betlem de Premià de Dalt…
Sí, durant sis o set anys, tant als nens de Primària del Betlem com als del col·legi Lluís Millet. Competíem en el Consell Escolar del Maresme, però és clar, va arribar un moment en el qual eren incompatibles els horaris escolars amb els meus viatges per acompanyar els nois que sortien a competir a nivell internacional.
Què és el judo?
Per a mi, gairebé tot. És l’esport que més recomana l’Organització Mundial de la Salut. Ho té tot per al desenvolupament físic dels nens perquè que et permet treballar tot el cos. També t’ajuda molt en la vida, perquè t’inculca respecte cap als altres i seguretaen un mateix. I més coses, és clar…
Continuï…
El judo és un dels esports olímpics per excel·lència i on en més països és esport nacional: el Japó, França, Corea, Mongòlia, Brasil, Itàlia, Portugal… Cap altre esport ha tingut més abanderats en els Jocs Olímpics que el judo. És un conjunt de virtuts, sobretot a nivell físic, perquè és molt exigent. Hi ha esports que entrenant una hora o dues al dia ja és suficient. En el judo, no. Si vols estar entre els millors has d’entrenar cinc o sis hores diàries.
Quants alumnes té ara?
Uns 70.
“Ho té tot per al desenvolupament físic dels nens perquè et permet treballar tot el cos. També t’ajuda molt en la vida, ja que t’inculca respecte cap als altres i seguretat en un mateix”
Ha canviat molt la realitat del judo des que vostè va començar?
Moltíssim… Ho té tot per al desenvolupament físic dels nens perquè que et permet treballar tot el cos. També t’ajuda molt a la vida, perquè t’inculca respecte cap als altres i seguretat en un mateix. En els anys 80 i 90, la millor edat d’un judoka era a partir dels 25 anys i ara hi ha nois que amb 17 anys ja són campions d’Europa o del món. En els meus inicis, per exemple, no hi havia campionats d’Europa cadet.
“En els anys 80 la millor edat d’un judoka era a partir dels 25 anys i ara hi ha nois que amb 17 anys ja són campions d’Europa o del món
Avui sí…
Abans el nivell mitjà era bo per competir a Espanya, però no per fer el salt professional o internacional. No existia cap circuit mundial i ara n’hi ha fins i tot en edat cadet. En la meva època no començaves a entrenar de debò fins als 21 anys. Ara tens xavals amb 14 o 15 anys que deixen casa seva per anar a entrenar al CAR de València i es dediquen en cos i ànima al judo. El que vull dir és que, en haver-hi ara més competència, per estar tots millor preparats, és molt més difícil arribar a dalt i destacar.
Quina és la prova més important del circuit?
Al marge dels Jocs Olímpics, mundial i europeu, la gran cita és el Grand Slam de París, en el pavelló París Bercy, que és considerat el campionat del Món no oficial. Més de 20.000 persones ho abarroten cada dia per a veure els judokes. En l’última edició, Mireia Lapuerta, la meva pupil·la, va aconseguir el bronze.
“Mireia Lapuerta està amb mi des dels quatre anys. És un orgull molt gran que ara sigui una de les millors judokes del món
Ha citat la Mireia. Des de quan entrena amb vostè en Masnou?
Des que tenia quatre anys. Va ser medalla d’or en l’Europeu cadet en 2016 i primera del rànquing mundial júnior, la primera vegada en el judo espanyol, tant femení com masculí, i també la primera que va aconseguir ser número u del món sub-21… Un altre rècord de la Mireia és que és la judoka a Espanya que té més Copes d’Europa de la història entre cadet i sub-21. Amb 17 anys ha disputat més campionats internacionals que jo en tota la meva carrera. El nivell ara és molt més alt i comences a entrenar i competir més aviat, per això té molt de mèrit que la Mireia sigui una de les millors del món al seu pes, -48 kg.
Ara té un altre diamant en brut a les seves mans…
Sí, Jana Cid, que ve a entrenar cada dia des de Barcelona. La Jana és campiona d’Espanya infantil i al març va guanyar a Riga (Letònia) l’or en el European Cup Sènior. Actualment també és una de les millors del circuit.
Fins quan pensa seguir al capdavant de Judo Rei?
Tinc la gran sort de comptar amb l’ajuda de Noelia, que s’ocupa dels més petits i de l’escola. El meu objectiu és continuar treballant perquè tots pugin el seu nivell. Gaudeixo molt quan la Mireia o la Jana guanyen medalla, però quan un noi o noia guanyen altres títols també em fa molta il·lusió. El judo és la meva passió.
PALMARÈS DEL CLUB
- Més de 70 medalles nacionals en totes les categories
- Club català amb més medalles en Copes d’Europa (38)
- Club català amb més medalles en Campionats d’Europa (8)
- Dues medalles al Grand Prix
- Quatre medalles al Grand Slam
Judokes del club que han estat al Top 10 del rànquing mundial:
- PAULA ROSET: 8a en cadet
- MARTA ALSO: 10a en júnior
- ORIOL SUBIRANA: 8è en júnior
- ILIA KABLULIANI: 10è en júnior
- MIREIA LAPUERTA: 3a cadet, 1a júnior i 13a absoluta
Entrevista de Toni Frieros
Fotos de Pep Morata
