El sabumnim Myung Soo Kim va fundar la seva escola, Gimnàs Kim Moo, a Arenys de Munt el 1986, i des d’aleshores no ha parat d’ensenyar la filosofia i la tècnica a arenyencs i arenyenques.
Ara, el sabumnim Erik Salazar, de vint-i-set anys, exalumne i actual mestre de taekwondo del Gimnàs Kim Moo, s’està preparant per heretar-lo i continuar el llegat del mestre Kim.
Què és el taekwondo?
Erik: El taekwondo és una art marcial que ve de Corea, que és bastant recent, del 1950, i agafa una mica de l’estil personal del creador (el general Choi Hong-hi), que va viure la seva vida fent arts marcials. Agafa una mica del karate i també d’arts marcials tradicionals xineses. És una barreja d’entrenament físic i també mental, i de filosofia de comportament.
I, personalment, quin significat té el taekwondo per a vosaltres?
Erik: És una part de la meva vida, és molt important per a mi. No només m’afecta físicament, em serveix per entrenar i també m’ajuda en molts altres àmbits mentals. He après moltes coses del taekwondo i m’ha servit com a guia a la meva vida personal.
Sabumnim Kim, com va arribar vostè al taekwondo?
Kim: Gairebé no ho recordo perquè ja fa molts anys. Vaig començar amb catorze anys més o menys. Era molt molt prim, pràcticament no tenia múscul, així que em vaig apuntar a taekwondo i per això vaig començar: per salut. Després em va agradar la competició i la filosofia. Abans el taekwondo era molt diferent.
Com ha canviat el taekwondo des que va començar fins ara?
Kim: Ara és molt light, abans era més dur físicament i mentalment. A la meva època el taekwondo era una filosofia, treballar cos i ment. Ara és molt més esport que no pas filosofia, però jo continuo intentant ensenyar la filosofia antiga de treballar cos i ment. Ensenyem l’esport, però a mi sempre m’ha agradat que els nois i noies d’aquí tinguin una mica de cultura. La filosofia és seguir el camí correcte: ser bones persones, no dir mentides, ser responsables i participatius. Ensenya a no trair.
Com és que va deixar Corea?
Kim: En acabar la universitat, a Corea del Sud, tenia moltes complicacions per política, així que vaig venir a Catalunya l’any 1981, a Arenys de Mar, per fer de mestre de taekwondo. Tres anys després vaig mudar-me a Arenys de Munt. Vaig conèixer una dona, me’n vaig enamorar i m’hi vaig quedar.
Quants anys fa que el gimnàs està actiu a Arenys de Munt?
Kim: Trenta-set anys. Jo n’estic molt satisfet, sobretot de l’Erik, que vol continuar i així ja tinc successor.
Com va triar l’Erik?
Perquè és molt bo. Des de petit que va venir al gimnàs amb cinc anys ja volia ser mestre.
Erik, tu has passat d’alumne a mestre i a encarregat del gimnàs. Què t’ha convençut a voler-te dedicar al taekwondo com el sabumnim Kim?
Erik: Uf, és que han passat tants anys… ha estat gradual en el temps, no ha estat sobtat. Vaig començar amb cinc anys, entrenant i progressant, i quan ja tenia dotze o tretze anys vaig començar a ajudar a les classes. Les classes les feia el sabumnim i jo l’ajudava una mica, com un capità de grup.
Més endavant vaig començar a impartir algunes classes als nens més petits i fent més d’ajudant del mestre, i al final vaig acabar fent jo les classes. També, com ha dit el sabumnim, he intentat tocar tots els àmbits, perquè crec que si t’has de dedicar al taekwondo has de saber de tot. He tingut la meva etapa de competir, la d’estudiar pumse, la d’entrenar, la de fer classes… A mesura que vaig anar avançant, impartint classes i tenint més responsabilitats, va ser quan vaig començar a veure-ho possible i vaig decidir agafar el gimnàs.
Quin és el futur del gimnàs Kim Moo?
Erik: Doncs continuaré jo amb l’assessorament del sabumnim. Continuaré el llegat de Kim. És un gran honor.
I el futur del taekwondo?
Kim: Evolucionarà molt més. Actualment, l’art marcial més practicada del món és el taekwondo. Hi ha de tot, hi ha molts tipus d’espectacles: les exhibicions de competició o de trencament de fusta, les competicions a les olimpíades… Ara està molt de moda el combat com l’MMA (arts marcials mixtes). El gimnàs del futur són les arts marcials, però ja ho veurem.
Erik: Com que abraça tantes coses, té molta projecció. Hi ha arts marcials que només fan combat. El taekwondo té molts àmbits: exhibició, trencaments, que aquí no són tan populars però a Corea tenen molt d’èxit, els pumses, els combats.
