“L’halterofília m’ha donat autoestima, m’ha canviat la vida”
Elisabet Pujol Barnés, nascuda a Malgrat el 15 d’octubre de 1990 (33 anys) és un cas excepcional en l’esport d’elit. Va començar en el món de l’halterofília el 2018, fa tan sols cinc anys… i ja és campiona de Catalunya i subcampiona d’Espanya del seu pes, 73 quilos.
Els seus pares, tots dos culturistes, són els propietaris del conegut gimnàs Fòrum de Blanes. L’Elisabet treballa a la recepció i també és monitora de sala.
Expliqui’ns la seva sorprenent història…
Mai no vaig ser una nena ni una dona esportista, malgrat que a casa tenia l’exemple dels meus pares, tots dos culturistes d’èxit. No m’atreia aquest món, fer dieta, les peses… No obstant això, fa uns anys, necessitava canviar la meva vida, estava desmotivada i gràcies a una amiga vaig començar a fer crossfit en el club 77 Feet de Blanes. Em va agradar molt, m’hi ‘vaig enganxar’.
Dins del crossfit hi havia l’halterofília i no m’anava malament, la veritat. Sentia que m’ajudava molt en la meva vida personal.
Què li aportava?
Sobretot, molta seguretat en mi mateixa, motivació, afany de superació. Estava estancada en la meva vida personal i l’halterofília va ser com una injecció d’autoestima. Em dona tranquil·litat, pau, em treu l’estrès.
“Encara que no ho sembli, és un esport tècnic, de control i molt mental. La força, si no saps controlar-la, no serveix de res
I va fer el pas cap a la competició…
Vaig decidir fer halterofília de forma més específica en el club de Blanes, on hi ha un grup de noies, i vaig conèixer a qui ara és el meu entrenador, Sebastià Paredes, qui em va dir que portant l’entrenament adequat podria arribar lluny. En poc temps vaig passar de 64 quilos als 73 que tinc en l’actualitat.
L’halterofília és qüestió de força?
No sols és força. Encara que no ho sembli, és un esport molt tècnic, de molt de control. La força, si no saps controlar-la, no serveix de res. A més, és molt mental i òbviament has de treballar la força.
I la dieta?
La justa i la necessària. Jo, a més, i encara que no ho cregui, soc vegana. Cal ingerir les calories justes per entrenar i competir adequadament. Ser vegana no em suposa cap desavantatge.
Quan va debutar?
Hi ha una lliga entre diferents clubs durant la temporada i al final és el que et permet anar als campionats de Catalunya i d’Espanya per equips. El meu primer campionat de Catalunya va ser l’octubre de 2020 i ja vaig quedar tercera, la qual cosa va ser una gran sorpresa per a tots, ja que jo mai havia competit abans. Recordo que vaig ser un sac de nervis per la pressió.
Vaig tornar a l’any següent i em vaig proclamar campiona. També el 2022 vaig fer tres bronzes en el Campionat d’Espanya: arrencada, dos temps i en el total olímpic.
I enguany, subcampiona…
Sí, a Huércal de Almería, representant la Federació Catalana. Vaig fer 83 quilos en arrencada (el meu rècord és 87), la qual cosa em va valer la plata i 103 quilos en dos temps (la meva millor marca és de 112,5 quilos) que va ser bronze, igual que en el total olímpic.
“El meu somni és guanyar el campionat d’Espanya i fer la marca mínima per anar a un Europeu o un Mundial”
Quines metes té a partir d’ara?
El meu somni és guanyar el campionat d’Espanya. Haver començat tan tard és un hàndicap per a mi, m’ha impedit poder estar becada al CAR o a la Blume. Malgrat això, vull treballar per aconseguir el mínim del total olímpic, que són 212 quilos. Això em permetria tenir opcions de representar Espanya en campionats d’Europa i del món. Poder anar amb l’espanyola seria la bomba per a mi. Estic molt motivada per fer aquesta mínima.
Què significa Lydia Valentín per a vostè?
Per a mi i per a totes les dones que fem halterofília. És el nostre referent, l’exemple a seguir. Una gran campiona olímpica que ens ha obert les portes i ens ha ensenyat el camí. Fa deu anys no veies a dones aixecant pesos en un gimnàs. Avui és una cosa habitual. No la conec i em faria molta il·lusió veure-la un dia.
Diu que és vegana. Quantes vegades menja al dia?
Cinc.
I quantes hores entrena?
Entreno cada dia menys diumenge, que descanso. I cada dia faig dues sessions d’entrenaments, halterofília i musculació. I quan no entreno, aquí al peu del canó a la recepció del gimnàs.
Donant exemple.
Entrevista de Toni Frieros
