El regatista del CN El Balís, campió d’Espanya, d’Europa i del món de vela, i olímpic a Tòquio, competirà als Jocs de París a la Classe 49er
Va néixer el 23 de maig del 1994 a Münsterlingen, Suïssa, però la seva família és alemanya. Quan ell tenia tres anys es van mudar a Barcelona. Una decisió clau per entendre aquesta relació d’amor amb la vela que ha marcat la seva vida, primer a Arenys de Mar i després al CN El Balís, sempre al Maresme. Florian ha estat campió d’Espanya, d’Europa i del món en diferents modalitats de vela.
Com acaba un alemany competint sota els colors del CN El Balís de Sant Andreu de Llavaneres?
Vam començar a navegar en Optimist a Arenys de Mar, però al cap d’uns anys l’equip de competició es va traslladar al CN El Balís juntament amb Magda Resano i Lola Resano, referents en l’àmbit nacional de la vela. Vam ser una mica els que vam estar lluitant per poder representar el nostre club a totes les competicions de Catalunya i Espanya.
No aixecaves tres pams de terra que ja navegaves…
Amb sis anys, a classe Optimist, fins als 12, que va ser quan em vaig classificar per al primer campionat del món. Només hi anaven cinc a nivell espanyol. Però no m’hi van deixar competir perquè només tenia la nacionalitat alemanya, encara no tenia l’espanyola. Amb la meva família vam decidir llavors fer una passa endavant i iniciar-me amb la classe 29er, que és la versió juvenil, diguéssim, de la 49er, que és en la qual competeixo ara.
Vaig fer tres anys de 29er, primer amb el meu germà i després amb Carlos Robles. Vam guanyar tres campionats del món i un campionat d’Europa. Després vaig passar pel kitesurf, per la classe Nacra, que és mixta, i ja amb el 49er, que és al que em dedico ara plenament.
“Als JJOO de París l’objectiu és la medalla d’or”
Portes més de 20 anys competint pel CN El Balís. A què es deu aquesta fidelitat?
Al nostre esport una de les màximes perquè algú tingui èxit de cara al futur és tenir una bona base. Aquesta base te la poden donar o no els clubs nàutics a la teva formació. Jo recordo molt bé quan encara navegava a Arenys de Mar i un dia, navegant prop de la piscifactoria, que crec que ja no hi és, va venir la Magda, superexigent. Era el que necessitàvem en aquell moment, ens va apujar el nivell. El Balís em va donar l’oportunitat d’acostar-me al professionalisme, a sentir aquest esport. I sempre m’ha cuidat. Ara, malauradament, no hi puc anar gaire, sempre estem viatjant i el quarter general de la Federació, la base, és a Santander. Estem bastant a Lanzarote. Però porto el club amb mi.
Us mudeu a Barcelona i acabeu a Llavaneres.
El meu pare havia començat a navegar a Sant Pol. Al costat hi havia Arenys de Mar i després quan vam traslladar tot l’equip de competició al Balís ens hi vam instal·lar. M’han sortit moltes oportunitats per anarme’n a un altre club. Un cop ets un esportista olímpic atreus l’atenció. Però la meva filosofia sempre ha estat tornar al club el que em va donar al seu dia. M’ha permès convertir-me en el que soc ara. Feliç i orgullós de representar el Balís a tot el món. Cada cop que puc hi passo per estar amb la gent.
Un dels grans projectes en què estàs immers ara és el circuit Sail GP. Explica’ns en què consisteix.
És com la Moto GP o la Fórmula 1 de la vela. És la millor competició de vela que hi ha al món ara mateix, pel format i les embarcacions. Hi ha un gran premi cada mes per tot el planeta. El motiu pel qual es va formar va ser crear un millor esport a través de la competició i un millor planeta. La branca de la sostenibilitat té moltíssima importància, tanta que s’ha creat una lliga interna, la lliga d’impacte.
Els 10 equips competim entre nosaltres per veure qui té millor petjada mediambiental o qui té les millors iniciatives sostenibles. Parlem de dissenyar projectes amb socis i fundacions, unir forces per crear un impacte positiu.
El regatista del CN El Balís serà a París 2024 a la Classe 49er
A més a més, us serveix de preparació per als Jocs Olímpics…
A nivell esportiu és increïble per a nosaltres. És la lliga més prestigiosa, està en continu desenvolupament. La premissa és que tot és igual per a tots. No és com la Fórmula 1 on un pot tenir millor cotxe que un altre. Tots tenim el mateix vaixell i tots tenim accés a la ‘data’ (les dades, el que recol·lecten els sensors). Podem comparar com navega l’un i l’altre, és una passada. Tecnologia pura. Competim amb els millors regatistes del món. Fins i tot a vegades els guanyem, com va passar fa poc a Los Angeles.
Competiu sota el paraigua de la Federació Espanyola o funciona a part?
És independent de la Federació, és un projecte privat, però és veritat que la Federació ens dona suport i estem intentant unir forces també per veure quines vies podem explorar, com per exemple crear un projecte d’introducció al ‘foiling’ (una barreja entre kite i windsurf) a Espanya. La transició al foiling és el més present a l’esport i hi ha moltes oportunitats.
Compagines la teva activitat esportiva amb un projecte personal, ‘Flying Sardine’. En què consisteix?
Tinc una empresa amb uns socis portuguesos i al que ens dediquem és, entre altres coses, a produir l’hydrofoil, que és el que va sota la taula de kitesurf. Has de registrar el teu producte per als Jocs Olímpics, fan una inspecció de fàbrica molt minuciosa. Els Jocs tracten de tenir igualtat de condicions entre tots els països. Cobrir el desajustament entre països rics i pobres. És el que el COI intenta fer, eliminar aquestes diferències al màxim.
He llegit que us consideren un dels favorits a guanyar l’or als Jocs Olímpics de París.
Nosaltres som un dels equips més nous, més joves. Diego Botín, el meu company, porta 11 anys a la classe 49er, jo un i mig perquè n’he passat per altres abans. Hem de tancar aquell forat quant a coordinació entre nosaltres i jo posar-me bé al vaixell, però sí que és veritat que durant aquests gairebé dos anys que portem junts hem tingut resultats molt bons i tenim molt clar que l’objectiu és penjar-nos l’or a París. Després és veritat que poden passar moltes coses, els Jocs són sempre molt especials.
Com va néixer aquest equip amb el Diego, us coneixíeu d’abans?
Ens coneixem des de fa molt de temps, vam coincidir a Optimist. Jo vaig fer la meva trajectòria i vam tornar a coincidir al projecte de la Copa Amèrica juvenil, que es va celebrar el 2013 a Bermudes. Jo vaig preparar la campanya olímpica de Tòquio a la classe Nacra, ell estava a 49er. I després dels Jocs, com havíem estat bastant en contacte, vam parlar dels objectius de cada un i vam trobar sinergies i vam decidir començar un projecte junts.
“Als Jocs de Tòquio vam tenir opcions de medalla a la classe Nacra 17 fins al final i per això tinc una espina clavada malgrat haver obtingut diploma olímpic”
Serà la teva segona experiència olímpica. Quins records tens de Tòquio?
Vaig participar amb la Tara Pacheco a la classe Nacra 17, que és mixta. Vam formar l’equip el 2018. Va ser una campanya olímpica ‘exprés’. Competíem contra parelles que portaven cinc o sis anys juntes. Així i tot, vam aconseguir classificar a Espanya. L’objectiu, sent realistes, era fer-ho tan bé com poguéssim. Però llavors es van posposar els Jocs un any i això ens va anar molt bé, vam tenir més temps per conjuntar-nos. Vam arribar a Tòquio amb el propòsit de guanyar una medalla. Vam tenir oportunitats fins a l’últim dia de competició, però al final no es va donar i vam acabar sisens. Diploma olímpic, però et queda aquella espina clavada. Ens vam quedar a les portes.
Ara París 2024. A prop de casa
La vela es farà a Marsella. Aquest 2023 ja hi hem estat tots els equips entrenant, coneixent el terreny. No és una ciutat gaire bonica, però per navegar el camp de regates és molt variat i està molt bé per uns Jocs. Tindrem la família a prop donant-nos suport i això ens anirà molt bé.
“M’han sortit moltes oportunitats per anar-me’n a un altre club. Un cop ets un esportista olímpic atreus l’atenció, però la meva filosofia sempre ha estat tornar al Balís el que em va donar al seu dia. M’ha permès convertir-me en el que soc ara”
L’any que ve en fas 30. Com visualitzes el teu futur professional?
Ara mateix no ho sé. Les decisions quan millor es prenen és quan acaba la campanya olímpica. Amb tota la informació sobre la taula de com ha anat. Ara com ara el que sé és que continuaré al món de la vela, d’una manera o d’una altra. Si faré una altra campanya olímpica o no ho decidiré després dels Jocs. Totes les meves energies estan destinades a preparar bé París, en tinc moltíssimes ganes.
Com és avui en dia viure del món de la vela?
Al pertànyer a l’equip preolímpic de la Federació Espanyola de Vela aconsegueixes suports econòmics per a les teves despeses i tens cobertes moltes coses que necessites. Com millor ets, més t’endús; és bàsicament la filosofia. Després estan les beques ADO del Consell Superior d’Esports (CSD), amb diners estatals. Aquests depenen 100% dels teus resultats al campionat més important de cada any. Durant tres anys és el Mundial i cada quatre, els Jocs Olímpics. Si tens bons resultats viure d’aquest esport és molt just, però tens les despeses cobertes. Ho combinem amb la vela professional, el circuit de Sail GP. A nivell de marques és molt complicat atreure patrocinadors.
Has d’esgarrapar molt, no?
El nostre esport no és gaire mediàtic i dependrà sempre de com ets de bo transmetent la teva imatge a les xarxes digitals. Les empreses cada cop es fixen més en aquest impacte a xarxes i mitjans digitals.
Com és un dia a dia per a tu, com repartiu l’entrenament?
És difícil tenir una mateixa rutina tot l’any. Viatgem molt, fem la campanya amb Sail GP i després les concentracions. Ara amb el Diego el que fem és despertar-nos i fer 20 minuts d’esport, tenim una rutina de no parar, dominades, abdominals, planxes, etcètera. Després fem una dutxa molt freda o quan som a Lanzarote ho fem al mar directament per estimular la circulació. Després estiraments i meditació de 20 minuts. Allà comencem el nostre dia, fem una o dues hores de brífing, reunió amb l’entrenador, dues o tres hores d’aigua i després una altra sessió de reunió per veure vídeos i analitzar. I dies alterns també el gimnàs.
Com teniu el calendari abans de centrar-vos en els Jocs de París?
Quasi cada mes tenim un gran premi del circuit de Sail GP. Comencem a Abu Dhabi al gener, Sidney al febrer, Nova Zelanda al març, a l’abril anem a Halifax, al Canadà. D’allà a Bermudes, després a Nuevo León (Mèxic) i directes a la final a San Francisco al juliol. I ja cap a França pels Jocs.
Són viatges curts, però molt llunyans. Anem d’una punta a l’altra del món. A tota vela!
PALMARÈS FLORIAN TRITTEL
- Sisè a Nacra 17 als Jocs Olímpics de Tòquio 2020
- 49er campió d’Europa
- 49er Subcampió del Món
- Or a l’etapa de Los Angeles del circuit Sail GP 2023
- Campió d’Espanya per equips a Optimist
- 3 vegades campió del món juvenil a 29er
- Campió d’Europa juvenil 29er
- Campió de la Copa del Món de Kitesurf
Entrevista de Sergi Capdevila
Fotos de Pep Morata
