El Centre Natació Mataró compta en l’actualitat amb un gerent (va prendre el relleu de l’estimat Joan Masriera) que, valgui la redundància, no és un gerent qualsevol. La persona sobre la qual pivota el dia a dia del club, Jordi Neira Tost, té una història que val la pena ser explicada i coneguda.
Jordi Neira Tost, nascut el 9 de novembre de 1964 a Reus, va formar part de la selecció espanyola de waterpolo que va participar en els Jocs Olímpics de Los Angeles 1984 i Seül 1988, on va compartir habitació amb un històric de l’esport de Mataró: Pere Robert. A més, ells dos tenen l’honor d’haver integrat l’equip que va guanyar la primera medalla en la història del waterpolo espanyol, el bronze en els europeus de Roma de 1983, sota la batuta del llegendari tècnic Lolo Ibern.
“Vaig aprendre a nedar als nou anys i en la meva infància i adolescència vaig practicar molts esports: hoquei patins, handbol, bàsquet, i vaig arribar a jugar al Nàstic de Tarragona”, explica Jordi Neira Tost a la seva oficina del CN Mataró. “No va ser fins als tretze anys que vaig començar a jugar a waterpolo al Reus Ploms i als quinze, només dos anys després, ja em va fitxar el Club Natació Catalunya, que és on va transcórrer tota la meva carrera esportiva”.
Va formar part de la selecció que li va donar la primera medalla al waterpolo masculí espanyol, el bronze de Roma el 1983
Un cas excepcional, perquè sent a penes un adolescent va deixar el seu Reus natal (“jo soc de família pagesa”, diu amb orgull) per Barcelona: “Me’n vaig anar a viure a la Residència Blume, on vaig estar onze anys. L’anècdota és que vaig sortir de la Blume vestit de nuvi per casar-me el 14 de desembre de 1988, el dia de la vaga general que es va convocar a Espanya”.
Jordi Neira Tost va arribar a la selecció espanyola amb 15 anys, abans dels Jocs de Moscou del 1980. Jugava de tot, una virtut que abans era una benedicció i ara no tant: “Viure per dins la inauguració d’uns Jocs Olímpics com va ser per primera vegada a Los Angeles, estar a la Vila Olímpica, l’obertura i la clausura… va ser una cosa meravellosa, inoblidable, el millor de la meva carrera esportiva, sens dubte. Vam quedar quarts, perquè llavors Iugoslàvia era inassolible per a nosaltres”. Va repetir aquesta experiència quatre anys més tard a Seül, on Espanya va quedar sisena.
Neira va fer tota la seva carrera al CN Catalunya, on va guanyar una Copa d’Europa, una Recopa d’Europa, dues Supercopes d’Europa, vuit Copes del Rei i set Lligues
No obstant això, també va conèixer la cara amarga de l’esport: “El nou seleccionador Draguen Matutinovic em va dir una setmana abans del Mundial d’Australia de 1991, a Tenerife, que no comptava amb mi, quan era titular a la selecció. Em vaig quedar fora dels Jocs de Barcelona, que eren la il·lusió de la meva vida”.
A l’esquerra, Jordi Neira amb el trofeu de la Copa d’Europa de waterpolo guanyada el 1995 amb el CN Catalunya. A la dreta, a la cerimònia dels JJOO de Los Angeles 1984.
Neira, per cert, també va disputar els Jocs del Mediterrani de Casablanca (Marroc) de 1983 i Latakia (Síria) el 1987. En tots dos jocs Espanya va obtenir la medalla de plata. El seu palmarès de club també és extraordinari.
Amb el Centre Natació Catalunya va conquistar set Lligues, vuit Copes del Rei… i l’anhelada Copa d’Europa, la primera i única d’aquest club guanyada el 1995, una Recopa d’Europa al 1992 i dues Supercopes d’Europa la del 1992 i la del 1925: “Mai hauria aconseguit tot el que vaig aconseguir sense l’ajuda de Ramon Geli, el president del CN Catalunya. Va ser un segon pare per a mi. Podem dir que ell em va obligar a estudiar i formar-me, i així va ser com vaig fer el BUP, el COU i l’accés a la Universitat per a més grans de 25 anys. Vaig poder llicenciar-me en INEF i després vaig fer diferents màsters, un d’ells de gestió econòmica d’entitats esportives”.
L’actual gerent del CN Mataró va participar en els Jocs Olímpics de Los Angeles 1984 i Seül 1988
Diu que el seu pare va ser el seu millor seguidor i el que li guardava moltes de les coses que es publicaven d’ell, mentre que la seva mare mai el va veure jugar: “Ella estava sempre a Reus, a casa”. El 1997, ja retirat després d’una gran carrera professional va començar a treballar com a gerent al CN Catalunya (27 anys en total com a jugador i gerent), per després estar cinc anys al CN Sitges i onze al Club Tennis Barcino.
“Va ser el setembre de 2021 quan va contactar amb mi el CN Mataró. Em vaig reunir amb Joan Gros i finalment amb l’actual president, Francesc Casabella. El novembre de 2021 vaig començar a treballar oficialment en el club”, explica l’actual gerent.
Afirma Jordi Neira Tost de manera contundent que “en el CN Mataró es respira ambient de club. Els socis el senten molt seu i accepten amb molta naturalitat i orgull que convisquin alhora usuaris i esportistes, tant d’elit com en fase formativa”. Actualment, el Centre té 5.600 socis “i el nostre pla és créixer de forma sostinguda sense col·lapsar les nostres instal·lacions, que sempre estem millorant, com ara que hem posat plaques solars de Solar Tradex”.
No dubta a afirmar que “la joia de la corona del club és el nostre equip de waterpolo femení, que és considerat un dels millors del món”. Si bé ràpidament afegeix que “també volem potenciar l’equip masculí perquè torni a estar entre els millors i igualment destinem els recursos necessaris per enfortir la resta de les modalitats esportives: natació, natació adaptada, sincronitzada, triatló i tennis de taula, on la històrica Gàl·lia Dvorak està fent una gran feina”.
Jordi Neira, un gerent ‘olímpic’.
Entrevista de Toni Frieros
