Marc Cucurella s’ha convertit en un dels jugadors més internacionals del panorama espanyol actual. Després del seu pas pel RCD Espanyol i FC Barcelona, va prolongar la seva carrera a l’Eibar i Getafe, que el va traspassar al Brighton de la Premier League anglesa per 18 milions d’euros.
El futbolista del Maresme ens rep en la seva nova ciutat de la costa anglesa, favorita per milers de turistes que busquen les seves platges, i ens fa de Cicerone. Amb ell repassem la seva trajectòria, que va començar a l’equip de futbol sala d’Alella.
Com va la teva vida a Brighton?
Molt contents la meva dona i jo de viure aquesta experiència amb els nostres dos fills, Mateo i Río. Brighton és una ciutat molt bonica, famosa pel seu moll, el Pier, on s’han rodat moltes pel·lícules i es pot passejar, menjar en els seus restaurants o passar una estona divertida en les seves atraccions. Hi ha molta vida en els mesos d’estiu, moltíssims turistes que vénen a banyar-se a les seves platges. Nosaltres vivim davant de la mar i és molt agradable.
Ja estàs adaptat?
Al club i a la ciutat sí. El Brighton és un club molt professional, ens tracten amb molt d’afecte, té personal pendent de nosaltres tot el dia, de facilitar-nos el que necessitem i treballem en una de les millors ciutats esportives d’Anglaterra. És molt gran, moderna, tot un luxe. El que més m’ha costat ha estat adaptar-me als horaris i als menjars. Has de mentalitzar-te que no pots menjar el mateix que a Espanya, però al final t’hi acostumes.
“Jugar a la Premier League és una experiència professional increïble”
I conduir per l’esquerra?
Sí, al principi et costa una mica, però és qüestió de concentrar-te i t’habitues. Sobretot, s’ha d’anar amb més cura a les rotondes.
Hi ha una certa confusió sobre si ets d’Alella o no…
Jo sempre dic que soc del Masnou i d’Alella, dels dos llocs. Nosaltres vivíem al Masnou, fins que els meus pares van decidir comprar-se una casa a Alella. Crec que tenia sis anys quan ens vam mudar a Alella. El meu pare, Òscar, treballa a COVESA, un c oncessionari de cotxes. I la me va mare Patricia és psicòloga, encara que no exerceix. Jo vaig estudiar fins a quart d’ESO en l’Escola Bergantí del Masnou.
“Sempre dic que soc del Masnou i d’Alella, on visc des que tenia sis anys. Al Masnou vaig fer tots els meus estudis a l’Escola Bergantí”
Tens germans…
Sí, dos; Lucas, que juga a futbol en un dels dos equips que hi ha a Alella, i Inés.
Com vas arribar al món del futbol?
Des de molt petit el meu pare em va apuntar al club de futbol sala d’Alella. M’agradava moltíssim, sobretot els tornejos que jugava a Teià o en el Sant Jaume de Premià de Dalt. Gràcies a un client que tenia el meu pare, em van portar a fer una prova a l’Espanyol de futbol 7. Durant dos mesos hi vaig estar anant cada setmana, però no em deien res, fins que finalment em van fitxar per al benjamí C.
Quins records tens d’aquella etapa?
Molt bonics. Vaig ser molt feliç a l’Espanyol, on vaig aprendre molt, fent grans amics que avui dia encara conservo, com Dani Olmo o Carles Pérez. Em van ensenyar moltes coses, sobretot a ser competitiu. En el meu últim any al club, l’Infantil A, vaig arribar a ser el capità de l’equip, amb Samprón i Fernández d’entrenadors. Aquell any vàrem guanyar dues vegades al Barça i vam ser campions de la Copa Catalunya.
I el Barça truca a la teva porta…
Recordo que era diumenge a la tarda i estava a casa després d’haver jugat contra la Damm. I el meu pare, en comptes de fer la migdiada, es va aixecar, es va dutxar i va sortir de casa. Quan va tornar ens va explicar que s’havia reunit amb el Barça, que li havia trucat Guillermo Amor, i que volien fitxar- me.
I la teva reacció?
Molt content d’una banda i molt espantat per un altre. Em dolia deixar l’Espanyol, però a casa tots eren del Barça, fins el meu avi, que em portava al Camp Nou. Aquell any el Barça també va fitxar del meu equip a Carles Pérez i Carles Torrent, així que com anava a estar amb amics meus em vaig acabar de decidir.
“Tinc l’espineta clavada de no haver arribat al primer equip, però al final descobreixes que fora del Barça també es pot jugar, ser feliç, assolir objectius i tenir una bona carrera professional”
Arribes al Barça com a Cadet B, amb 16 anys… I coincideixes amb un altre jugador del Maresme, Carles Aleñá.
La veritat és que les primeres setmanes em feia respecte compartir vestuari amb ell perquè ja era un jugador molt conegut i famós en la nostra categoria, com el coreà Lee. Amb Aleñá i Morer, els dos de Mataró, compartíem el taxi que ens portava des del Maresme a la Ciutat Esportiva. Vam acabar per convertir-nos en íntims amics. Adaptar-me al Barça em va costar bastant, haig d’admetre-ho.
Per què?
Recordo que vaig començar amb el cadet en un stage a Prades. Tots jugaven de meravella! Tenir la possessió de la pilota, jugar a un ritme tan alt de pilota, dominar el joc de posició, saber que no sempre anaves a ser titular… vulguis o no, les coses canvien una mica.
Però van ser anys molt bons…
Sí, sí, en la meva segona temporada de cadet em van cridar per anar la selecció espanyola sub-19 i vaig fer la pretemporada amb el juvenil A. Ja en el meu primer any de juvenil vaig disputar la Youth League i vam guanyar la Lliga…
En aquesta època pressenties que triomfaries en el futbol?
Pressentia que anava pel bon camí. Un dia em van cridar per entrenar amb el primer equip, llavors entrenat per Luis Enrique. Estava ‘cagat’! Compartir vestuari amb Messi, Mascherano, Piqué, Iniesta, Xavi,… Crec sincerament que el que va començar a marcar una mica la meva carrera va ser la confiança que va dipositar en mi Gerard López com a entrenador. Li dec molt a Gerard. Ja com a juvenil de segon any em va fer debutar al novembre a Segona B i vaig acabar sent titular aquella temporada i jugant tota la fase d’ascens a Segona A, aconseguint la classificació davant el Racing de Santander. I a Segona A, la temporada següent, vaig jugar sempre tots els minuts, tant amb Gerard com amb García Pimienta després.
“Al Maresme és on sempre vull estar i tinc clar que quan el dia de demà em retiri serà on viuré amb la meva família”
Vas arribar a debutar amb el primer equip. Un partit oficial…
Sí, va ser l’octubre de 2017, en els setzens de final de la Copa del Rei davant el Múrcia. Ernesto Valverde em va donar l’oportunitat d’entrar en el camp a falta de deu minuts per Digne.
I amb 20 anys surts del Barça…
A l’estiu de 2018 vaig fer la gira d’estiu amb el primer equip del Barça als Estats Units, a Los Angeles, Texas i San Francisco. Vam ser tretze jugadors del planter, entre ells Mingueza i Riqui Puig. Vaig jugar dos partits. Jo no em veia jugant una altra cop a Segona Divisió i quan faltaven dos dies perquè es tanqués el mercat d’estiu va sortir l’oportunitat d’anar cedit a l’Eibar.
On vas triomfar…
Vaig debutar en Primera Divisió en el camp de l’Espanyol amb derrota, sí, però va ser un any inoblidable. Estava amb Marc Cardona, company meu en el planter del Barça, també amb Joan Jordán, ara al Sevilla. Jo vivia a Sant Sebastià. Va ser una temporada espectacular perquè Mendilibar em va donar molta confiança. Em va ajudar a créixer. Em demanava molta serietat en defensa, pressionar bé i em donava llibertat per atacar la banda. L’Eibar em va comprar, però després el Barça va utilitzar el seu dret de recompra i va ser quan em va cedir al Getafe.
“Sempre que estic a casa vaig a veure jugar a futbol al meu germà Lucas, que està a la UE Alella, i al meu cunyat, que ho fa a La Llàntia de Mataró”
Un altre canvi…
Em va trucar personalment Bordalás i em va dir que m’havia seguit a l’Eibar i que amb ell seria important en una temporada històrica per al Getafe, ja que jugava l’Europa League. I així va ser. Vaig jugar sempre amb ell, moltes vegades d’interior esquerre i no de lateral… Vam eliminar a l’Ajax d’Europa! En la meva segona temporada, vaig compartir equip amb Carles Aleñá i va ser com tornar a la nostra adolescència. El Getafe va confiar molt en mi i li va comprar al Barça el 90% dels meus drets federatius. Va ser quan em vaig deslligar quasi per complet del FC Barcelona.
“Guanyar la medalla de plata als Jocs Olímpics de Tòquio ha estat un dels moments més importants de la meva carrera”
Moment difícil?
Per un costat sí, però per un altre no. Tots els que hem jugat en els equips inferiors somiem a arribar un dia al primer equip, no obstant això sabem que no tots el poden aconseguir. En aquest sentit, sí que tinc aquesta espina clavada. M’hauria agradat triomfar en el Barça, però jugar estant Alba, que sempre ha estat el meu ídol, era molt difícil. I al final descobreixes que fora del Barça també es pot jugar, ser feliç, assolir objectius i tenir una gran carrera professional.
Abans d’acabar la temporada 2020-21, una gran notícia: els Jocs Olímpics de Tòquio…
Un dels millors moments de la meva carrera esportiva. Guanyar una medalla de plata en uns Jocs Olímpics no ocorre cada dia. Crec que el futbol espanyol només en té tres. Va ser una pena no guanyar la final davant el Brasil, on va jugar Alves, per cert, però després, amb el pas del temps, t’adones que has format part d’un fet històric. Serà un record inesborrable tota la meva vida.
“La lliga anglesa és la millor del món. Es practica un futbol molt ràpid, molt intens i els camps sempre estan plens de seguidors. L’ambient és fabulós”
Una de les grans notícies de l’estiu va ser el teu traspàs al Brighton…
No va ser senzill, perquè el Getafe no estava per la labor de traspassar-me. L’operació es va fer quan faltaven pocs dies per al tancament del mercat d’estiu. De fet, vaig volar a Anglaterra el 30 d’agost. El director esportiu del Brighton em va trucar, em va explicar el projecte i la veritat és que era molt il·lusionant formar part de la millor lliga del món, la Premier League. Era una oportunitat que no podia deixar escapar.
“La meva dona i jo estem molt contents de viure aquesta nova etapa amb els nostres dos fills, Mateo i Río. Brighton és una ciutat molt agradable per viure-hi”
No te’n penedeixes, és clar…
Al contrari. El nivell dels equips, l’ambient en els estadis sempre plens, la competitivitat tan gran que hi ha, el suport de l’afició, que viatja sempre com a visitant. Tot és impressionant. Aquest futbol no és el mateix que es juga a Espanya. Aquí la intensitat s’ha de mantenir fins a l’últim sospir, perquè vas guanyant 2-0 en el minut 85 i pots perdre. Està sent una gran experiència i m’ajudarà a millorar com a futbolista.
I després?
De moment he signat cinc anys i ja veurem on em porta el destí. Com que somiar és gratis, potser jugar en un dels equips ‘top’ de la Premier… I arribar a la selecció espanyola absoluta també.
I tornar al Barça?
És una porta que no està tancada, així que ja es veurà el que ofereix el futur.
Tornar al Maresme, segur…
Això, sens dubte! És el lloc on sempre vull estar. Som uns privilegiats, perquè tenim de tot: un clima meravellós tot l’any, mar, muntanya, platges, molt bons restaurants, Barcelona a quinze minuts… Estic molt lligat al Maresme, òbviament per raons familiars. I també esportives.
Esportives?
Sí, quan torno al Maresme intento veure jugar a futbol al meu germà Lucas, que juga a la UE Alella, a Quarta Catalana. I també al meu cunyat, el germà de la meva dona, que està en La Llàntia i també es diu Lucas. A més, ens hem comprat un pis a Mataró, just al costat del Tecnocampus. El que tinc molt clar és que el dia de demà viuré al Maresme. No sé si a Mataró, Alella o Masnou, però al Maresme segur.
Molt bona elecció!
2a Edició del Campus Marc Cucurella, del 3 al 9 de juliol
Els nens i nenes de 6 a 15 anys tenen l’oportunitat de gaudir de la segona edició del campus de futbol del Marc. Es farà del 3 al 9 de juliol al mític Hotel Montanyà, on el Barça del Dream Team de Johan Cruyff feia moltes concentracions. Fins i tot Leo Messi ha estat concentrat allà. L’Hotel està situat en plena naturalesa i els nens podran gaudir practicant el seu hobby preferit a l’aire lliure.
Viuran en primera persona com són les concentracions de futbol professional. Rebran la visita de Marc Cucurella, Carles Aleñà, Oscar Mingueza i altres jugadors per confirmar. També vindran altres professionals relacionats amb el món del futbol: entrenadors, periodistes i exfutbolistes. El preu del campus és de 645€, però si els nens s’apunten abans del 30 d’abril costa 599€. Rebran dues equipacions oficials del campus de la marca Puma i viuran en règim de pensió completa.
La Marc Cucurella Academy (un altre projecte del Marc Cucurella) és l’encarregada de fer la metodologia del campus i proporcionar entrenadors de primer nivell, amb experiència contrastada i titulació. La metodologia creada pel Marc Cucurella es nodreix de totes les experiències que ha tingut als diferents equips on ha jugat i els diferents entrenadors que ha tingut. El tret diferencial respecte a altres escoles de futbol, on només es focalitzen en millorar tècnica i tàctica, és la actitud, amb el lema “la intensitat és innegociable”. El primer exemple és Marc Cucurella. Ell no és el jugador més tècnic del seu equip, però gràcies a la seva actitud, la seva passió i concentració fa que destaqui i estigui tenint aquesta carrera tan prometedora. Al Maresme està agermanat amb dos equips, el CE Tiana i el CF Calella, on fan la tecnificació dels campus de Nadal i Setmana Santa.
Informació: @marccucurellaacademy @campusmarccucurella
Entrevista de Toni Frieros. Fotos de Pep Morata.