Després del capítol dedicat al Barça a la revista de març, avui ens endinsem en la relació entre el Maresme i l’altre gran del futbol català, el Reial Club Deportiu Espanyol. Una relació forjada pels jugadors nascuts a la comarca o vinculats a ella que han defensat els seus colors però, també, pels dirigents del club. I és que dos dels seus últims presidents són fills de la comarca, Dani Sánchez Llibre i Joan Collet i un altre, Antoni Baró hi va residir.
Sánchez Llibre (Vilassar de Mar, 22 de desembre del 1950), va encapçalar el club des del 26 de juny del 1997 al 12 de juliol del 2011. El va reflotar econòmicament i va convertir-lo en societat anònima esportiva, sent després un dels màxims accionistes. Va ser l’artífex de la Ciutat Esportiva i el camp de Cornellà-El Prat.
Dos presidents del club, Dani Sánchez Llibre i Joan Collet, han nascut a la comarca; Antoni Baró hi residia.
Joan Collet i Diví (Argentona, 1 de desembre del 1961) va assolir la presidència de l’entitat el 20 de novembre del 2012 després de ser-ne conseller delegat, càrrec que va mantenir durant el seu mandat en ser societat anònima. Va cedir el relleu a Chen Yansheng quan aquest es va convertir en màxim accionista el 19 de gener del 2016.
Antoni Baró Armengol (Tarragona, 26 de juliol del 1931), resident a Vilassar de Dalt, va ser escollit, sense oposició, president de l’Espanyol el 4 de juny del 1982. Va dimitir el 3 de juliol del 1989. Del 1984 fins a la seva mort, l’11 de febrer del 2001 va presidir la LFP.
I ens centrem ja en els futbolistes. I el primer maresmenc de qui es té notícia que va defensar els colors blancs-i-blaus és Joan Reig, natural de Vilassar de Mar, que ho va fer des de 1916 al 1918, jugant els Campionats de Catalunya i Espanya.
Durant la guerra civil, dos històrics jugadors nascuts a la comarca van disputar les competicions d’aquella tràgica etapa. Joan Ramon, que havia estat figura de l’etern rival, va jugar la Lliga Mediterrània 36-37 i Joan Sans, que després del conflicte va triomfar al Barça i va ser internacional, va fer-ho a la Copa España Libre del 1937. A ells cal afegir un barceloní afincat a Tiana, Jordi Cardús, conegut com a ‘Tiriti’, que va jugar la Lliga Catalana del 1937 i la primera Lliga de la postguerra. És el pare del campió motociclista Carles Cardús. Va jugar poc a l’Espanyol, no així el seu germà gran Josep, que va debutar el 1936 i va disputar el seu últim partit el 1944.
Terra de porters. Curiosament, als anys quaranta i seixanta, l’Espanyol va tenir tres porters nascuts al Maresme. El primer, el mataroní Josep Maria Martí, que va arribar al club el 1946. No va poder triomfar perquè Josep Trias era indiscutible i va marxar dos anys després al Múrcia. Va jugar, fin i tot, un partit amb la selecció catalana, en l’homenatge a Manuel Va.
El 1960 es va incorporar al primer equip ‘perico’ Joan Visa, també de la capital, que havia estat fitxat cinc anys abans pel Real Madrid però només va arribar a jugar a l’aleshores filial Plus Ultra. Va ser titular la primera temporada però després Joanet i Piris li van barrar el pas i va fer les maletes cap a Saragossa després del dramàtic primer descens del club a Segona i va seguir així a Primera.
I el 1967, va fitxar per l’Espanyol el calellenc Ramon Coll, que seria tres campanyes al club, encara que la primera va ser cedit a l’Europa. En la segona, sent habitual titular va viure el tràngol amarg del segon descens. A la següent, a la categoria d’argent, va perdre la titularitat a mans de Bertomeu i se’n va anar al Sant Andreu.
A més dels tres porters va haver-hi un altre jugador de la comarca al club blanc-i-blau en el anys de la postguerra, l’exquisit interior mataroní Miquel Xirau, incorporat el 1948 però cedit a un parell de clubs fins que va tenir presència el primer equip, no gaire, de 1950 a 1952. Va ser tota una institució al Mataró. I també un barceloní molt vinculat a la comarca, Ignasi Mas, que va jugar força i va fer 4 gols en la seva única campanya al club, la 1949-50. Va deixar el futbol per dedicar-se a la seva carrera d’arquitecte -el seu pare també ho era i va fer la Plaça de Toros Monumental- i va presidir uns anys el CF Vilassar de Mar. El 1968, l’Espanyol va fitxar el davanter d’Arenys de Mar Lluís Guri però el va cedir a diversos clubs i no va debutar al primer equip fins la temporada 1973-74. Va tenir poca presència i va ser traspassat al Llevant. I el 1971 va arribar a l’Espanyol el maresmenc (per bé que nascut a Tetuán) més emblemàtic de la seva història, Pepito Ramos. Un lateral que va donar un extraordinari rendiment en les seves cinc temporades a Sarrià fins que el Barça el va fitxar el 1976. Va ser internacional absolut quatre cops.
I saltem a la temporada 1984-85, en la que trobem la presència dos dos jugadors de la comarca. Primer, a Francisco Martori, davanter mataroní de l’amateur que va jugar a la famosa jornada de vaga dels professionals, el 9 de setembre del 1984. I a la Copa va debutar el calellenc José Manuel Haro, que només va disputar després la desapareguda Copa de la Lliga. Avui és empresari hoteler a la seva localitat, on participa en proves esportives, com el triatló.
I una dècada més tard, el davanter del Masnou Manuel Serrano va ser titular les campanyes 1998-99 i 1999-00. El 1997-98 cal remarcar la presència en la Copa Intertoto i a la Copa del defensa mataroní Pedro Nieto, figura al filial que no va poder triomfar al primer equip. Ara és un destacat comentarista televisiu.
Maresmencs al Segle XXI. Al segle XXI hi ha hagut una bona collita d’espanyolistes amb arrels del Maresme. El primer que hem d’esmentar és el masnoví Bruno Saltor -encara que format a les terres de l’Ebre- que va acabar sent figura emblemàtica del Brighton.
Després d’ell, el mataroní Sergio Sánchez, Albert Yagüe i Miquel Robusté, ambdós de Vilassar de Mar, el canetenc Jordi Amat i Bacari, nascut a Mataró, va arribar a ser internacional per Gàmbia. En l’actualitat formen part del primer equip el ‘fill pròdig’ Dídac Vilà i Sergi Gómez, format al Barça.
No podem oblidar a d’altres jugadors no nascuts però vinculats personal o futbolísticament a la comarca com Miquel Corominas -que també va ser secretari tècnic del club-, Antonio Alonso, Antoni Barnils, Luis Basagaña, Basilio Nieto, Josep Besolí, Blai González, Manuel Buj, Antoni Camps, Francesc Carrés, Roberto Cortés, Cristo Jiménez, Amaro Dauder, Antonio Fernández, Fernando Núñez, Llàtzer Florenza, Ernest Galobart, José García, Enrique Gonzalo, Antoni Lladó, Fèlix Llimós, Andreu Avel·lí Llovera, Eric López, Francesc Mañé, Antoni Marín, Miguel Márquez, Teodor Mauri, Benet Miró, Joaquim Oliva, Manuel Oró, Claudiu Raducanu, Víctor Manuel Rivas, Ángel Sánchez, Miquel Soler, Raul Tamudo, Jorge Torrecilla, Gaspar Trinxant, Josep Maria Vall, Alfredo Vera, Joan Vidal o Josep Viñas. I maresmencs que han disputat només amistosos com Alejandro Pérez (El Masnou), Ramon Espelt (Calella), Manuel Ferrada (Premià de Mar), Jaume Mañosa (Mataró), Lluís Planas (Vilassar de Dalt) i Salvador Soler (Mataró).
I acabarem parlant de dos espanyolistes de pro, ja desapareguts. Juan Segura Palomares, periodista, historiador i autor de dos dels himnes, estava vinculat amb Arenys de Mar i Jordi Puyaltó, gran col·leccionista i historiador, era de Tiana.
Un reportatge d’Alberto Salas / Toni Closa.
