“No hi ha cap parc o plaça a Premià de Mar on no hagués jugat a futbol de petit”
Després d’haver conquerit per segona vegada en la seva carrera la Champions League, el jugador del Reial Madrid ha tornat a casa seva per passar un tram de les seves vacances. Unes hores que ha compartit amb ESPORTIU MARESME.
Què significa per a tu tornar a Premià de Mar?
Tot. Aquí tinc les meves arrels, i el que més vull en el món, que són els meus pares, el meu germà, la majoria dels meus amics… Aquí soc la persona més feliç del món. Sempre que puc vinc a Premià de Mar.
Quan hem caminat pel passeig de la platja he percebut que t’has emocionat…
Són records molt intensos de la meva infància, de la meva adolescència. Acostumava a venir molt a jugar a platja, a banyar-me amb els meus amics. Moltes hores de felicitat i diversió.
“A Premià de Mar soc la persona més feliç del món; és tornar als meus orígens”
Quins records tens del Col·legi Montserrat?
Va ser allà on vaig començar a jugar a futbol, des de ben petit. Vaig fer bones amistats i a l’hora del pati no contemplàvem una altra cosa que no fos jugar a futbol. També tinc bons records tant del Sagrada Família de Masnou com del Cristòfol Ferrer de Premià, que van ser els dos instituts on vaig estudiar. Sap una cosa?
Digues…
Precisament l’altre dia passejant pel poble comentava que no hi havia cap parc a Premià on no hi hagués jugat quan era petit. Tinc molt bons records tant de la meva infància com de la meva adolescència aquí al poble. Li explicaré una anècdota.
T’escolto…
Quan era petit solia anar amb els amics a jugar a futbol a una pista de futbol sala que hi havia a Premià de Dalt, a la carretera que uneix aquest poble amb Teià. Allà hi ha unes vistes molt boniques, des d’on es veu tot Premià de Mar i les platges. Sabíem que just davant, en aquelles cases tan boniques, hi vivien Sergi Barjuan i Chapi Ferrer, exjugadors del Barça. Jo em deia a mi mateix: “El dia de demà jo també tindré una casa aquí”. Vaig fer realitat aquest somni. Fa pocs anys m’hi vaig comprar la meva casa.
“Tant el meu pare com el meu avi, que en pau descansi, sempre han estat persones referents a la meva vida”
Com arribes al futbol, qui t’apunta al CE Premià de Mar?
El CE Premià va ser el primer club on vaig jugar federat, però abans ja jugava de molt petit a la Salle de Premià, on s’organitzaven partits. El meu pare m’hi portava. Aleshores vaig passar al CE Premià, on vaig començar a jugar amb l’equip del meu germà Edu, dos anys més gran que jo. Era el que més m’agradava a la vida, entrenar i jugar.
Del Premià a l’Espanyol, però hi vas estar poc temps…
Va ser una decisió que vaig prendre amb el meu pare. Volia recuperar una mica la sensació de tornar a jugar a casa, amb amics i poder gaudir del futbol que, al cap i a la fi, era el més important sent tan jove, així que vaig decidir tornar al CE Premià, on tenia la confiança de l’entrenador, que m’havia trucat diverses vegades perquè hi anés. I de Premià em va fitxar la Fundació Sánchez Llibre, que aleshores era un dels clubs més importants de Catalunya.
Qui era el teu ídol, la teva referència aquells anys?
En aquella època el meu ídol era Ronaldinho. Crec que era el referent de qualsevol nen que li agradava el futbol. Era espectacular veure’l jugar.
El teu pare tenia i té un gimnàs. Mai et va passar pel cap fer un altre esport?
No, sempre m’he dedicat a jugar a futbol, tot i que tenia facilitat per practicar qualsevol altre tipus d’esport. Poques vegades deia que no quan algú em proposava d’anar a jugar bàsquet o jugar al tennis.
De la Fundació Sánchez Llibre vas al Badalona i allà crides l’atenció del Reial Madrid per la gran facilitat que tens per fer gols…
Sent juvenil jugava al Badalona, sí, i vaig fer la pretemporada amb el primer equip. Amb ells vaig fer bons partits, guanyant el Torneig dels Històrics. També vaig fer un molt bon paper a la Copa del Rei, fent un gol i tot. A partir d’aleshores vaig rebre ofertes de diversos equips importants, la que més em va seduir va ser la del Reial Madrid, fitxant pel Juvenil A en la temporada 2011-2012.
“M’omple d’orgull saber que gràcies a tot el que he aconseguit esportivament puc fer que els meus familiars visquin millor”
Vas destacar molt al filial, al Madrid Castilla… Tothom parlava de les teves qualitats…
Sí, vaig acabar sent el màxim golejador del nostre grup de la Segona B i també de tota la història del filial, amb 27 gols. Va ser la temporada 2015-2016. En acabar aquell curs va ser quan vaig firmar el meu primer contracte amb el Reial Madrid professional.
Un somni, no?
Sí, molt feliç i orgullós. El Reial Madrid és el club més gran del món, que t’exigeix sempre rendir al màxim nivell i guanyar per història. El nivell d’exigència és absolut. Debutar al primer equip del Reial Madrid va ser un somni, per descomptat. No oblidaré mai el meu debut contra el PSG en un partit de pretemporada als Estats Units, així com tampoc no oblidaré el meu primer gol contra el Chelsea des de fora l’àrea al Michigan Stadium, amb més de 105.000 espectadors a l’estadi.
Aquest any has tornat a guanyar la Lliga y la Champions… Què més es pot demanar?
Un any rodó, la veritat. Poder entrar a la història del Reial Madrid i del futbol m’omple d’orgull. És veritat que no he pogut jugar tot el que m’hagués agradat…
“Debutar amb el primer equip del Reial Madrid, el millor club del món, va ser el moment més especial de la meva vida, tot un orgull”
Entrenar cada dia amb Benzema, Vinicius, Casemiro…
És un luxe estar rodejat dels millors jugadors del món, tots ells grans companys. I torno a dir que és un orgull formar part d’aquesta plantilla.
Com és amb tu Ancelotti…
Molt proper, molt amable, sempre intenta treure la meva millor versió. Ell no necessita alçar la veu per ser escoltat. S’ha guanyat el respecte de tota la professió pels seus coneixements i forma de ser.
Quins són els teus objectius a curt termini?
Tinc ganes de guanyar els màxims títols possibles sent protagonista al camp. Ara en l’únic que penso és començar la pretemporada amb l’equip el dia 8 de juliol … i amb més ganes que mai.
Quins han estat els millors i els pitjors moments de la teva carrera?
Podria dir que els dos moments més feliços de la meva carrera van ser quan vaig firmar el meu primer contracte amb el primer equip del Reial Madrid. Aquella sensació de saber que aquell era el resultat de tot l’esforç i treball dedicats durant tants anys. També em quedaria amb el gol contra el Barça. Fer-ho en tan poc temps, en la primera i única pilota que vaig tocar i de la manera que ho vaig fer… Pel que fa al moment dur, diria que durant la carrera són molts els moments durs viscuts, als quals cal saber sobreposar-se, les lesions, per exemple. També em quedaria amb la falta d’oportunitats, de vegades.
T’hem vist jugar a bàsquet aquestes vacances…
M’agrada desconnectar una mica practicant altres esports, com el bàsquet, el tennis, entre d’altres, a més d’aprofitar per estar amb la família i amics, passejar pel poble. Em sento molt a gust a Premià de Mar.
Més orgullós de la Champions o d’haver-li pogut comprar una casa als teus pares a Premià de Mar?
Són dues coses diferents, però que inevitablement estan relacionades. De totes dues me’n sento molt orgullós. Pel que fa a la Champions, és la segona vegada que he tingut l’oportunitat de guanyar-la. És una cosa única. I quant a la casa de Premià, m’omple d’orgull saber que gràcies a tot el que he aconseguit esportivament puc fer que els meus familiars visquin millor.
Vas jugar un partit amb la selecció de la República Dominicana, on va néixer la teva mare. T’has plantejat tornar-hi?
Sempre he agraït molt l’interès que han tingut per anar a jugar amb ells, però ara la meva prioritat és centrar-me en el Reial Madrid i la resta ja vindrà.
El teu pare va ser campió d’Espanya d’Halterofília.
Sí, diverses vegades. Tant ell com el meu avi, que en pau descansi, han estat persones referents a la meva vida. Sempre han fet esport i jo he seguit el seu camí. No puc acabar l’entrevista sense esmentar la meva mare, Mariana, sense ella res del que hem aconseguit no hauria estat possible.
Entrevista de Toni Frieros.
Fotos de Pep Morata.
