Connect with us

Motor

Tony Arbolino, un crac entre nosaltres

Subcampió del món de Moto3 el 2020 i actual pilot de Moto2

El jove pilot italià (Garbagnate Milanese, 3 d’agost de 2000), fa un any i mig que viu a Premià de Dalt, on també hi viu el seu entrenador personal, Iván López.

L’any passat va guanyar tres carreres en el Mundial de Moto2, on va quedar quart. El Maresme és ara el seu “quarter general”.

Què fa un noi com tu en un lloc com aquest?

Vaig conèixer Iván López el 2019. Sabia la gran feina que havia fet amb altres pilots i vam començar a treballar junts. És una persona molt fàcil de tractar, grandíssim professional i amb ell he fet aquest salt de qualitat que necessitava en tots els aspectes.

‘Arbo’ i el seu entrenador, Iván López, durant un dia d’entrenament, anant en bicicleta per la muntanya de Premià de Dalt

Per què has triat Premià de Dalt, el Maresme?

Estàvem vivint i treballant a Lugano i l’Iván i jo i vam decidir buscar un lloc amb millor clima, amb fàcil accés a tot. Ell em va parlar de Premià de Dalt, vam venir i em vaig enamorar d’aquesta zona.

Llavors, feliç…

Molt. Primer, la climatologia no té res a veure amb Suïssa o el nord d’Itàlia. Aquí puc anar a córrer per la platja a les nou del matí, una hora més tard puc estar fent bicicleta a la muntanya i poc després puc fer moto en algú circuit pròxim o anar al gimnàs. És a dir, ho tinc tot a mà. El Maresme és una passada! Per no parlar de la gastronomia. En aquest sentit, és molt semblant a Itàlia. Hi ha un munt de llocs on s’hi menja molt bé. No sabeu la sort que teniu de viure al Maresme, sou uns privilegiats!

En el gimnàs Sorli Esport de Vilassar de Dalt

Com arribes al món de les motos?

El meu pare és mecànic de pneumàtics i un dia va anar a comprar una moto per a ell. El venedor li va dir que tenia una moto petita del seu fill que ja no feia servir, que si la volia per a mi me la regalava. Jo tenia quatre anys, així que pot dirse que vaig néixer amb una moto sota el braç.

Vaig amb moto des dels quatre anys. El meu gran somni és conquistar enguany el Mundial Moto2 després de ser quart la temporada passada… i arribar un dia a córrer en MotoGP

Sempre amb la moto, no vas fer altres esports?

La moto ha estat la meva vida i la meva passió. I la del meu pare. Ho entendrà millor si li explico una història.

Expliqui-la…

Nosaltres vivim al nord de Milà. No hi havia molts llocs de qualitat per entrenar amb moto i el temps és fred molts mesos a l’any. El que feia el meu pare moltes setmanes era anar a recollir-me al col·legi el divendres a la tarda amb la seva caravana i ens anàvem al sud d’Itàlia a entrenar. Tornàvem a casa el diumenge a la nit.

Quan vas sentir dins teu que arribaries lluny, que la moto seria el teu futur?

El 2009, amb nou anys, vaig ser campió d’Itàlia de la meva categoria i vaig guanyar quinze de les divuit carreres en les quals vaig participar durant tota la temporada. Competir era i continua sent la meva passió. És una flama que sempre està dins meu.

Fent moto en el circuit de Dosrius, tot dins del Maresme

Que et va portar a debutar en el Mundial de Moto3…

Sí, va ser el 2017 en el Gran Premi de Qatar. No van ser inicis fàcils perquè al Mundial només hi arriben els millors. Els primers anys van ser d’aprenentatge, fins que finalment el 2019 van arribar els resultats.

El teu primer triomf…

l tinc tatuat a la ment i a la pell. Va ser a casa, al circuit de Mugello. Vaig fer la pole, el rècord el circuit i vaig guanyar la meva primera carrera davant de la meva gent. Inoblidable. Res sap millor que guanyar una carrera. El 2019 vaig quedar quart del Mundial i el 2020, subcampió.

Poder anar a córrer a la platja, després anar amb bicicleta a la muntanya, al gimnàs o amb moto a algun circuit pròxim, tot al costat de casa, és una meravella. Per no parlar del clima i la gastronomia

D’aquí el salt de Moto3 a Moto2, no?

Després de 69 carreres, i de parlar-ho amb el meu equip, vam decidir fer aquest canvi. És el que tocava fer per continuar progressant.

Una vegada més, destacant…

El primer any va ser d’adaptació i l’any passat ja van arribar els resultats. Guanyar tres carreres de Moto2 és un somni fet realitat.

Els teus objectius?

Després de quedar quart del món, la nostra meta aquesta temporada, que comença a Portugal a la fi de març i consta de 21 carreres, és guanyar el Mundial. Soc molt ambiciós i treballo dur per arribar a ser campió del món.

MotoGP, aviat?

És el somni de tots els que ens dediquem a córrer amb moto. Està en els meus plans, per descomptat, i sí que m´hi veig, em veig amb moto GP un dia no gaire llunyà. Ser campió del món de Moto GP seria el súmmum.

Des de fa un any i mig visc a Premià de Dalt per poder entrenar i treballar cada dia amb el meu entrenador, Iván López, que m’ha ajudat moltíssim a millorar

Què cal per ser un gran pilot?

Actitud i sacrifici. Tots els corredors que surten a la pista són boníssims. La diferència està en el que portes dins teu i treus fora. Aquesta il·lusió d’aprendre, progressar, cuidar els detalls, viure per i per a la teva professió és el que et fa estar a dalt.

Qui ha estat el teu ídol d’infantesa?

Ídol, ídol, no n’he tingut, però sempre he admirat molt al pilot australià Casey Stoner. M’agradava molt la seva manera de pilotar.

Molta sort en el Mundial 2023, ‘Arbo’…

Gràcies. Estar treballant i entrenant en un lloc tan especial com el Maresme segur que serà molt positiu en el desenvolupament de la temporada.

Un ‘maresmenc’ més…

Entrevista de Toni Frieros.

Fotos de Pep Morata.

More in Motor