El pilot de Dosrius-Canyamars va guanyar el ral·li més dur del planeta com a copilot en la categoria més concorreguda: la SSV T4
En la seva cinquena participació en el raid més dur del món, Oriol Mena, com a copilot del jove polonès de 18 anys Eryk Goczal, va aconseguir la proesa de guanyar el prestigiós ral·li amb una última etapa, la catorzena, no apta per a cardíacs.
Enhorabona…
Gràcies. Ara mateix soc la persona més feliç del món.
Una història curiosa la seva…
Per què?
El setembre de 2021 vostè va anunciar la seva retirada. Avui està aquí com tot un campió del Dakar…
Així és, efectivament, tota una història.
Volem conèixer-la…
Aquest és un esport molt canviant i ja amb família, dona i una filla en camí, necessitava estabilitat, un ‘modus vivendi’ fix. Per això vaig fer oposicions. Vaig anunciar l’11 de setembre que ho deixava… i l’endemà vaig rebre una trucada telefònica.
De qui?
De Gerard Farrés, un dels millors pilots que tenim en aquest país i a qui estimo com si fos de la meva pròpia família. Em va dir que volia que anés amb ell al Dakar de 2022 en la modalitat de SSV.
Soc un afortunat perquè em guanyo la vida fent el que més m’agrada. Sempre dic que, malgrat les dificultats, m’ha tocat la loteria
Pot explicar-nos què són els SSV?
Són cinc les categories que hi ha al Dakar: les motos, els quads, els cotxes (T1/T2), els Vehicles Lleugers (T3 / T4) i els camions (T5). Els SSV formen part de la T4. Els T4 (número de carrera sobre fons blanc) són vehicles de sèrie, coneguts com SSV o UTV.
Diuen que és una modalitat en auge…
Sí, efectivament. El 90% de les inscripcions del Dakar són d’aquesta classe de cotxe o buggy perquè és la més econòmica. La vocació d’aquesta categoria és permetre a nombrosos aficionats comptar amb una plataforma més accessible alhora que divertida. A més, és un cotxe que pots llogar, no cal que el compris.
Ens havíem quedat que li va trucar Gerard Farrés…
Gerard, al costat d’Oscar Lanza, té una agència de management de pilots i copilots, així que perquè em rodés i adaptés va aconseguir que fos el copilot del lituà Rokas Baciuska. Vam córrer junts al ral·li del Marroc i van guanyar dues etapes. Al final vaig signar un contracte per córrer el Dakar 2022 amb Baciuska i no amb Gerard. I estant en aquesta edició del Dakar, on vam fer podi en acabar en tercera posició, vaig conèixer a Marek Goczal, pare de l’Eryk Goczal, el jove pilot polonès amb el qual hem guanyat el Dakar 2023.
Una altra història…
Sí. En l’etapa de descans del Dakar 2022, Marek Goczal em va convocar a la seva tenda i em va proposar ser el copilot del seu fill, que encara no tenia els 18 anys, per a l’edició de 2023. Li vaig dir que primer havia d’acabar el Dakar del 2022 i després en parlaríem. Curiosament em vaig jugar el podi amb ell.
Córrer pel desert i les dunes d’Aràbia és una experiència màgica, única… i molt difícil. Guanyar aquest any ha estat gairebé un miracle. El Dakar ens ensenya a tots una lliçó: no acaba fins que has travessat la meta l’últim dia
I va signar amb el polonès Eryk Goczal…
Després de córrer el ral·li d’Abu Dhabi amb Baciuska, vaig quedarme allà amb Goczal per fer tests i per conèixer-nos millor. Vaig quedar impressionat de la seva educació, respecte i personalitat. Abans del Dakar 2023 vam fer al ral·li de Dubai i el vam guanyar.
Vostè ha estat pilot de motos al Dakar i ara copilot de cotxes. És un altre món?
En motos les decisions les prens tu sol, com “Juan Palomo…”. En cotxes el pilotatge és el 50% i l’altre 50% és navegació, psicologia, compenetració i estratègia. És a dir, presa de decisions…
Tan important és la psicologia?
És essencial, bàsica. Tinc la sort d’estar becat al CAR amb un mite com és Pep Font, que ha estat al costat dels millors pilots de motos i ral·lis del món. La gestió de les emocions és fonamental, sobretot per a afrontar els moments difícils. Una mala decisió, presa en calent, pot marcar la diferència entre guanyar o perdre.
Ha estat el cas d’aquest Dakar 2023?
Així va ser…
Expliqui, expliqui…
Afrontàvem la penúltima etapa (al Dakar es corren 14 més el pròleg, uns 5.000 quilòmetres en total) a set minuts de distància dels primers, Rokas Baciukas i Oriol Vidal, així que vam decidir treure 90 quilos de pes del cotxe.
Tot aquest material li vam donar al pare i al tio d’Eryk, que també participaven en el ral·li amb un altre SSV. Ens van fer de motxillers. Això ens va permetre anar a fons i quedar quarts de la general, entre tots els participants, motos i cotxes inclosos d’aquella etapa. Una barbaritat.
I va arribar l’etapa final…
Encara que vam retallar als líders més de cinc minuts, encara ens en treien tres i això, en una última etapa de només 130 quilòmetres, és molt de temps.
I es va obrar el miracle…
Ja ho pots ben dir! Un miracle…
Als cent quilòmetres vam impactar amb alguna cosa i vam trencar la barra direccional del pont posterior. Es va arreglar com es va poder, però no vam poder anar a més de 50, 60 quilòmetres l’hora en el tram final. Arribem a la meta i, molt feliços, celebrem que havíem quedat segons. Passaven els minuts i els líders no arribaven a la meta… Quan van entrar el pare i l’oncle de l’Eryk, que anaven molt més enrere que nosaltres, sabíem que alguna cosa els havia passat als líders. Així va ser, a falta de deu quilòmetres per a la meta s’havien quedat parats per una avaria.
…i campions!
Al final els vam treure setze minuts. El Dakar va tornar a ensenyar-nos a tots una lliçó: no acaba fins que has travessat la meta.
En motos les decisions les prens tu sol. En cotxes el pilotatge és el 50% i l’altre 50% és navegació, psicologia, compenetració i estratègia. És a dir, presa de decisions: aquí i ara
Com és córrer pel desert, les dunes d’Aràbia?
Una experiència màgica, única… i molt difícil. Fins que no comences l’etapa i et donen el mapa d’enllaç en la tauleta i introdueixes el teu codi, no saps res. Ningú té informació prèvia de l’etapa fins que es descarrega el ‘road book’, el llibre de ruta. No es pot dir de millor manera: el Dakar és pura aventura.
I el futur més pròxim, Oriol?
Ara mateix, després de gairebé un mes fora de casa, gaudir de la meva família, la meva filla Clàudia i la meva dona Marta. M’agradaria continuar vinculat al Dakar, és clar que sí. Ja m’han arribat diverses propostes. Soc un afortunat perquè em guanyo la vida fent el que més m’agrada. Sempre dic que, malgrat les dificultats, m’ha tocat la loteria.
I a Dosrius-Canyamars, també…
Aquí hi ha la casa dels meus pares, el taller de cotxes, les meves arrels, gran part de la meva vida. Una de les grans satisfaccions d’haver guanyat el Dakar és rebre les felicitacions dels meus amics i veïns. Que ells ho sentin també com una cosa seva m’omple d’orgull.
Per descomptat…
Palmarès Oriol Mena
Oriol Mena i Valdearcos – 1 de maig de 1987 – Canyamars, Dosrius
INTERNACIONALS ENDURO
2009- Campió del Món Júnior
PALMARÈS ALS ISDE – 2007, 2009, 2010- Júnior Trophy
NACIONALS ENDURO
Campió de Catalunya – 1996 Aleví / 1997-1998 Juvenil / 1999 Cadet / 2001 – 2003 Júnior 125 / 2004 Sènior 125 / Campió d’Espanya 2006 – 2011
ALTRES ENDURO
2009/11- Campió d’Espanya Cross Country
2008- Subcampió del món Enduro Júnior
2007/09/1- Campió del Món per nacions Júnior
2011/13- Subcampió del món per nacions Sènior
2005/08/09/11/14/16- Campió Espanya Enduro Sènior
2008/09/10/11/13- Campió Espanya Cross Country
2018- Dakar 7è general i 1er rookie
2019- Dakar 9è general i millor català/es
2021- Dakar 14è general i 2on pilot equip privat
2022- Dakar 3r general SSV T4 i primer rookie
Entrevista de Toni Frieros.
Fotos de Pep Morata.
