Des de 2005 amb Xavi Moreno, el Maresme no ha tingut cap àrbitre a la màxima categoria del futbol espanyol. Nascut a Sant Iscle de Vallalta, on viuen els seus pares, Víctor García Verdura va estudiar i va jugar a futbol sala fins als 19 anys a Arenys de Munt
Amb 29 anys acabats de fer ha arribat a l’elit de l’arbitratge. Els dos anys que ha xiulat a Segona Divisió ha estat triat millor àrbitre pel rotatiu Marca. Avui coneixerem la seva història.
Enhorabona…
Moltes gràcies. Em sento molt content, orgullós i feliç de viure el que estic vivint.
Tot va començar al Maresme, on està molt arrelat.
Moltíssim. Vaig néixer i vaig viure molts anys a la casa dels meus pares, a Sant Iscle de Vallalta. La meva mare encara treballa a Sant Cebrià de Vallalta. Tota la meva infància i adolescència l’he passat estudiant i fent esport federat a Arenys de Munt… i ara visc amb la meva parella a Mataró. Més connectat al Maresme, impossible.
Per descomptat. Quina és la seva connexió amb Arenys de Munt, que l’ha triat millor esportista del 2023?
Vaig fer la Primària a l’Escola Sant Martí i la Secundària i el Batxillerat a l’Institut Domènec Perramon. També va ser a Arenys de Munt on vaig començar a jugar al futbol sala, fins als dinou anys, quan ho deixo per dedicar-me a l’arbitratge. Ah, una cosa!
“Recordo amb molt d’afecte el meu debut al camp del Llavaneres, en un partit de benjamins, amb 16 anys o al camp del Rocafonda a Quarta Catalana amb 17”
Digui…
Durant dos anys vaig compaginar el futbol sala amb el futbol onze, l’últim any d’infantil i el primer de cadet. En futbol sala era pivot i en camp gran, davanter. M’agradava marcar gols.
Què va estudiar?
Tinc la carrera d’Administració i Direcció d’Empreses. Dos anys a la UB de la Diagonal i la vaig acabar a la UOC per poder compaginar-la amb l’arbitratge.
Com apareix l’arbitratge a la seva vida?
A l’equip de futbol sala de l’Arenys de Munt hi tenia dos íntims amics que anaven a fer el curs d’àrbitre al juny per començar al setembre. M’ho van comentar i hi vaig anar. El gener de 2011 ja estava xiulant amb 16 anys.
Es recordarà d’aquell dia…
Amb enorme afecte, perquè va ser el primer pas en la meva carrera. Vaig arbitrar un partit d’alevins entre el Llavaneres i l’Escola Arbucienca.
Resumint una mica, la seva carrera ha estat absolutament meteòrica…
Vaig arribar a 2a Catalana el gener de 2014 després de participar en un concurs de talent que va organitzar el Comitè d’Àrbitres de la Catalana. La temporada 14-15 ja estava arbitrant a 1a Catalana, a l’any següent a 3a Divisió i des de la 2016-2017 a Segona B. En total vaig estar cinc temporades en aquesta categoria.
Quan va debutar en Futbol 11?
En un partit d’infantils en el camp del Vilassar de Dalt.
I quan ho va fer en el futbol amateur?
Tenia 17 anys i va ser al camp del Rocafonda de Mataró a Quarta Catalana.
Era feliç…
Molt. Sentia que l’arbitratge era el meu esport, no la meva afició o entreteniment. Entrenava i em preparava a consciència per continuar millorant.
Per això ‘va penjar les botes’?
Sí, en arribar a Primera Catalana em vaig voler centrar només en l’arbitratge. Ja viatjava als partits amb el meu equip arbitral, alguns desplaçaments eren llargs i ja no ho podia compaginar amb els meus partits de futbol sala.
Tot sembla de color de roses, encara que imagino que no tot haurà estat bufar i fer ampolles…
Per descomptat! Els començaments sempre són difícils, perquè has d’arbitrar en ambients durs i sents coses que no són agradables. En aquest punt haig d’agrair-los als meus pares tot el suport que em van brindar i també al Comitè d’Àrbitres de la Federació Catalana de Futbol que sempre em van ajudar.
Alguna vegada va pensar a deixar-ho?
No, mai.
Vostè podrà dir-nos si ara els àrbitres gaudeixen de més comprensió…
Ha canviat i per a millor, si bé encara queda camí que recórrer. Les campanyes d’educació que ha dut a terme l’FCF com ‘Zero Violència’ o ‘Joc Net’ han conscienciat molt al fet que els aficionats ens vegin com el que som, un esportista més. L’arbitratge és un esport.
Només ha estat dues temporades a Segona A i els dos anys ha guanyat el trofeu Guruceta del diari Marca a millor àrbitre de la temporada…
Molt content i orgullós, i superagraït a tots els que m’han ajudat. I no puc oblidar el meu equip, perquè el mèrit també és d’ells.
No sent vertigen amb aquest èxit?
Al contrari, em fa tocar de peus a terra més que mai, alhora que m’omple d’alegria i d’emoció. Més que mai haig d’aprendre d’aquesta experiència per intentar millorar cada dia.
Se sent pressió quan un arriba tan a dalt en un esport, el futbol, on hi ha milions de mirades posades en els àrbitres?
Mai he sentit pressió i ara menys. Primer, perquè no faig cas a les coses externes que no puc controlar. I segon, perquè ens preparem a consciència per a cada partit amb totes les eines que tenim al nostre abast.
Què pensa quan sent que un àrbitre és d’aquest o d’aquell equip?
Els àrbitres no som de cap equip, només del nostre, de l’arbitral. Seria magnífic que d’una vegada per sempre s’humanitzi la figura de l’àrbitre i que ens vegin com un esportista més, no sols com a un àrbitre. Parlava abans de les eines que els àrbitres tenen al seu abast.
“Arribar a Primera Divisió no em fa vertigen ni cap pressió afegida, al contrari, em fa tocar de peus a terra més que mai. Haig d’aprendre d’aquesta experiència per intentar millorar cada dia”
Cal dir que vostès són professionals…
Cent per cent. Tenim un contracte laboral d’exclusivitat i això comporta uns drets i unes obligacions. Una d’elles és seguir una planificació d’entrenament que et marca el mateix Comitè Tècnic d’Àrbitres. Tenim una aplicació GPS al rellotge i has de compartir els entrenaments i resultats (pulsacions, intensitat, etc.) en una plataforma que té el CTA.
S’ha de tenir en compte que fem més de 10 quilòmetres per partit i has d’estar preparat, per exemple, per córrer d’àrea a àrea en cas d’un contraatac. El futbol és cada vegada més ràpid.
Viu per a l’arbitratge…
Les 24 hores del dia. Vigilo i controlo la meva alimentació, vaig al gimnàs i entreno cinc dies a la setmana. Normalment, estic a les pistes d’atletisme de Mataró, on combino la velocitat amb la resistència.
Es prepara els partits?
Abans i després. Abans d’arbitrar un partit tenim a la nostra disposició una plataforma on es pengen totes les dades estadístiques de cada equip. Com ataca, com defensa, possessió de la pilota, dades sobre el fora de joc, les faltes, els jugadors que més targetes reben… Tenim la màxima informació i això ens ajuda molt a l’hora de planificar el partit.
I després?
També. Hem d’elaborar un informe postpartit que enviem al CTA on analitzem les decisions preses en cada acció, per saber on ens hem equivocat i si hem aplicat correctament el reglament. La finalitat és millorar, fer-ho cada vegada millor. Nosaltres també fem una autoavaluació.
“Seria magnífic que d’una vegada per sempre s’humanitzi la figura de l’àrbitre i que ens vegin com a un esportista més, no sols com a un àrbitre”
Quines virtuts ha de tenir un bon àrbitre?
Suposo que cada àrbitre en dirà alguna diferent, però també coincidirem que estar ben col·locat per apreciar tan bé com sigui possible la jugada és fonamental. Per aconseguir-ho tenir una bona condició física és essencial.
És vostè dialogant?
Sempre accepto el diàleg mentre sigui respectuós, perquè el diàleg és just i necessari entre l’àrbitre i el jugador.
Amb què és intransigent?
Amb el joc violent o malintencionat. Una de les obligacions de l’àrbitre és protegir el futbolista.
Estarà a favor del VAR…
Per descomptat. Ningú vol equivocar-se i amb el VAR el que s’assoleix és minimitzar l’error i que el futbol sigui més just. Sempre he estat a favor de la tecnologia aplicada a l’esport, és una eina que ens ajuda moltíssim.
Quin somni li queda per complir?
Ara mateix, només penso a adaptar-me i consolidar-me a Primera Divisió. Estic cent per cent concentrat en això.
“Els començaments sempre són difícils, perquè has d’arbitrar en ambients durs i sents coses que no són agradables, però mai vaig pensar a deixar-ho”
I a llarg termini?
Home, igual que els jugadors somien a arribar a un dia a la selecció espanyola, als àrbitres ens omple d’orgull arribar a ser internacionals i estar a la Champions League o les fases finals d’un Europeu o Mundial. Però repeteixo, pas a pas, peus a terra i continuar aprenent i millorant.
Encara es recorda dels seus partits de futbol base al Maresme?
Soc un amant del futbol i veig tots els partits que puc. No oblido d’on vinc, la meva formació, però ara no podria arbitrar partits de futbol base. El que sí que faig, tots els dijous que puc, és donar classes d’arbitratge a la seu del Comitè d’Àrbitres del Maresme, a Mataró, on visc actualment. A més, és una activitat que m’omple molt.
El Maresme està molt orgullós de Víctor García Verdura.
Xavier Moreno Delgado, l’únic precedent
En tota la història de l’arbitratge espanyol solament hi va haver un col·legiat nascut al Maresme: Xavier Moreno Delgado, natural de Premià de Mar i nascut el 24 de març de 1968. Va arribar a Primera Divisió la temporada 2002-2003 després d’haver estat sis anys a Segona Divisió. El debut de Moreno Delgado es va produir en el partit Valladolid-Vila-real (1-0) disputat el 15 setembre de 2002. En Xavier Moreno Delgado, l’únic precedent total va arbitrar 49 partits a Primera Divisió. La seva última presència en la màxima categoria de l’arbitratge espanyol va ser el 20 de novembre de 2005 en ocasió d’un Cadis-València (2- 1). Des de 2009 és el president del Comitè Tècnic d’Àrbitres de la FCF i durant cinc anys ha estat vicepresident econòmic del CTA de la RFEF.
Entrevista de Toni Frieros
Fotos de Pep Morata
