Un per a tots, tots per a un!
No és un fet sense precedents, però sí molt excepcional en el món del futbol i de l’esport en general, que tres germans de diferents edats juguin en el mateix equip. S’ha donat molt poques vegades.
Recentment, el cas més sonat en el futbol català ha estat el dels germans Cano, que han defensat la samarreta del primer equip de l’Europa, a Tercera Divisió. La història que ens ocupa ara té el seu epicentre al Maresme i els protagonistes són els germans Yustos Pérez: Víctor, Álvaro i David. Els tres, veïns de Teià, on en l’actualitat viuen amb els seus pares, juguen en el FC Argentona de Primera Catalana després d’haver ascendit de categoria la temporada anterior.
El gran, Víctor de 30 anys, i el mitjà, Álvaro de 27 anys, ja havien compartit el mateix vestuari en el Molletense durant dues temporades. El més petit dels germans, David, de 21 anys, s’ha incorporat enguany després d’una carrera molt exitosa al Vilassar de Mar. “La temporada passada vaig arribar a debutar en el primer equip del Vilassar de Mar, a Tercera Divisió, i la veritat és que estava molt bé, però enguany tenia un seriós conflicte amb l’horari d’entrenaments, ja que estudio enginyeria alimentària a Castelldefels i vaig haver de canviar de prioritats”, afirma David, per a qui no va ser molt difícil decantar-se per l’Argentona: “Que ja hi juguessin els meus germans va ser determinant, així com saber que s’ha format una plantilla molt competitiva per no tenir problemes per mantenir la categoria. Podia haver-me quedat a Vilassar, encara que ja em van dir que el meu rol no seria el de titular”.
El FC Argentona juga per segona vegada a la seva centenària història a Primera Catalana. No volen que passi el que va succeir fa dos anys, quan van perdre la categoria. Al Víctor, que va estudiar enginyeria química i és agent comercial en el ram de l’alimentació, li fa una enorme il·lusió poder coincidir amb els seus dos germans: “No era gens fàcil perquè soc nou anys més gran que el David. Òbviament, em fa una enorme il·lusió que puguem estar els tres junts, sobretot pels meus pares que, encara que ja venien menys a veure’ns, ara ja no han de dividir-se”. El Víctor va arribar a debutar, sent juvenil, en el primer equip del Ricoh Premià a Tercera Divisió: “Ho recordo perfectament, va ser contra l’Hospitalet en el nostre camp”.
Lateral dret de qualitat i intensitat, Víctor va deixar Mataró per Argentona també per poder compaginar millor la seva vida personal i laboral amb la futbolística: “Entrenar només dos dies a la setmana i jugar els dissabtes em permet fer-ho”. L’Álvaro, que va estudiar administració i direcció d’empreses, és un mitja punta que com a amateur va passar dos anys jugant al costat del seu germà Víctor en el Molletense i que ha estat sis temporades seguides al Cirera: “Quan va sorgir la idea de coincidir els tres a Argentona va haver-hi un petit conclave familiar i ho vam tenir clar: era l’ocasió d’ajuntar-nos”.
Explica que per molt pocs dies tots tres no són del signe zodiacal de Lleó i que van triar els dorsals 22, 21 i 20 a propòsit “perquè en la revisió de les fitxes abans dels partits els tres anéssim l’un darrere de l’altre”. Un altre dels beneficis d’estar junts és que comparteixen gairebé sempre el cotxe per anar a entrenar i a jugar i així, també, poden comentar el millor i el pitjor de cada partit. “Estem molt contents a Argentona, amb el grup de companys que hi ha, amb el president, l’entrenador, i crec que podrem fer una bona temporada”. Són els tres mosqueters d’Argentona. Un per a tots, tots per a un.
Fotos de Pep Morata
