El jove futbolista de 16 anys de Rocafonda (Mataró) sorprèn el món del futbol per la seva precocitat. Ja ha debutat, i ha fet gols, al Barça i a la selecció espanyola.
Lamine Yamal va néixer a Esplugues de Llobregat, el seu pare és marroquí i la seva mare, de Guinea Equatorial. Va passar un temps, poc, a la Roca del Vallès, però la seva pàtria és Rocafonda. Aquest barri de Mataró, capital del Maresme, és un dels més pobres de la comarca (segons l’INE, gairebé la meitat de les seves famílies estan en risc de pobresa), però ric pel que fa a la solidaritat entre veïns i en humanitat. En el fons és ric perquè està ple de vida.
L’impacte del jove jugador del Barça ha estat molt gran. Pràcticament cada setmana hi ha la visita al barri de mitjans de comunicació que s’acosten per explicar on va és ja icònica. Per Rocafonda han passat Catalunya Ràdio, el diari SPORT, el Chiringuito, TV3, el diari ‘El Mundo’…
Triomfa al Barça i la selecció espanyola amb només 16 anys i sorprèn tot el món del futbol El nen prodigi de Mataró tot just ha renovat el seu contracte amb el FC Barcelona fins al 2026 amb 1.000 milions d’euros de clàusula.
Són moltíssims els periodistes que s’han acostat per conèixer els orígens d’un jugador que, a escala internacional, ja ha despertat l’interès del futbol europeu per la seva precocitat, però sobretot pel seu talent. De fet, va ser convocat per selecció espanyola. Lamine, a Tbilissi (Georgia), es va convertir en el debutant i golejador més jove de tota la història de la selecció.
A Rocafonda hi té amics, els de tota la vida, i familiars: àvia, pare, tiet, cosí… Lamine Yamal hi va sempre que pot perquè, més enllà de tot el que està vivint amb el Barça, no s’oblida de tot el que ha viscut al seu barri.
Qui avui el porta amunt i avall en cotxe (ell encara no té l’edat per tenir el permís de conduir) és en Moha, el seu cosí. El seu pare, tiet d’en Lamine, té una fleca al barri, just al davant del camp municipal de Rocafonda, club on no va jugar mai federat. Al cartell de la botiga hi llueix una fotografia del jugador vestit amb la samarreta del Barça i el Camp Nou de fons.
El seu cosí és una de les persones de la seva màxima confiança i l’acompanya a tot arreu. Però no d’ara; ho ha fet sempre. Amb el seu pare i moltes vegades en Hamza, un altre bon amic de la família, viatjaven cada cap de setmana quan, sent jugador del futbol base del Barça, s’havia de desplaçar per tot Catalunya per jugar de blaugrana. Eren desplaçaments molt llargs i cada jugador hi arribava com podia.
En el cas de Lamine Yamal no era gens fàcil perquè no tenia com moure’s amunt i avall i ho havia de fer, la majoria de les vegades, en tren. A l’estació de Mataró hi arribaven caminant i, després, els esperaven hores de viatge. D’anada i tornada. Els taxis del Barça només feien el servei d’acompanyament a la Ciutat Esportiva Joan Gamper de dilluns a divendres. Més tard va començar a viure a La Masia, el Centre de formació Oriol Tort i tot va ser una mica més fàcil.
El 29 d’abril de 2023, quan només tenia 15 anys, 9 mesos i 16 dies, va saltar al terreny de joc en el minut 83 contra el Betis al Camp Nou en partit de Lliga
A Rocafonda hi continua vivint el seu pare, Mounir Nasraoui, molt conegut a un barri on l’orgull de ser-ne part es respira a cada cantonada, on les pintades amb el ‘304’, convertit ja en símbol, són habituals. També al ‘poli’, que és com els veïns li diuen a la pista poliesportiva on passen les hores molts nens i nenes jugant, gairebé sempre, a futbol. Lamine Yamal també ho feia. “Molts nens venien amb el xandall del CE Mataró per demostrar que hi jugaven, però ell mai va venir vestit de blaugrana. No li agradava fer-se veure ni que la gent sabés que jugava al Barça”, comenta un dels veïns. Però tothom ho sabia.
Lamine ha posat al mapa un dels barris més humils de la comarca, on ha crescut i hi viu tota la seva família
No era gens fàcil per a en Lamine, amb una pilota als peus, no destacar entre els seus companys de pista. Portés la samarreta que portés. El seu talent, malgrat tot, mai no el va gaudir el CF Rocafonda, el club del barri, on només va competir en amistosos, però mai de forma federada. Ja hem explicat que va viure un temps al barri de la Torreta, a la Roca del Vallès, i va ser al CF La Torreta on va començar a jugar, diguem-ho així, seriosament. Hi va arribar sent molt petit, als quatre anys, perquè la mare va demanar el trasllat des d’on treballava a Mataró. Tres anys i mig després, el Barça i l’Espanyol el van venir a buscar.
Ell va triar el Barça i el temps li ha donat la raó. Gràcies a tot el que està vivint, ha aconseguit posar un barri humil com Rocafonda al món. Lamine Yamal va fer 16 anys el passat 13 de juliol i la seva arribada a l’elit del futbol ha estat tan accelerada que està trencant tots els rècords de precocitat. És ja el debutant més jove a la història del Barça, amb 15 anys i 290 dies, superant Vicenç Martínez Alama, que ho va fer el 1941 amb 16 anys i 280 dies. També ho és del Barça Atlètic i, òbviament, és el campió de Lliga més jove perquè la va guanyar la passada temporada gràcies a haver tingut minuts a la competició. La va conquerir amb 15 anys i 305 dies.
El titular més jove a la història del FC Barcelona. Va ser diumenge 20 d’agost en partit de Lliga davant el Cadis amb 16 anys i 38 dies
No només al Barça està demostrant ser un nen prodigi. També a la selecció espanyola. Després de passar per totes les categories inferiors, va entrar a la convocatòria de Luis de la Fuente del mes de setembre per a la fase de classificació per a l’Eurocopa de 2024. El tècnic el va fer debutar, com dèiem, a Georgia. Tenia 16 anys i 57 dies i va superar l’anterior marca, que era del seu company Gavi, amb 17 anys i 62 dies. També aquell dia es va convertir en el golejador més jove de la història, passant per sobre, una altra vegada, del seu amic Gavi.
Està trencant tots els rècords de precocitat al Barça i a la selecció espanyola i està cridat a marcar una època al Camp Nou
ESPANYA I EL MARROC
Lamine Yamal s’ha vist obligat a triar, sent molt jove, entre jugar amb la selecció espanyola o amb la marroquí. Les pressions que ha hagut de patir són moltes perquè els responsables federatius del Marroc, però també els de la Federació Espanyola de Futbol (RFEF), han visitat personalment el jugador per mirar de convèncer-lo. Qui el coneix bé assegura que, si hagués triat amb el cor, segurament hauria jugat amb el Marroc, però que, amb el cap, la millor opció era la selecció espanyola.
De fet, el Barça també li va recomanar triar Espanya perquè els desplaçaments són més curts i és més fàcil de tenir-ho tot controlat. A més, Lamine ha jugat sempre amb les inferiors de la selecció espanyola i s’hi ha sentit molt ben atès. De tota manera, no serà fins que no jugui quatre partits oficials amb Espanya que no podrà canviar de selecció. De moment en porta dos, davant Georgia i Xipre.
Si va convocat a la pròxima parada internacional, aquest mes d’octubre, i juga els dos partits, ja no hi haurà marxa enrere tret que la RFEF no el torni a cridar durant tres anys seguits. En tot cas, Lamine Yamal es troba molt còmode defensant la samarreta de La Roja. Orgull de Rocafonda, orgull de Mataró, orgull del Maresme.
ELS SEUS RÈCORDS
- DEBUTANT MÉS JOVE AMB EL BARÇA: 15 anys i 290 dies (Betis). Supera Vicenç Martínez Alama, amb 16 anys i 280 dies.
- DEBUTANT MÉS JOVE AMB EL BARÇA ATLÈTIC: 15 anys i 297 dies (Eldense). Supera Alejandro Grimaldo, amb 15 anys i 349 dies.
- CAMPIÓ DE LLIGA MÉS JOVE: 15 anys i 305 dies (Espanyol). Supera Marc Muniesa, amb 17 anys i 51 dies.
- TITULAR MÉS JOVE EN LLIGA EN EL S. XXI: 16 anys i 38 dies (Cadis). Supera Fabrice Olinga, amb 16 anys i 112 dies.
- DEBUTANT MÉS JOVE AMB LA SELECCIÓ ESPANYOLA: 16 anys i 57 dies (Geòrgia). Supera Gavi, amb 17 anys i 62 dies.
- GOLEJADOR MÉS JOVE AMB LA SELECCIÓ ESPANYOLA: 16 anys i 57 dies (Geòrgia). Supera Gavi, amb 17 anys i 304 dies.
- DEBUTANT MÉS JOVE A LA CHAMPIONS LEAGUE AMB EL BARÇA: 16 anys i 68 dies (Anvers). Supera Ansu Fati, amb 16 anys i 321 dies.
Text: Ivan San Antonio
Foto portada: ©FC Barcelona (Sara Gordon)
