El Dídac és un dels majors talents esportius que ha donat el Maresme. Futbolista professional, va sorgir del planter del Juventus A.C. i del Mataró. Internacional sub-21 amb Espanya, va jugar al Milan i a l’AEK d’Atenes. Ara ha tornat a casa per quedar-s’hi. Al seu Espanyol…
Vostè és de Mataró…
Tota la vida he viscut a Les Sureres, damunt de l’Hospital i el Mataró Parc. De nen vaig anar a la Guarderia El Patufet, al centre de Mataró, i vaig estudiar en el Sagrat Cor de Jesús del carrer de la Coma.
Estava predestinat a ser esportista d’elit…
El meu pare va ser un destacat atleta català i espanyol de finals dels setantes i principis dels vuitantes, saltador de longitud i triple salt. Va estar a punt d’anar als Jocs Olímpics de Moscou. I la meva mare també va ser molt bona esquiadora. Una greu lesió de genoll li va impedir arribar més lluny.
Però vostè es va iniciar en el futbol…
Així és. Vaig començar a la Juventus als set anys, quan el camp encara era de terra, però ja jugava amb el benjamí B. Sempre vaig jugar amb nens d’un any més que jo, perquè ja era dels més alts de l’equip, així que físicament no es notava la diferència d’edat. Vaig estar dos anys a la Juventus fins que em va fitxar el Mataró per a la categoria aleví. Solament vaig estar un any a Mataró, on combinava l’equip B amb l’A.
i el va fitxar l’ Espanyol…
Recordo que feia cinquè de primària. Tenia 9 anys. En aquella època ja jugava de lateral esquerre i destacava perquè era alt i ràpid. Va ser una oferta molt il·lusionant, perquè era l’oportunitat d’estar en el planter d’un equip de primera divisió. Tot nen, quan és petit i s’inicia en el futbol, somia amb una oportunitat així.
Qui era llavors el seu ídol?
Roberto Carlos. Ho tenia tot. Estava a dalt, a baix… M’encantava! A mi sempre m’agradava atacar i aparèixer per sorpresa. Sempre que podia em sumava a l’atac.
“Una de les etapes més felices de la meva vida va ser quan vaig jugar en el juvenil delMataró”
No obstant això, va deixar l’Espanyol per tornar al Mataró. Un pas enrere?
No, al contrari. Aquesta decisió, com es demostraria més tard, va ser crucial en la meva carrera. Hi havia un entrenador a l’Espanyol que no confiava en mi. I vaig tornar a Divisió d’Honor del Mataró, la mateixa categoria. Van ser dos anys fantàstics, en els quals vaig jugar molt. Em van anar molt bé les coses i vaig tornar a l’Espanyol per jugar l’últim any de juvenil. Va ser quan em va cridar la selecció espanyola. Vaig jugar el Mundial sub-20 que es va disputar a Egipte. L’entrenador era Luis Milla i, entre d’altres, vaig compartir selecció amb Jordi Alba, Parejo, De Gea, Azpilicueta, Ander Herrera…
Els seus inicis en el futbol professional van ser meteòrics…
Si, és veritat. Vaig començar a l’Espanyol B, a Tercera Divisió, i va ser un any fantàstic, perquè vam pujar de categoria, a Segona B. Vaig començar aquesta temporada a l’Espanyol B, però la vaig acabar en el primer equip.
Què va significar per vostè?
Quan era juvenil el meu desig era ser feliç, gaudir, i si havia d’arribar a ser alguna cosa, ja hi arribaria. Debutar amb l’Espanyol va ser un somni fet realitat. No puc oblidar que vaig debutar en un partit de Copa del Rei contra el Barça, tres minuts. En Lliga va ser contra l’Athletic de Bilbao, que vam guanyar 1-0. Tenia vint anys. Va ser la temporada que va començar Tintín Márquez a la banqueta i la va acabar Pochettino.
“Des de nen el meu ídol sempre va ser Roberto Carlos”
I de l’Espanyol… al Milan italià!
Sí, va ser increïble. Jo al·lucinava. Sent tan jove et dóna una mica de vertigen. Tot canvia, no saps com t’adaptaràs… Era una oferta que no podia rebutjar. Esportivament era un pas endavant. Vaig anar un 30 de desembre i en arribar, tot just Zambrotta s’havia recuperat de la seva lesió. El Milan es jugava l’scudetto i el mister, Allegri, va tirar dels veterans. Vaig jugar molt poc.
Torna a l’Espanyol cedit…
Vaig jugar molt, 42 partits en total. El Milà em va recuperar però em vaig perdre tota la temporada per culpa de l’operació de pubalgia. Vaig perdre un any que vaig poder recuperar després al Betis i a l’Eibar.
“Després de tants anys jugant fora em venia de gust tornar a casa meva, a l’Espanyol”
I més tard, a Grècia…
Després d’haver estat dos anys jugant en equips on lluitava per mantenir la categoria, fitxar per l’AEK d’Atenes, un club que ho fa per conquistar tots els títols, és un canvi molt important. Canvi d’aires, màxima ambició… Van ser dos anys molt bons en els quals vaig gaudir molt. Vam ser campions de Copa i sempre vaig ser titular.
Per què ha tornat a l’Espanyol?
Va sorgir aquesta oportunitat i sempre tira molt casa teva, la família, i els amics. És un projecte molt bonic esportivament parlant, amb molta competència, sí, però a mi m’agrada el repte.
Vol acabar aquí la seva carrera?
Aquest és el meu objectiu. Tinc tres anys de contracte i ara el que vull és consolidar-me en l’equip i després poder penjar les botes a l’Espanyol, que és l’equip de la meva vida.
Fa vida a Mataró, en el Maresme?
La meva dona és de Badalona, així que fem vida entre Mataró i Badalona. Ens agrada molt la Riera de Mataró, passejar pel carrer del Mar de Badalona… M’encanta el Maresme. Ho tenim tot: tranquil·litat, la ciutat molt a prop, mar, muntanya… Em sento molt a gust a Mataró. •
Fitxa
Data de naixement: 09/06/1989
Lloc de naixement: Mataró
Edat: 28
Altura: 1,85 m
Posició: Defensa – Lateral esquerre
Peu: Esquerre
Club actual: RCD Espanyol
Fitxat: 30/08/2017
Contracte fins a: 30/06/2020
Trajectòria
RCD Espanyol B
País: Espanya · Anys: 2008 – 2010 · Partits: 11
RCD Espanyol
País: Espanya · Anys: 2010 – 2011 · Partits: 69
AC Milan
País: Itàlia · Anys: 2011 – 2013 · Partits: 1
Real Betis Balompie
(Cedit) · País: Espanya · Anys: 2013 – 2014 · Partits: 14
SD Eibar
(Cedit) · País: Espanya · Anys: 2014 – 2015 · Partits: 15
AEK Atenes
País: Grècia · Anys: 2015 – 2017 · Partits: 32
RCD Espanyol
País: Espanya · Anys: 2017 – Actualitat · Partits: 2
