La Nhug Bosch Duran va començar a jugar a bàsquet a la UER Pineda de Mar. Des dels 10 fins als 18 anys va jugar a Mataró i Llavaneres sota les ordres d’Albert Illa. Va ser internacional amb Espanya sub-16, sub-18 i sub-20. Després de quatre anys estudiant i jugant als EUA torna a casa per disputar la Lliga Endesa amb l’Ensino de Lugo
Els seus avis sempre han estat molt estimats i coneguts a Pineda de Mar. Joaquim Bosch i la seva famosa pastisseria van veure passar generacions de pinetencs pel seu establiment, avui tancat. Torrons, bunyols, mones, pastissos… aquest sabor i olor el té impregnat a la pell la seva neta, Nhug, filla de Kim Bosch i Marta Duran.
Esportistes tots dos, el Kim i la Marta van voler que la seva filla nascuda el juny de 2003, seguís els seus passos. “Amb cinc anys em van apuntar a fer judo, però m’avorria com una ostra, així que com ells havien jugat a bàsquet vaig començar a practicar aquest esport a l’Escoleta d’un club emblemàtic com és la UER Pineda”, recorda la Nhug.
Al pavelló Nino Buscató va començar a fer els seus primers passos i a botar la pilota mentre estudiava primària a l’Escola Mediterrània: “M’encantava, anava a entrenar i a jugar com la nena més feliç del món”.
Només va estar quatre anys a Pineda, dos a l’Escola i dos a premini. La Nhug va participar en un programa, anomenat ‘Programa de Detecció i Perfeccionament’ de la Federació Catalana de Basquetbol, on diferents clubs i tècnics veuen en acció a joves promeses. Hi va destacar i va cridar l’atenció de l’entrenador Albert Illa.
“Albert Illa em va canviar la vida i si he arribat fins on he arribat també ha estat gràcies a ell, per haver cregut sempre en mi. Em va fitxar per al Boet Femení Maresme, llavors a Mataró, i em va ajudar a millorar el meu bàsquet i a treure el millor de mi mateixa. Va ser el meu entrenador durant vuit temporades seguides, des dels deu anys fins que me’n vaig anar a jugar als Estats Units”, explica la Nhug. El Boet Femení Maresme va passar a dir-se Femení Maresme durant sis anys i a jugar a Llavaneres, amb Jordi Fornes de president. En el seu últim any formatiu va ser la UE Mataró Femení Maresme.
En aquella època, la Nhug va tenir el premi de la internacionalitat: “Des dels tretze vaig estar dins del radar de la selecció. Vaig formar part de les seleccions sub-16, sub-18 i sub-20. Amb la primera a Macedònia i amb la tercera a Lituània vam guanyar la medalla de bronze. Arribar a la selecció va ser molt important per a mi motivacionalment parlant, perquè veia que el meu treball es reconeixia i que anava pel bon camí”.
“Sense Albert Illa, el meu entrenador vuit anys seguits, dels 10 als 18, no hauria arribat on soc ara”
La Nhug també va destacar amb la selecció catalana en els campionats d’Espanya d’autonomies. Va ser or en categoria Mini (12 anys) i plata en infantil (14 anys) i cadet (16 anys). Un altre moment clau en la vida esportiva i personal de la Nhug va ser la seva decisió d’anar-se’n a estudiar i jugar als Estats Units: “Tenia 18 anys i necessitava un canvi. La possibilitat de jugar a la lliga universitària dels Estats Units m’atreia moltíssim. Era una experiència de vida. Sortir per primera vegada de casa meva, de la meva zona de confort, em serviria per madurar com a persona, jugadora i per aprendre un altre idioma”.
La Nhug va estar dos anys en la Wichita State University (Kansas) i dues més a la Califòrnia Baptist University (Riverside): “El segon any a Wichita no el vaig passar bé i vaig decidir canviar. Va ser un gran encert, perquè amb la CBU van conquerir la Lliga universitària i el torneig de la nostra confederació”. La Nhug va acabar la seva formació universitària als Estats Units el passat estiu amb la carrera de Biomedicina sota el braç: “Va ser dur compaginar totes dues coses, estudis i bàsquet, però sempre he tingut molta força de voluntat i capacitat de sacrifici i els estudis eren més importants que el bàsquet”.
“Estudiar i jugar quatre anys als Estats Units, on he fet la carrera de Biomedicina, ha estat una gran lliçó de vida. He madurat com a persona i jugadora”
Acabada la Universitat, la Nhug va tornar a casa amb la idea de jugar al més alt nivell, la Lliga Endesa: “Volia tornar a Espanya i el meu agent em va recomanar un club on continuar progressant i aprenent, com és el Club Bàsquet Ensino Lugo. I hem encertat perquè a Lugo, a Galícia, estic com a casa. És un club humil, sí, però on es fan les coses molt bé i el tracte és exquisit. Pot ser no som un club tan gran com Avenida Salamanca, València o Saragossa, però sí que podem lluitar per fer el nostre camí i ficar-nos en els play off o arribar a la Copa de la Reina”.
La Nhug, que fa 1,70 d’alçada, té a la també maresmenca Sílvia Domínguez com a gran referència: “Com a base que soc, sempre m’hi fixava. M’agrada dirigir el joc de l’equip i ser protagonista amb la pilota. La falta d’altura intento compensar-la amb un joc ràpid, àgil, capacitat de reacció i visió de joc”.
Casa seva i la seva pàtria és Pineda de Mar: “M’encanta el meu poble, perquè és ideal per viure. Estem al barri del Poblenou, molt a prop del conegut restaurant Domèstic. Sempre estic a Pineda amb la meva família i els meus amics. Tenir la platja a cent metres és tot un privilegi”. I la Nhug, tota una vida esportiva al davant…
