Barça i Maresme units des del 1899

La relació del Maresme amb el FC Barcelona ha estat sempre molt intensa i comença, ni més ni menys, que el mateix dia de la seva fundació. I és que un dels onze pioners que van acompanyar Joan Gamper, en Pere Cabot Roldós, era fill de Cabrils.

Tenia aleshores 23 anys. Per raons que desconeixem no va jugar els set primers partits. Va debutar en el vuitè contra els dissidents del Català en un matx que es va disputar a Can Tunis i va acabar amb triomf barcelonista per 2-1. En va jugar un total de 27 però només un d’oficial, a la Copa Macaya 1900-01, a Tarragona. Aquell dia els blaugrana van guanyar per 0-18. No sembla que Cabot destaqués per la seva categoria futbolística però, una persona molt apreciada dintre de l’entitat, Bartomeu Terradas, el va incloure a la seva junta el 25 de novembre del 1901, com a secretari. I com a tal, va ser l’encarregat de presentar els primers estatuts i inscriure el Foot-Ball Barcelona en el registre d’associacions el 18 de novembre de l’any següent. Va morir molt jove, el 28 d’agost del 1907, víctima del tifus. Tenia 31 anys.

Cabot va ser el primer maresmenc de la història del Barça… però no el primer que va vestir la seva samarreta. Aquest honor li correspon al calellenc Enric Mir que pertanyia al Català, però el 26 de desembre del 1899 i el 6 de gener del 1900 va reforçar el rival en dos partits enfront la colònia anglesa. I el 1901-02 va fer-ho Alfonso Albéniz, fill del compositor Isaac Albéniz, nascut a Tiana. Va jugar tres partits de la Copa Macaya, primer campionat català, i una vintena d’amistosos. És, per tant, el segon jugador oficial.

Pere Cabot, un dels dotze joves que van participar en la fundació del club blaugrana, era de Cabrils

Un dècada després trobem un altre futbolista del Maresme, Joan Sans Amat, nascut a Mataró el 1887 que va disputar tres partits del Campionat de Catalunya… i 49 amistosos.

Joan Ramon, iniciador d’una gran nissaga

I toca parlar ja de dos dels més grans futbolistes que ha donat la comarca, Joan Ramon i Joan Rafa, de Vilassar de Mar i Alella, respectivament. El primer, iniciador d’una gran nissaga futbolística, va incorporar- se al Barça amb 15 anys, el 1924 i un any més tard ja jugava amistosos amb el primer equip. Va debutar oficialment la temporada 1927-28 i va ser al club fins a la 1934-35 per bé que després de la guerra encara hi va jugar alguns partits.

En total va vestir la samarreta blaugrana 321 partits marcant 225 gols (185/147 si parlem només d’oficials). Va disputar 5 partits amb la selecció catalana. El seu germà petit Francesc Xavier, conegut com a Xevi, amb qui es portava 22 anys, va ser també un excel·lent futbolista que va arribar a jugar al Barça amateur i d’entre altres, a l’Horta, el Mataró i el Sant Andreu. Mort el 2016, als 85 anys, va ser figura cabdal del futbol formatiu de Vilassar de Mar i l’Ajuntament va batejar amb el seu nom l’estadi municipal. El seu fill, també Xevi va destacar en el futbol base del Barça arribant fins al Barça Atlètic amb el qual va disputar 58 partits de Lliga a Segona. Va jugar sis amistosos amb el primer equip, amb el qual va paticipar al torneig d’inauguració de l’estadi del Barcelona de Guayaquil i va fer un gol al Peñarol. Des del 2014 és president del CF Vilassar de Mar.

Joan Rafa va arribar al club blaugrana el 1929 procedent del Sant Andreu. Va estar dos anys cedit al Badalona i des de 1931 fins a la guerra ja no es va moure de Les Corts. Va disputar 194 partits. Amb Catalunya en va jugar cinc.

A la dècada dels trenta uns altres quatre futbolistes del Maresme van disputar partits oficials amb el Barça. El mataroní Salvador Soler va jugar Lliga i Campionat de Catalunya les temporades 1933-34 i 1934-35. I ja després de la guerra va ser habitual titular a la formació de 1939-40. Joan Esteve Saurina, de Cabrils, va disputar un partit de la Lliga 34-35 i 33 amistosos. Ja en temps de guerra, Josep Estrada, de Premià de Mar, va ser puntal de l’equip que va guanyar el Campionat de Catalunya 1937-38 i el malgratenc Juli Pla va jugar un parell d’encontres a la Lliga Catalana.

19 jugadors que han jugat partits oficials i 22 més, només amistosos, han nascut a la comarca

Als anys vint i als trenta, va haver-hi altres jugadors nascuts al Maresme que només van jugar amistosos com ara Francesc Cadellans (Arenys), Ricard Musterós II (Caldes d’Estrac) i Martí Canet i Josep Maria Martí (ambdós de Mataró) als que hauríem d’afegir Antoni Lladó i el porter Llàtzer Florenza mataronins d’adopció.

Del periode prebèlic podríem esmentar també a dos jugadors que si bé no eren maresmencs de bressol, van estar fortament vinculats a la comarca, com Esteve Pedrol i Manuel Garcia.

Sans, primer internacional

En l’immediata postguerra el maresmenc que va destacar més va ser Joan Sans Alsina, de Calella, que va ser al Barça set temporades i va jugar 155 partits, guanyant 3 Lligues, 1 Copa Llatina 1 Copa d’Or i 1 Copa Eva Duarte. Va ser internacional amb Espanya un cop. Però no podem oblidar altres figures d’aquella època que van residir a la comarca o van estar-hi molt vinculats com Basilio Nieto, Francisco Amorós, Luis Zabala, Josep Riba, Salvador Sagrera o Mariano Martín.

Altres que només van participar en amistosos són els mataronins Joan Claus i Jaume Fradera, Andreu Català (Argentona), Joan Parera (Arenys de Munt), Joaquim Serra i Miquel Vila (Vilassar de Mar ambdós) o “adoptats” com Domènec Ardèvol, de Mora la Nova i els barcelonins Carlos Calza i Antoni Martí.

Els anys cinquanta i seixanta van ser menys prolífics en maresmencs al Barça. Hem de destacar el gran porter Pere Estrems, de Mataró, suplent habitual de Ramallets. Va disputar la final de Copa de 1958-59, guanyada 4-1 al Granada.

I hem d’esmentar també Eulogio Martínez, l’extraordinari golejador paraguaià d’aquesta època, que es va establir a Calella. Hi residia quan va morir, als 49 anys, en un tràgic accident de trànsit. I a Ramon Montesinos, barceloní però establert a Alella, mort també prematurament.

Altres, si bé van jugar amistosos, no van tenir la sort de debutar oficialment com José Arenas (Alella), Miquel Bosch (Calella), Benet Font (El Masnou) i Joan Gel i Marià Roy de la capital comarcal.

Grans noms de finals del segle XX

I ens endinsem ja al darrer quart del segle passat, en el qual trobem maresmencs molt il·lustres. I el llistat l’ha d’encapçalar, Pepito Ramos, mataroní de pro… encara que nascut a Tetuán. Establert de petit a Mataró, va arribar al Barça el 1976, procedent de l’Espanyol. Hi va jugar 219 partits assolint dues Copes i dues Recopes. 4 vegades internacional absolut per Espanya, va jugar dos cops a la selecció catalana.

Són contemporanis seus dos jugadors que tampoc han nascut a la comarca però s’hi han criat, el murcià Manolo Martínez i Francisco López López. El primer va ser set temporades al primer equip, de 1981 a 1988, encara que ja havia debutat en edat juvenil. 232 partits l’avalan. Cal citar també Miquel Corominas, radicat a Vilassar de Mar després de deixar el Barça.

Els golejadors Jordi Rebollo (Calella) i Josep Maria Barris (Arenys de Mar) només van poder disputar amistosos. Més sort va tenir el mataroní Paco Clos, que va tenir un inici tan explosiu al Barça que va ser cridat a la selecció estatal ben aviat. Va guanyar, com Manolo, la Lliga 84-85.

Més d’una vintena s’hi han criat o hi han tingut una forta vinculació. Pepito Ramos i Manolo, els exemples.

L’últim en debutar el segle passat va ser Lluís Carreras, el noi de Sant Pol de Mar, que no va acabar de triomfar al Barça però va tenir una notable trajectòria en altres clubs. Els mataronins Sergio Rodríguez ‘Rodri’ i Dani Fragoso van iniciar el compte al segle XXI per bé que només el primer va disputar partits oficials. Els va seguir Sergi Gómez, d’Arenys de Mar, ara a l’Espanyol.

Cesc, el més llorejat

Capítol apart mareix Cesc Fàbregas, també nascut a Arenys de Mar però amb arrels també a Arenys de Munt. És el jugador del Maresme més llorejat: campió del món i de l’Eurocopa i 110 vegades internacional amb la selecció estatal i guanyador de gairebé tots els títols a nivell de club. Format al Barça però ‘emigrat’ a l’Arsenal va tornar-hi el 2011 però només va ser tres campanyes al primer equip.

Després d’ell tres jugadors més han jugat partits oficials, Roger Riera (El Masnou), Carles Aleñà, (Mataró) i Marc Cucurella (Alella). Cap d’ells ha pogut consolidar-se i han hagut de cercar nous horitzons. Aleñà, però, va jugar gairebé mig centenar de partits oficials amb el primer equip.

I, ja recentment, han disputat amistosos el mataroní Dani Morer, ja fora del club i Jordi Escobar, de Sant Cebrià de Vallalta, que juga al B.

Esmentarem, a mode d’anècdota, que en aquests darrers anys s’han establert al Maresme, destacats exjugadors blaugrana del Dream Team com Julio Salinas, Txiki Begiristain, Sergi Barjuan o Chapi Ferrer.

Un reportatge de Toni Closa.